ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Cresta de Ferran IV, La Garrotxa


Diumenge, 26 d'octubre del 2008

La tardor s'ha vestit amb el seu millor vestit de colors ocres i es el moment d'apropar-te a llocs on la canícula de l'estiu et tira enrere però sense esperar que les primeres neus vinguin massa d'hora, un d' aquest llocs pels que ja havíem passejat i patit els rigors del estiu era la cresta del Ferran que duu al pic de homònim nom.
En Costa es d'aquells companys que es la il·lusió i la motivació en persona , però també es conscient de les seves limitacions en la muntanya i aprofita les poques sortides que fem plegats per fer un pas mes en el seu aprenentatge vertical. Jo per la meva part encantat de la vida, no sempre ha de ser patir, passar por i buscar els nostres límits, molt sovint veure al teu company de corda com esbotza un somriure de banda a banda a pesar del esforç es plenament reconfortant. Avui també ens acompanya en Cristobal el fidel company de fatigues d'en Costa i gracies a ell i el seu tot terreny aconseguin remuntar fins el final la pista sense patir el mes mínim.


Poder feia 6 anys de la darrera vista a aquesta cresta,a llavors un incert inici ens va fer perdre el tram poder mes singular, una llarga i pintoresca cova per la que comença a enfilar-se l'aeri filam rocallós, avui es impossible perdre's, unes evidents marques de pintura et porten sense problemes al primer passatge lateral que esta generosament equipat amb expansions, aquí despleguem la corda, ens apretem fort les botes i a volar!, plaques incertes, un túnel sorprenent, aresta aèria i fina, una roca de somni, llargs trams al ensamble, algun llarg amb reunió, algun rappel que aporta el punt de pebre just i unes vistes d'ocell sobre l'alta Garrotxa.

En un dignisim horari arribem al punt culminant de l'excursió, exultants d'alegria però també cansats, perquè el darrer tram es fa molt llarggggg i encara amb una bona passejada fins el cotxe, ben mirat el proper cop al arribar al rappel ja es pot baixar, el millor tram ja ha quedat enrrera i alguna anima caritativa ha obert un ample camí de tornada que fa reduir molt els horaris totals.

2 comentaris:

Emmanuel ha dit...

Estava buscant informació del Gra de Fajol i he arribat aquí. I mirant la piada de la Cresta m'anadono que la foto us la vem fer nosaltres. Som els que vam coincidir adalt i que ens vau baixar. Per cert que moltes gràcies per que jo ja estava mort!!!

josep i laura ha dit...

Eii Emmanuel! que petit que es el mon!, no se quant fa que vas fer aquest comentari, pero ho acabo de veure ara 04/02, si necesites qualsevol info, no dubtis en demanar-la. Llarga de nassos la cresta, oi?
Apa bones escalades!