ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

sortida colectiva al Lustou, 3,023m

Diumenge, 3 de octubre del 2009.

Un any mes i van uns quants, toca la sortida colectiva del GEM a un 3.000, sabem que es una data esperada per molta gent que fa baixa i mitja muntanya i vol gaudir d'una jornada en els grans cims pirinencs, al costat de companys del GEM que molt sovint no solem coincidir en les nostres activitats habituals. Per nosaltres es l'unica activitat que tenim fixe al calendari al llarg de l'any i cada temporada cal espremer mes l'imaginacio, cal que sigui un cim poc conegut i trepitjat, pero tambe accesible i amb prou interes perque tothom sorti amb un bon sabor de boca. Aquest cop ens recordem d'un cim que tenim pendent de tatxar quan van fer la llarguisima cresta de Culfreda i per horari vam deixar aquest sense trepitjar.
Gairebe 6 hores de cotxe, per arribar a la vall de Riomajou, propera a St. Lary Soulan, un cop alla un paisatge bucolic i un dia esplendid que convida a fer un mos, abans de carregar les motxilles a l'esquena i amb el dubte si carregar piolets i grampons, al final gairebe tots optem encertadament d'anar lleugers de pes.
Recordo pocs tresmils que tinguin una pujada tant mantinguda i constant com aquest, la nostre ideia inicial es intentar alguns dormir a la cabana de Thou i els altres plantar la tenda en alguna explanada, pero la cabana esta sota clau i tot semblar impossible no trobem ni 4 metres cuadrats prou plans per muntar la tenda, al final ens decidim per uns tancats d'ovelles menys inclinades i amb terra de textura un pel "sospitosa" i algun que altre valent desafiara al fred i als sorolls "extranys" fent un vibac.
En aquestes dates la nit ja cau d'hora i res millor que buscar una mica de llenya i improvitsar un petit foc que sempre dona caliu, calor i treu la millor de les nostres converses.
el mati s'aixeca fred i res millor que posar-nos en moviment pendent amunt, en poca estona davant nostre surt l'esvelta silueta del nostre objectiu, el Loustou que sobrepasa per poc la mitica cota dels tres mil metres. Avui la jornada es identica a la d'ahir, una rampa constant i sense treva, pero que ens fa guanyar rapidament alçada.
Poc abans d'arribar a la cresta, un petit corredor de pedres inestables ens posa a prova i aprofitem el recer d'un ampli vibac que trobem ja molt a prop del cim i que fins ara ha estat l'unic lloc planer on podiem haver plantat la tenda en els gairebe 1500 metres de desnivell que portem fins aqui.
El cim es a tocar, nomes ens resta una petita grimpada amb força ambient a banda i banda, algun de nosaltres te els seus dubtes pero al final aconseguim el ple total dalt del cim. Les vistes excepcionals, desde el Vignemale fins a les Maladetes i centenars de cims per coneixer i parets per descobrir.
Tot i que l'ascensio gairebe fins el final ha estat un cami de vaques, ara que estem al seu punt culminant les sensacions son de una muntanya altiva i seriosa per tots els seus vessants.
A part de la logica alegria del cim per tots, per dos del nostre grup la felicitat es extra, es el seu primer tresmil!! Xaro, amb cara de circustancies per la baixada i Josep recuperant forçes per l'esforç realitzat, pero els dos contentisims pel seu bateig en les majors alçades Pirineques.