ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Cavalls del Vent, travessa del Moixeró al Cadí

de dimecres a dissabte, 1, 2, 3 i 4 de juliol del 2009
Fa temps que aquesta travessa que discorre pel parc natural del Cadí Moixeró em rondava pel cap, però per mil i un motius no trobava dies per fer-la. L’excusa per enredar-m’hi era conèixer el Moixeró i quina millor manera de fer-ho que gaudir amb calma de la frescor que destil·len els seus paisatges, això sí, sense deixar ni molt menys de banda el meu estimat Cadí, un vell conegut, més familiar per mi tot nevat que no pas ara, però inconfusible siguin quins siguin els seus matisos.

Per si em fes falta algun motiu més, la Isa no para d’insistir-me per fer una ruta de varis dies plegades i tinc la sort de que té bon criteri i em deixa escollir, jeje... així que ja ho tinc tot lligat! Abans no tingui temps de repensar-s’hi ja som caminant amb el refugi del Pedra a les nostres esquenes i gairebé noranta quilòmetres i uns 4.500m de desnivell acumulat per davant.

Ara que, no hi ha res per què preocupar-se: tenim vuit refugis per repartir les etapes com millor ens convingui! Volem fer la travessa en quatre dies, amb calma, sense presses, descobrint el ritme propi d’aquests paratges emboscats, farcits de torrents i rieres, animalons de tota mena i una munió de colors, olors i sensacions que et surten a cada pas.

La ruta no té cap més complicació que alguna ullada ocasional al plànol i anar discernint entre l'ampli reguitzell de senyals i fites que ens surten al pas quines són les nostres. Acabarem familiaritzant-nos amb aquests petits cercles taronges que esdevenen un guia segur i càlid en aquesta munió de cruïlles i paisatges.

De fet, l'única incertesa que tenim és el temps, que es mostra capriciós i ens fa apretar el pas per posar-nos a recer de les tempestes que ens acompanyen gairebé cada tarda, res que no es pugui solucionar amb una bona matinada i l'escalfor dels refugis que ens esperen al final de cada etapa.

El primer dia sortim del refugi Lluis Estasen i acabem al Sant Jordi (o font del Faig, tot i que la font està ben amagada!) un xic remullades ja que en el darrer moment ens ha enganxat la pluja, però amb els ulls encara plens del racons que ja hem deixat enrere: arbredes humides de colors tendres, prats colgats de flors, torrents sorollós, ermites oblidades i gorgues inesperades.

El segon dia es desperta radiant, ni un sol núvol s'albira a l'horitzó i l'aire és fresc i net després de la tempesta nocturna. No hi ha res millor que sortir a caminar d'hora, enmig d'un bosc encara adormit i amb els colors lluents de l'albada.

Les nostres passes s'endinsen en fagedes tremoloses, sempre sota l'atenta mirada de les Penyes Altes, creuen avetoses atrevides que trenquen la uniformitat d'aquest paisatge plàcid amb la verticalitat de les seves línies i s'acaben enfilant pels lloms ventats i solitaris de la Tossa d'Alp on ens espera el recer del refugi de Niu d'Aliga, nom força encertat ja que des d'aquí la plana de la Cerdanya es desplega als nostres peus.

Nou dia, d'aire fred, perfils bromosos i un sender clar i nítid que serpenteja per la carena, a cavall entre dos vessants, fins el cim de les Penyes Altes des d'on davallem a un coll perfecte, ampli i lluminós, saturat de pastures d'un verd insultant i poblat per una alegre companyonia de vaques, cavalls i ases.

Continuem el descens per un barranc esquerp, resseguint el camí que ens marquen antics torrents fins acabar al peculiar indret on s'amaga el refugi de Cortals d'Ingla, un prat secret entre pinedes perfumades.

Darrera jornada, transició de l'amable Moixeró al feréstec Cadí que ens surt al pas en forma de muralla gegantina amb parets esculpides pel fred dels hiverns. És fàcil copsar el seu tarannà, agrest i solitari, mentre flanquegem per la base d'aquests magnífics bastions de roca clara.

Per sort, aquesta atalaià té punts febles i un d'ells, el pas dels Gossolans, ens permet enfilar-nos al seu perfil i descobrir que un cop dalt la verticalitat de les seves parets s'esvaeix en pastures que baixen dolçament cap a les valls de l'altra vessant.

El Pedraforca ens dóna de nou la benvinguda i iniciem el llarg descens que ens durà al punt on ha començat la travessa, convertit ara en final d'aquests dies de caminar tranquil·lament, gaudint del plaer de llargues converses i de la sensació de llibertat que dóna sempre la descoberta de nous indrets!