divendres, 15 de gener del 2010
Avui, després d'estar tota la nit nevant, ha sortit un sol radiant que ens ha permès veure finalment l'àmplia i lluminosa alta vall de Varaita. Amb gruixos de neu que freguen gairebé el metre d'espessor ens adonem que les cascades que no estan sepultades sota la neu ens estan esperant per sepultar-nos a nosaltres si ens apropem a elles, així que per unanimitat decidim anar a castigar una mica més els avantbraços al mateix lloc d'ahir, a la Palestra. En poc més de 10 minuts de còmoda passejada ens plantem a aquest peculiar boulder-piolet.
Avui, després d'estar tota la nit nevant, ha sortit un sol radiant que ens ha permès veure finalment l'àmplia i lluminosa alta vall de Varaita. Amb gruixos de neu que freguen gairebé el metre d'espessor ens adonem que les cascades que no estan sepultades sota la neu ens estan esperant per sepultar-nos a nosaltres si ens apropem a elles, així que per unanimitat decidim anar a castigar una mica més els avantbraços al mateix lloc d'ahir, a la Palestra. En poc més de 10 minuts de còmoda passejada ens plantem a aquest peculiar boulder-piolet.
Avui anem al sector esquerre, on les vies ja són cosa seria i a la més fàcil d'elles ja cal apretar el cul de valent- Aprofitem que a l'arribar no hi ha encara ningú i optem per la tàctica dels covards, o sigui: caminem per un sender que ens deixa a la part alta d'aquests encisadors xurros i tirem la corda avall per la via prèviament escollida.
Quan ens posem al “lio” també ens adonem que físicament estem tocats de tant picar ahir i els 30 metres de cascada és fan ben llargs i durs, tot i que la progressió és força noble al trobar tant de picat. 
Realment no estem acostumats a estar tanta estona tirant el cos enrere i els nostres avantbraços estan a punt de llençar la tovallola, però al final sempre aconseguim arribar a la cadena, cosa que no pot dir tothom que s'ha atansat aquí aquest mati. 
Al·lucinem que els italians a aquestes dificultats que no baixen de 85º aquí li donin 4+ “piu facile”, sens dubte això a Pirineus o Ecrins seria un 5+ com una casa de pagès! Després d'haver calentat a la columna i pel bé dels nostres braços i la nostra salut mental, ens decantem per la ruta de més a la dreta que, tot i ser també prou exigent, encara podem pujar com cal o sigui amb el compromís de fer de primers. 
Certament és un lloc ideal per agafar grau físic i mental, on tothom pot provar i forçar el seu grau d'insensatesa tant com vulgui. Amb veu baixa no deixem de lamentar no tenir res semblant a les nostres muntanyes. Això sí, avui ja venim preparats amb tota la logística necessària per una jornada de pícnic, aisss no, volia dir de friki! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada