" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

NOVA VIA **** L'Esperó del Silenci, 175m, 6a/Ae (V+ obl.), Pic Alt de Xel, la Valldan, Odén

Cada cop que arribava a Oliana pel sud, sobresortien al meu davant un circ d'arrogants parets que desconeixia per complert. Fins que un bon dia em vaig decidir a fer una passejada simplement per plaer, però amb els ulls ben oberts i allà davant meu apareix aquesta evident i elegant aresta que em crida amb forces. Em va faltar temps per voler saber-ho tot d'aquesta vall tan poc coneguda al “mundillo” vertical a pesar de les seves allargades i desafiants parets.

vistes del Roc del Migdia

Només una via oberta al any 2005 per Blanco, Parcerisa i Vilarasau i que amb el seu nom pot donar alguna pista del pa que es dona aquí: l'Aplegarocs, una ruta d'autoprotecció de sisé grau, que segurament és el motiu pel qual aquestes parets hagin restat en un llarg oblit que encara dura. Un cop a peu de parets el panorama tampoc no millora gaire, verticalitat constant, peus de via desplomats per tot arreu i un curiós conglomerat taronja que es desfà nomes de mirar-ho. Peró nosaltres estem de sort i ens toca la grossa, a l'esperó pot sortir una via d'un grau assequible, roca prou compacte que amb una mica de neteja prèvia pot desvetllar un itinerari prou digne.
L'allargada carena de la Valldan, amb Oliana al fons (esquerra)

Nom de la via: L'Esperó del Silenci
Situacio: Roc del Migdia, la Valldan, Odén, el Solsonés
Dificultat: 6a/Ae
Dificultat obligada: V+
Desnivell: 175m
Horari: 3-4 hores
Orientació: sud
Material: 12 cintes, estreps, alguna baga sabinera i aliens (opcional)

La ressenya

Via en un lloc solitari i bucòlic, amb molt d'ambient en tot el seu recorregut. Primer supera un desplom i a continuació voreja una gran cúpula amb un parell de llargs de travessia molt espectaculars que van a buscar la cridanera aresta fins a cim. La via està prou equipada, amb parabolts de 8 mm als llargs i de 10 a les reunions, en els trams fàcils on allunyen una mica podem col·locar-hi catxarros. La roca és un conglomerat de fusió amb trams prou bons i algun altre de discret, amb alguna repetició quedara prou neta, però ara per ara cal parar atenció a la llastra del 5e llarg. Falta alliberar el desplom de la segona tirada (possible 7a/b), recomanable portar pedals per aquí. Des del cim vistes impagables de parets veïnes i prou desconegudes com la Mora Comtal.

Llarg 1: Tirada d'escalfament. Un cop situats sota la geomètrica piràmide que conforma la via, guanyem alçada per terreny “matojero” i un xic pedregós, superem una curta i fàcil xemeneia i encarem amunt un mur final vertical i net que podem protegir be (IV+). Reunió en un gran bloc caigut, molt de compte si tenim alguna cordada per sobre nostre, ja que aquest tram canalitza totes les caigudes de dalt (40 m, 4 parabolts).

inici de la via, amb la característica piràmide per on va la ruta
xemeneia del primer llarg

1er llarg, sortida del muret final

Llarg 2: Desplom continuat. Caminem per l'amplia vira uns cinc metres a la dreta i enfilem amunt amb uns primers passos en lliure (Vº) i després quan la roca esdevé completament llisa i desplomada en Ae. Tan punt superem una marcada panxa, guardem els pedals i remuntem per una xemeneia que cada cop desploma més i ens tira al buit (V+), però on trobem unes presses de mans escandaloses, fins a la incòmode i penjada reunió (15 m, 9 parabolts)
inici del segon llarg abans del tram artificial
segon llarg, darrers passos desplomats
metres finals de la xemenia desplomada del segon llarg

Llarg 3: Travessa psicològica. Gairebé sense guanyar alçada, fem una llarga travessia a esquerra, sense recorregut prou definit i amb el buit sota els peus, pressa petita i poc evident que ens demanara finesa i sang freda, al pas clau (6a) possibilitats de Ao. Compromís tant pel primer com pel segon de corda, ens treballarà més el cap que el cos (20 m, 5 parabolts, 1 pitó, 1 baga).
travessa a esquerra amb molt d'aire sota els peus
passos finets a mitja travessa del tercer llarg

Llarg 4: Ambientasso! Tirada que va flanquejant sobre la gran cúpula per buscar l'aresta. Sortim cap a la dreta per terreny fàcil (millor mosquetonejar les dues cordes). A partir d'aquí una llarguisima travessa a l'esquerra per roca excel·lent i terreny no gaire difícil (Vº), les xapes allunyen una mica, però podem protegir força bé. Poc a poc el terreny es posa més vertical i fi (V+) i anem a buscar una estreta vira de peus en tendència esquerra/amunt. Els darrers metres abans de la reunió són fàcils, però sobre terreny discret (45 m, 8 parabolts).
inici del quart llarg

llarguíssima travessa sobre una roca excel.lent

Llarg 5: Aresta amb vistes. Pugem uns metres a l'esquerra del fil de l'aresta per evitar la roca podrida, començament fàcil (IV+) i poc a poc va guanyant verticalitat fins posar-se completament dret, però trobem unes presses excel·lents (V+). Tant punt cedeix la inclinació, trobem una llastra sospitosa que millor evitar per l'esquerra. Curta i vertical travessa a la dreta i trobem una aèria reunió de tres punts (35 m, 7 parabolts, 1 baga).


el tram més vertical de l'aresta al cinqué llarg

Llarg 6: Fi de festa (hi ha la possibilitat d'empalmar els dos darrers llargs). Sortim de la R per un curt tram vertical (IV+) i després el terreny es suavitza, però no podem baixar la guàrdia en aquest rocam fins el darrer metre. Acabem per un petit mur vertical i compacte amb tendència a la dreta (20 m, 5 parabolts).
espectacular imatge de l'esperó del darrer llarg, un segon després de la foto va volar el company!


darrers metres de la via

Aproximació: Des dels Bombers d'Oliana surt una pista asfaltada que ens deixa al càmping de la Valldan. Aquí deixem el cotxe i reculem 50 metres per enfilar cap a les parets per una pista de terra amb una senyal de prohibit el pas. Més endavant, a vegades és tancat l'accés per una tanca metàl·lica, creuem i tanquem. Al poc de passar una gran bassa, sortim dels sembrats per una tanca de filferro i aquí ja trobem marques de pintura fúcsia que ens duran al peu de via, però és possible que enmig de l'espessor del bosc les perdem, per tant caldrà situar correctament la via abans d'entrar al seu interior (35 minuts).
Mauro i Bruno, exultants a l'altiu cim principal del Roc del Migdia

Descens: Un cop dalt del cim resseguim el fil de la carena cap a l'oest i en 5-10 min arribem a un marcat coll (fites), baixem 2 metres i trobem la primera instal·lació de rapel (40m), tot seguit, uns metres a la dreta, trobarem la segona instal·lació de rapel (20m). Avancem pel peu de paret i anem a buscar les marques de pujada.

Dos argentins opinant en calent....

19 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats per l'ascensió. Aquesta zona te fama de tenir la roca no massa bona, ara que fa molt bona pinta la via que heu obert. L'haurem d'anar a probar.
FELICITATS

Eduard ha dit...

Enhorabona per la feina!!
La via té prou bona pinta i el lloc és preciós, sobretot quan és l'hora baixa i les parets es vesteixen de tons vermellosos. No tardarem en anar a tastar-la...

Anònim ha dit...

Bona bona. En Mohawk me la va enviar per email. Dos detalls només (el primer ja li vaig comentar amb ell): la Valldan és de l'Alt Urgell potser municipi d'Oliana i no del Solsonès. I el segon detall bé pel nom de la via Aplegarocs. Li vam posar així per què durant tot el dia que vam estar obrint la via hi havia un pagès que estava arreplegant els rocs (a mà) del camp que tenim a sota per poder-lo cultivar (només de pensar-hi ja m'agafa mal d'esquena). La roca de la via és prou bona menys la sortida de la R2 i algun que altre bolo sense importància. Apa! Salut.

Lluís Parcerisa.

Eduard ha dit...

Hola Lluís, no me'n puc estar, però Valldan pertany a la comarca dels Solsonès, concretament al terme municipal d'Odèn, com la Mora Comdal o Cambrils . La lògica ens fa pensar que com és tant aprop d'Oliana és Alt Urgell, però el cert és que és Solsonès.
Salut!!

Mingo ha dit...

Ostres Lluís no m'acabo de situar, la via no és l'esperó del silenci?

laura pi ha dit...

Mingo, realment la roca a gairebe tot arreu del serrat es de discreta tirant a dolenta, si a aixo li sumes verticalitat per tot arreu, tenim l'explicacio d'aquest oblit.

Eduard, totalment d'acord amb tu.. l'escalada no sempre ha de ser tibar i fer grau, donar alegries a la vista i els sentits en llocs magics, per molts te prou importancia.

Lluis, ho sento per l'interpretacio equivocada en el nom de la vostre via, pero vaig veure tant clar que feiau referencia a la gran quantitat de rocs desenganxats que us podiau haver trobat durant l'apertura, que vaig fer aquesta relacio rapida. En quant a la situacio de la Valldan, tot i no ser d'aquelles contrades nosaltres, crec que l'Eduard l'encerta prou, tot i no tenir gaire logica al ser l'acces directe i evident per Oliana, Tot i que si ho mires pel punt de vista de Pau Vila a finals de segle XIX, quan va traçar les vegueries (comarques) te cert sentit .

Gracies pels comentaris i a gaudir-la qui s'apropi per alla!!

laura i josep

Anònim ha dit...

Ondia!!!! Doncs es veritat!!! Les coses que acabo d'apendre en un moment. Aquesta via i l'Aplegarrocs són del Solsonès, que no m'ho pensava i les del Turp no ho són, (estoy flipaaaaando).
Doncs res, perdoneu la meva ignorància companys.

Lluís Parcerisa.

Gatsaule ha dit...

Doncs tot i la duresa dels primers llargs i que la roca no és la de la Narieda, m'agrada el lloc. No la coneixia, si puc anar-hi ja diré el què sobre la via! Enhorabona!

Anònim ha dit...

Ejem.... em sembla que a la paret, a part de la via "aplegarocs" em sona que hi ha una altre... ji ji ji...
http://antxpavil.blogspot.com/2008/02/nova-via-sol-de-mitjanit-6bae-oliana.html

laura pi ha dit...

Lluis, alla a dalt del Turp, va algu a escalar...?, les vistes desde el cim del Roc del Migdia sobre el Turp son genials i fa molt bona pinta, pero sembla quedar tant lluny i a munt de tot..., nomes hia una manera de sortir de dubtes...

Gatsaule, si vas..., Una mentalitat tot terreny com la teva segur que gaudira de les vistes, l'ambient i de l'escalada, ja diras quelcom!!

Anonim (Tutu??) Com a primera pintzellada per situar la via esta be, pero si cal ser mes estrictes, jo diria que la Serra de Les Canals i la Valldan son dos parets ben allunyades(8qm), accesos separats, ben diferenciades i diferents en el sentit morfologic i geologic, es veu clarament que la carretera que va a la Mora Contal el seu coll fa de frontera natural entre les dues. Es com si fiquem al mateix sac la cinglera d'Esplovins i el Tossal del Coscollet, fisicament estan a la mateixa paret, pero tenem ben poc en comu.

Salut i amunt!

Mohawk ha dit...

Ahir mateix en Lluis ens ensenyava fotos de la "Elyumayanoye" de la paret del Turp, déu n'hi do feien por els passos, aeris i exposats...

Felicitats de nou per la via!

A tibar-li!

edunz ha dit...

felicitats per l'obertura, d'aquests racons que resten 'en cartera', encara hi ha roca arreu per aventurar-se i descobrir.
Al blog trobaràs piulada de l'Excalibur, segurament la més assequible del Turp. Està a l'etiqueta d'Altres Solsonès (ara veig que hi haurè de posar Altre Alt Urgell, capricis d'uns límits físics que no hi entenen d'administracions)

salut i bones escalades!

Òscar Alemán Milán ha dit...

Ole! Feia dies que no pssava per aquí i la foto de la ressenya m'ha convidat a quedar-me una estona.

Moltes felicitats, i ànim que s'acosta l'hivern...

natividad traveset tarres ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
natividad traveset tarres ha dit...

Jo sóc de la Valldan i només voldria fer dos comentaris:
primer: pertanyem al Solsonès.
segon:la roca on heu obert la via és diu "PIC ALT DE XEL",la roca del migdia està molt més cap a la dreta i porta aquest nom perquè pots saber quan són les dotze del migdia només mirant la roca quan fa sol per la ratlla d'ombra que hi marque.
DISFRUTEU DE LA VIA!!!

josepilaura ha dit...

Hola Nativitat, imagino que deus de ser la filla escaladora que vius a l'estranger de la casa que hia a l'entrada del camping, molt simpatics per cert els teus pares (si son ells...) que ens van explicar mil batalletes de aquelles roques en general i de la vall en particular, pero no em van saber dir exactament el nom d'aquest avant cim. No se quan has possat aquest post, pero ara mateix intentare que surti publicat amb el seu correcte nom i mirare de fer-ti arribar la ressenya en paper a casa teva.
Salut!

josep

laura pi ha dit...

Nativitat, ara mateix he enviat un mail a veure si estic a temps de que surti publicada correctament, en els propers dies jo variare la meva ressenya, poder ets la filla escaladora de la simpatica gent que viu a la casa just abans del camping? Si es aixi, et fare arribar en paper la ressenya corregida.
salut!

josep

Anònim ha dit...

Ahir vam fer la via aquesta, 'esperó del silenci', al, com diu la Nati, Pic Alt de Xel.
Enhorabona per la via, el traçat, l'equipament, i la meravellosa contrada.
Respectem el l'indret i els seus usos, que s'ho val!!
Au, bones escalades.

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola amics, avui hem repetit la vostra via i ens ha agradat molt, tant per l'indret, exquisit, com per la via, molt ben trobada, amb una mica de "por" als flanquejos, però en conjunt fantàstica, avui hi érem sols i l'efecte SILENCI ha estat omnipresent.
Gràcies per obrir aquesta línia.