ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Ginat 1000m IV/5 Les Droites, Argentiere.


8 i 9 de Novembre del 2008

Fa cosa d'un parells d' anys quan en Jordi en va parlar per primer cop d'aquesta via en va faltar temps per dir-li que estava ben boig, amb el pas de les escalades plegats vaig anar suavitzant el meu llenguatge, pero continuava ben lluny meu aquella mitica via glacial. Un bon dia d'octubre sona el telefon i em diu que s'hem va cap alla amb un amic del que diu que: “ fisicament esta molt fort pero que gairebe no ha fet cap alpinada a la seva vida”, alucino amb la seva determinacio i empenta. Al final una lesio a la cama li fa recular al peu de via mentres aquesta esta plena de “masters” alpins recorrent l'anhelada cara nord que es troba en perfectes condicions. Un comentari seu a la tornada “amb tu m'hagues ficat, ben mirat no es mes que un primer mur de Gavarnie posat a 700 metres de la base” en va fer obrir els ulls a que poder era una dolça aventura que valia la pena intentar, tot i que Gavarnie per mi sempre ha estat un gran gafe!
Trucades i mes trucades a la casa de guies de Chamonix, al final sense estar plenament segurs ens devorem els 800 quilometres d'autopistes i peatges de rigor.

Un cop a la meca, les condicions desde el fons de la vall ens fan ser optimistes fa prou fred i porta dies sense nevar. Tenim per endavant una ascensio com les d'abans, ben autentica: sortir a caminar desde el poble, sense remontadors mecanics i sense refugi tancat per obres, per tant toca carrergar tot el mejar i material de vivac a l'esquena i pujar-ho per la via ja que aquesta ruta t'obliga a la travessa fins la vall de Talefre. La pujada per la estacio d'esqui de Grands Montets es directa i es guanya el desnivell rapidisimament.

Avui vaig d'estrena, finalment me he decidit a canviar les meves inseparables Koflach plastiques per unes mes tecniques i acordes amb els temps que corren, cal estovar-les una mica i que millor que 1.800 metres d'ascensio, l'arribada al refugi Lognan es rapida i el major desnivell ha quedat enrrera, a partir d' ara nomes queda neu i glacera per endavant,

hem sortit tard, el dia toca a la seva fi i jo no em trobo be fisicament durant una bona estona, al arribar sota la gran paret de Les Droites, considero que el millor es vivaquejar sota una pedra a pesar de la ventisca, Jordi insisteix en seguir fins la terrasa del refugi d'Argentiere i poder dormir en sec sobre la terrassa de fusta. A pesar de no haver nevat darrerament a mesura que guanyem alçada trobem mes i mes neu ventada que ha vingut desde el vessant Italia, per sort algun bon samaritá ens ha obert una generosa traça. L'arribada al refugi ens depara una intrigant sorpresa, en mig de la foscor ens sembla veure llums a dins, pas a pas sortim de dubtes, una parella d'alpinistes francesos s'han colat al seu interior del refugi a mig rehabilitar per una finestra mal falcada, ens fan passar i ens conviden a possarnos comodes i possen al nostre servei la generosa i gratuita despensa del refugi!.

