***** Teixonera MD+, 85º/M5+, 350m, Roca Punxeguda, Cadí

dimecres, 18 de març del 2009

A vegades hian vies, que et xuclen con un poderós iman cap a elles i sense cap mena de dubte la Teixonera ha estat una d'elles aquest hivern, des de el primer dia que van veure la piada al gener. que havia estat escalada, un calfred ens va recórrer el cos i vam estar a punt de sortir en aquell mateix moment cap a ella, després les setmanes passaven, el mal temps es mantenia i quan arribava la calma, nosaltres també ens ho preníem amb calma i sempre acabàvem darrera d'alguna cordada en la nostra cursa cap aquest exquisit pastis Cadilenc, cada dia miràvem les informacions i totes coincidíem, via genial i cada cop li queda menys...!!! tenien clar que aquesta era la nostre darrera oportunitat i cap allà que marxem, a mes a mes portem una bala a la recamara, aquest cop anem ben acompanyats amb en Marcel, tant sols hem compartit amb ell un cop la corda, però sabien que era un bon element per fer una escalada d'aquesta mena. Després de molts dies aquest potent anticicló que porten a sobre, fa que les mínimes nocturnes siguin estiguin sota zero i això ens fa avançar confiats pel camí de Prat de Cadi sota la llum dels frontals. Un cop a aquest espectacular racó panoràmic, la vista de la Roca Punxeguda fent honor al seu bon nom apareix davant nostre, els dubtes si serem capaços de pujar per aquella paret tant vertical on el gel brilla per la seva absència es torna a apoderar de nosaltres.

Dura just fins el moment de fer la primera picada del piolet, aquí desapareixen els dubtes i nomes tenim al cap de gaudir i guanyar metre a metre a aquesta espectacular ruta. Ens repartim amb en Marcel la via en dos trams i jo escolleixo la primera meitat, goulottes estretes i verticals tapiçades de gel molt prim, amb algun que altre tram desplomat on calia treure de dins nostre el funambulista que tots creiem ser. Fins aquí es un constant gaudir i progressar ràpid si tenim en compte les poques assegurances que podem col·locar en aquesta singular roca. A partir del quart llarg tot canvia per complert, el gel esquifit ha deixat pas a la roca cutre i desenganxada per un terreny que cada cop es posa mes i mes vertical. I just en mig del “fregao” es el torn de Marcel, per sort la ressenya ens diu que nomes un o dos llargs de dificultat i cada cop serà mes fàcil el que ens queda per davant, travesses per terreny leprós e incert, tirades verticals sobre roca compacta impossible d'assegurar i passos desplomats al limit del que suporta el gel quan tracciones d'ell, cada llarg ens fa suar de valent, però les arribades a les reunions son eufòriques, les nostres ressenyes diuen que cada cop trobarem terreny mes ajagut i fàcil i l'autentica veritat es que cada llarg supera al anterior, en dificultat, exposició, treball o finura. Pocs cops he anat tant just de segon en una via alpina, per moments pensava que ni amb la corda per dalt seria capaç de superar alguns passos. Quin titan Aquest Marcel! Quina habilitat i sang freda la seva. Quan 10 hores mes tard trepitjàvem l'aresta final i deixàvem aquest inoblidables 8 llargs al calaix dels bons records

experimentarem tots tres un dolç i agradable sentiment d'haver fet una escalada que segurament la recordarem durant llarg temps.

Llarg 1: PER GAUDIR, fina i vertical linea de gel, max 85º al començament i mes suau al final, reunió a pont de gel i friend, 50m.

Llarg 2: A PELO, començament vertical i fi, gel de molt poc gruix, cada cop es va tombant mes pero la segona meitat del llarg es impossible de protegir, reunió de dos friends, 60m.

Llarg 3: ATLETIC, les ressenyes marcaven per l'esquerra, ara no hi havia res muntat, i anem a la dreta per un primer ressalt vertical en roca leprosa i gel simbòlic, que ens deixa sota un petit desplom que cal superar amb els peus penjant del buit i punxant un ínfim gel després d'estirarnos a tope, reunió muntada de pitons, 50m.

Llarg 4: DESCOMPOST, fem mitja tirada per estretes lineas glaçades i algun desplom on cal tibar de valent, quan acaba l'efímer element, progressem per una vertical xemeneia de roca completament trencada, reunió en un niu d'àligues amb dos friends, 55m.

Llarg 5: TRAVESSA, la ruta original s'enfilava ràpidament amunt per gel, ara no queda res de res per intentar-ho, seguin fent una aeria travessa a traves de roca molt delicada, reunió muntada amb pitons, 20m

Llarg 6. PAS CLAU, tirada d'incertesa, pero l'encertem a la primera, curt corredor de glaç i travessa a traves d'un espero de roca força compacta durant uns 10 metres amb peus de gat un passeig, amb grampons travessa taquicàrdiaca!, per sort troben en el moment just algun pito que li donem petons! Segueix després per una elegant goulotte de gel a 70º, reunió d'un pito i reforçar amb friends, 60m.

Llarg 7: XIMENEIA VERGLASSEJADA, superem una curta xemeneia, que ens fara suar de valent, grampons sobre verglaç que no ens aportan cap confiança, fins que podem punxar amunt i per fi respirar, reunió amb tascons i aliens, 40m.

Llarg 8: PASOS DE FE, una goulotte molt estreta i completament vertical en el punt que no te continuïtat cal confiar totes les nostres forces en un piolet mal clavat i resar que aguanti, un pito salvador que trepitjarem ens permet passar, mes amunt un curt i diabòlic pas d'adherència amb grampons, reunió a cos a l'aresta, 70m.

La pel.licula de l'ascensio: