ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Bego-Miguel-Kush, D+, V, 240m, Can Jorba, Montserrat

diumenge, 12 juliol del 2009
Avui tenim un dilema: roca o platja! Solució buscar una alternativa que ens permeti combinar els dos anhels i com sempre, Montserrat és la millor opció, a prop de casa i amb un munt de vies per triar la que més ens convingui. Ens decantem per la Bego-Miguel-Kush, sota aquest estrany nom s'amaga una via ben equipada i de grau baix, perfecte per anar ràpid i gaudir dels còdols montserratins. Sortim d'hora i amb això aconseguim un doble avantatge: ser els primers en entrar a la via i evitar la calor. El primer llarg és una placa xic relliscosa, després la roca ja millora i guanya en adherència.

En Josep va per feina i s'enfila decidit, el primer llarg sempre costa i més amb aquesta roca que quan fa temps que no hi escalés es fa esquiva. Ens repartim els llargs com bon germans, així que sense ni gairebé aturar-me a la reunió tiro cap dalt, en busca del petit llavi que és el pas més finet d'aquesta tirada.

La via va guanyant en verticalitat, però les preses són generoses i l'escalada és fa fluida. Al tercer llarg ja cal desviar-se a la dreta, per tal d'esquivar el sostre per un bonic diedre i anar a buscar les plaques de dalt que ens deixaran al capdamunt de l'agulla de Can Jorba.

Tot i que aquests tres darrers llargs no tenen massa interès llevat d'algun passet puntual per superar una típica bauma montserratina.

Un cop dalt carenegem fins trobat la canal que ens deixa a l'inici del Joc de l'Oca per on baixem a trams desgrimpant per cadenes i graons i fent algun rapel als trams més verticals. És la cirereta del pastís, mai havíem fet aquesta canal, gran clàssica de Montserrat i tot no ser l'alternativa més ràpida de baixar és una bona manera d'acabar l'excursió.

1 comentari:

ocean ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.