ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Intent cresta del circ de Peyrisses, Ariege

dissabte i diumenge, 21 i 22 de juny del 2009
Hi ha vegades que una fotografia t'obre les portes a racons ignorats i es desperta el desig de conèixer-los. És el que em va succeir la primera vegada que vaig veure la imatge d'aquest desconegut circ, un cordal que esgarrapa el cel, insolent i atrevit. No sabia ni on parava, però aviat em van ser familiars el nom dels cims que recorre: pic Nabre, Etang Faury, Esquina d'Ase, Peyrisses... noms prometedors que amaguen muntanyes fosques i severes, no així la cresta que els uneix, lluminosa i aèria, penjada sobre les allunyades valls i estanys de l'Ariege.

Així doncs, per segona vegada estem disposats a iniciar la ruta que ens durà fins aquests cims solitaris, poc amics de caminants i excursionistes que es decanten per valls més fresades. Com que tenim un parell de dies invertim una tarda en pujar al refugi d'en Beys, són poc més de dues hores per un camí tant dret com pintoresc.

La nit es força moguda, meteorològicament parlant i al matí ens despertem amb uns núvols que no prometen res de bo, tot i així no llencem la tovallola i decídim pujar com a mínim a peu de cresta a veure si mentrestant el dia es va obrint. Pugem ràpid, fa molt fred, més del que seria normal per aquestes dates i un cop al coll d'en Beys, punt d'inici de la cresta, som ben bé immersos dins els núvols que preteníem evitar i un vent gèlid ens acaba de prendre les poques esperances que ens quedaven de que la situació millores.

No ens podem estar massa estona aturats sense congelar-nos, així que girem cua sense ni tan sols poder veure la cresta i abans de les vuit del matí som de nou al refugi. La nostra sorpresa és gran al veure que el termòmetre marca quatre graus sota cero i els cims veïns són coberts de verglaç, això acaba d'esvair qualsevol dubte sobre si havíem pres la decisió correcte al baixar-nos.

Continuem el descens cap el cotxe, decebuts de no haver pogut ni intentar la cresta, però contents d'haver estat vagarejant per aquests indrets i com sempre l'Ariege ens regala una darrera estampa del seus contrastos!