Total han estat fins aquí mes de 7 hores de dura aproximacio i aixo es nomes la benvinguda!. Unes hores mes tard amb la panxa plena, calenta i dormits sobre un matalas a recer del vent, fa que hi haguin poques preses per sortir a la ventisca que dins el nostre sac escoltem com bufa fora. En Jordi es d'ideies clares i ell te molt clar que avui sortim per dalt, jo un optimista nat, no ho veig tant clar, la pallissa d' ahir i sobre tot tanta neu pols acumulada a tots llocs de la muntanya no em fa ser gaire positiu. En menys d' una hora ens plantem al peu de la llarga pala d' aproximacio del peu de via, son les 4.30 i la nit es tancada i freda pero suportable, veiem unes llums al inici de via, pero no sembla que avançin, fen una parada per evaluar el que tenim per endavant, les llumetes de dalt sembla que baixan, esperem a veure que diuen quan arribin fins nosaltres, els minuts passen, un altra cordada ens avança amb esquis, les llums que veiem baixar ara estan fent voltes en cercle, sembla que han perdut alguna cossa, els dels esquis tambe vacilen al veure l'estat de la neu. El rellotge corre en contra nostre, mentres ens queden glaçats al bellmig de la glacera, tenim clar que per afrontar una via d'aquesta envergadura la determinacio ha de ser total, alguna cossa ens diu dins nostre que a pessars dels pessars avui no sera el dia, sense gaires paraules ni excusses, enfilem cami a Argentiere mentres les primeres clarors ens venen a buscar, al nostre darrera la muntanya s'ha tapat d'amenaçadors nuvols, marxem capcots pero convencuts de haver pres la decisio correcta.

4 comentaris:

indretsdescalada ha dit...

Carai nano!!!! quin blog més xulo! quines escalades en gel més guapes!!! Jo tot just ara començo a fer tractes amb el gel i avui he anat a parar al teu bloc i se'm ha caigut la baba! Quina llàstima que no l'hagi trobat abans, m'hauria agradat preguntar-te si aquest pont vas a la Vall de Boí, per a veure si tens informació de com estan per allà les cascades. Jo i dos nois més avui anem cap allà, tenim pensat fer la que es de De frente o la Purgandus Populus, si veus aquest email avui a veure si podem contactar.

Que vagi bé el pont!!! la pròxima setmana aniré entrant al teu bloc per veure que has fet, que segur que faràs alguna cosa interessant ;) i de pas me'l miraré més dentingudament que avui no tinc temps v_v quin estress!!! :P

El meu correu és nuria.girones@gmail.com

Òscar A ha dit...

Hola Josep!!!!!

No sabia que habies anat a fer una intentona, però bé, m'alegre que hi hagi motivació per fer "grande courses". La pròxima serà.
Apa unaabraçada i si puges per aquí dalt digues algu.

indretsdescalada ha dit...

Bonesss Josep ja estic de tornada! Primer de tot gràcies per info que em vas passar. Al final vam anar a Vallter 2000 a fer algun corredor. Van caure la Canal Central de Gra de Fajol gran i la Canal Oriental de Fajol petit, les dues estan bé, però d'aquella zona de moment em quedo amb la Canal Estreta del petit :P (al meu blog hi ha alguna foto/vídeo).

És increïble com se'n va la neu en una setmana. El finde passat que vam anar a fer l'Estreta encara hi havia neu, però aquest pont... el camí que porta al Gra de Fajol petit hi havia trams sense neu! v_v

Esperem que vinguin més nevades i més fred que sinó em quedaré sense provar les casades :P

josepilaura ha dit...

Hola Nuria, Quina alegria veure a un altre noia que s'apassiona d'aquesta manera per la duressa de l'alpinisme hivernal. Segurament aquest finde passat ens vam creuar a Ulldeter, nosaltres vam estar dissabte i diumenge. Sobre les condicions no et possis neguitosa tant aviat, tingues en compte que molts anys en aquestes dates encara no havia hagut el moment de começar a picar gel enlloc i ara ja molts s'han fet un fart, a mes.. aquest finde passat de tanta calor i el fred d'aquest dies es el millor que ens pot passar, segur que triunfarem les proximes setmanes tots!.

Eiii Hola Oscar! quina sorpresa trobar-te per aqui, doncs si.. va quedar en intentona, la veritat que aquest any Chamonix ens ha estat molt esquiva, pero som persistents i tard o d'hora caura alguna "grande course" i ja saps que totes les Pirineades son ideals per obtenir la base de una bona alpinada! ja et farem un truc quan pugem per les teves terres perque ens informi el nostre home destacat! jejeje salut i bones escalades!