Avui ens toca fer de Cicerones, avui te el seu bateig en la via llarga una noia que acaba d'obrir els ulls al mon vertical i tenim el repte que surti amb un gran sonrriure als llavis i sobre tot amb ganes de tornar, cal trobar una escalada agraida, amb cert ambient, ni llarga ni curta, no gaire exigent, pero tampoc un passeig i sobre tot que vegi de que va aixo de l'escalada en paret.
L'opcio ens ve rapidament al cap, ens anem a pujar un cim de la manera mes elegant possible i quin millor lloc aquesta incipient tardor que el Montseny.
Una aproximacio on escalfes prou, envoltats d'una fageda amb el seu vestit a mig despullar i unes parets i una roca que mai ens deixen de sorpendre positivament. La Tamara amb els seus ulls vius, no es perd detall dels nostres consells, i mira amunt amb una mescla de neguit e il.lusio, ella fins ara nomes havia fet algun tast d'escalada esportiva, pero rapidament s'adona que aixo es un altre pelicula, tot i que dugui el mateix titol.
Masses conceptes en poca estona..., material, maniobres, comunicacio de cordada, nussos, pero ella s'ensurt amb facilitat. Avui la via escollida es l'Itzi, una ruta ideal per portar a algu a tastar per primer cop les sensacions de la via llarga, on cal colocar catxarros i te passos molt aeris i espectaculars amb una dificultat prou asequible.
Laura fa cordada amb Tamara i per darrera d'ells, Jo amb Xaro, que ens te una mica abandonats en el tema vertical, a mes d'escalar em dona temps per fer un petit publireportatje a la "novata" en el seu bateig alpi, a mes de veure com es desemvolupa en aquest terreny i la veritat que demostra bones maneres, poder dintre de poc sigui ella la que ens dugui d'excursio amb la llengua fora al seu darrera...
La via a pesar d'haver-la escalat uns quants cops, no ens deixa de sorpendre mai en molts sentits..., passatges espectaculars i aeris a vistes d'ocell, itinerari evident, roca generosa per escalar i equipar amb l'ensurt inclos d'una roca mida "microones" fent-la anar paret avall.
Una escalada amb el premi final d'arribar a un cim, que es un detall que quan ens enfrasquem en escalar mes i millor, molt sovint no li donem importancia i ben mirat es el principi de tot plegat.Foto de cim de D'Artagnan i les seves mosqueteras, un petit mos i excursio pel bellmig de la fageda enfonsats fins els genolls de la fullaraca acabada de caure. Un diumenge rodò i sense passar por!
PD acabo de rebre aix0:
www.youtube.com/watch?v=Xgq93vTUF1c
sembla ser que a part de futura bona escaladora, tambe triunfara a hollywood, aquesta noia!
3 comentaris:
Si es que...a la Tamara aquesta se la veu espavilada eh, jeje
Molt guay el post!!
I tant que es espabilada, pero tambe es una mica timida que no ha volgut donar la cara en el video jejeje.
Molt xulu i marxos el muntatge, ens veiem a la propera via...
Una bona opció... si senyor..
( aixó mentres no els dongui als "talibans" de turno per desequipar-la com han fet amb una altre vía molt interesant que anava a l'esquerra de la canal a on comença la Itzi... )
Hi han tres opcions més per la zona.. algunes ja son públiques... unes altres.. millor el silenci... que els "talibans" aquests ens poden escoltar.. ;-)))
Que continueu gaudint d'aquestes muntanyes que sempre ens guarden alguna sorpresa entre les seves parets.. :-)))
Publica un comentari a l'entrada