ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Salshishes Tibetanes, IV+, 315m i Caspa i Càries, V, 325m, la Gronsa Sud (cara O), Estrets d'Arnes

dimecres, 16 de setembre del 2009
Vacances! que bé que sona aquesta paraula, dies i dies per davant per fer el que vulguis i amb la Maria com a companya de cordada, ja tenia ganes de tornar a escalar plegades, però des que se n'ha anat a viure a València no hi ha manera de coincidir. Però aquest cop sí que ho tenim tot ben lligat per escapar-nos uns dies a escalar on el temps ens deixi. De fet aquest és l'únic (i no pas petit) inconvenient, la idea inicial era anar a crestejar pel macís del Neouvielle i Vignemale, però la meteo no juga a favor nostre i després de mil ullades a diferents webs i previsions ens decantem pels Ports, un dels pocs llocs on sembla que no plourà. No les tenim totes, ahir a la tarda va caure un bon ruixat, però quan enfilem els Estrets tenim clar que avui una cosa o altra escalarem, encara que no sabem ben bé què!

M'agraden els Ports, qualsevol dels seus mil indrets, tots ells acostumen a ser solitaris i feréstecs, amb un tarannà propi que els fa tan especials, arreu et sents envoltat d'espadats, moles i cingles que et fan empetitir, però alhora no pots evitar el secret anhel d'escalar-los i vagarejar pels seus racons perduts. Els Estrets, són potser, un dels racons més visitats d'aquesta serralada, però avui gaudim d'una solitud inusual, perfecte! Els núvols no paren de creuar per sobre els nostres caps, així que optem per no complicar-nos la vida i anem a buscar la Caspa i Càries, una via fàcil, gairebé d'iniciació, però una bona excusa per conèixer aquest pany de paret.

La Maria s'ho mira i remira, ella ja la feta, per tant no duem ressenya. Tirem pel dret, per la primera canal a cercar les rampes de pedra que baixen per la cara oest de la Gronsa Sud i que es redrecen a mida que guanyes alçada. Trobem una reunió perduda en aquest mar de pedra, però no en fem cas, no és la via que busquem, és la veïna Salshishes Tibetanes.

Ens passegem una estona amunt paret amunt, paret avall i res de res, només roca trencada i molsosa, ja són gairebé la una del migdia i encara no hem fet res, així que anem per feina i optem per escalar la Salshishes. La Maria també l'ha feta i no té gaire complicació.

Tiro amunt i, en vista que els primers metres són d'escalada fàcil per plaques poc verticals, acabem escalant a l'ensamble i empalmant llargs fins plantar-nos al peu d'una bonica xemeneia.

Per fi una mica d'escalada de veritat, però s'acaba aviat i en res i menys som a la carena cimera, les vistes d'escàndol, les Gronses, les roques d'en Benet i tot els Estrets als nostres peus . La Maria fa una mica de memòria i l'encerta, cal resseguir la carena fins trobar un rapel de trenta metres que et deixa en un collet, al peu de l'ampla canal que ens portarà de nou al camí.

La baixada és pintoresca per dir-li d'alguna manera, cal desfer un camí apte per les cabres amb l'ajut d'algun passamà i acabar baixant pel mateix barranc.

De nou al camí, ens adonem que ens hem quedat amb ganes d'escalar més i ara ja tenim localitzada la Caspa i Càries, doncs hi hem vist una cordada, però quina hora deu ser, segur que és massa tard ja! Recollim les motxilles que havíem deixat a peu de via i incrèdules veiem que no són ni les quatre de la tarda. No dubtem ni un moment, amunt!

Repetim la tàctica anterior, els primers llargs que són fàcils a l'ensamble, de fet hi ha trams que sembla més un passeig vertical que una escalada!

Sortosament, la via traça un marcat flanqueig per roca delicada i va a cercar el pany de paret amb més interès. Un bonic esperó amb més presses mòbils de les que serien desitjables, ens deixa sota una paret panxuda, però de bon fer.

Mentre esperem que la cordada que tenim al davant acabi el darrer llarg aprofitem per fer una nova sessió de fotos a aquests inenarrables parets.

És el nostre torn, una darrera bauma, una última tibada i ja som dalt, repetim el camí de descens i ara, curiosament, sens fa més curt, potser perquè ja el coneixem o tal vegada per la sensació de feina feta. Recollim trastos i andròmines vàries i comprovem que tan sols són les sis de la tarda, l'hora perfecta per anar a fer les cerveses al bar!