ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** Cerda/Riera 50m. A2+ La Trona, Cingles de Berti

dimecres 15 d'octubre del 2009

De nou carregats com burrus cap a la Trona, a posar a prova els nervis i ballar sobre el buit penjat de tota mena de catxarrets. Ens adonem que per fer vies artificials encara ens falta criteri sobre tot en el material a portar i ja es sap.... davant el dubte tot amunt!
Aquest cop la linea escollida es la Cerda/Riera, una de les mes classiques del sector i sembla que des de que va ser reequipada, els amants del lliure en fissura i de l'escalada lleugera , son majoria per sobre dels lents i carregats escaladors d'artificial, poder l'atractiva escalada que s'intueix desde el seu peu i un grau relativament asequible (6b), te part de culpa del seu exit.

La ruta comença per una homogenea i compacta placa d'aquesta roca tant especial que conformen els Cingles de Berti, els primers passos els fem en Ae i es un bon escalfament. Tant punt agafem la fissura hem d'escollir per quina de les dues ens enfilarem, a l'esquerra una ample i fonda i mig metre a la dreta un altre fina i no gaire profunda, ens decantem per aquesta darrera.

L'escalada es evident i poc "expo" gracies a les assegurançes fixes que anem trobant regularment, pero de nosaltres depen possar una mica de pebre o no..., poc abans de la primera reunio, cal afinar en l'emplaçament del material i superat aixo una petita travessa facil ens deixa en una bona repisa on esta la reunio.


Laura de segona avança rapida i gaudeix de la verticalitat total del llarg i de tant en tant, deixa anar algun renec perque tot allarga una mica.

El segon llarg s'enfila per una fissura evident i poc a poc va desplomant, fins que arribem al pas clau de la via que es la superacio d'un petit sostret, aqui el material fixe allunya una mica mes, pero en tot moment els pitons i els friends que emplacem fan molt bona pinta.



Just superat aquest toca una curta sortideta en lliure no gaire dificil, fins arribar a una curta fissura on ens tornem a penjar i poc mes enlla acaba la via. Una ruta curta, facil i agradable per gaudir de les sensacions de penjar-se de tot allo que coloquem, ideal per sonmiar amb objectius mes ambiciosos.

1 comentari:

sandrix i salva ha dit...

hola!! Estava buscant vies en artificial i he topat amb el vostre blog. Quin sector més wapu, saps on puc trobar les ressenyes?? Fa poc ens hem iniciat a l'artifo i estem buscant vies equipades a prop de Barcelona, ens podeu recomanar algun sector?? Gràcies i felicitats pel blog!