ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Divertimento 200 m, D+ Gra de Fajol petit, Ulldeter- nova apertura

Diumenge, 16 de novembre del 2008

Despres de 4 anys sense trepitjar Ulldeter, que en certa mida havia estat la escola que ens havia vist enfilar-nos per primer cop amb piolets i grampons per les seves parets ja fa uns anys, en aquest darrers anys les condicions no havien estat gens bones a aquestes contrades i tambe es ben veritat que cada cop que ha arribat l'hivern de veritat ens ha fet menys mandra enfilar cap el Pirineu central per buscar itineraris o cascades amb cara i ulls. Les darreres noticies que tenim es que ha estat un novembre una mica excepcional i aquí justament es on es trobem les millors condicions de tot el Pirineu amb una excel.lent neu dura adherida a tot arreu. Avui anem en Jordi i la Natalia que tenen ganes de foguellar-se en un recorregut llarg i anar posant catxarros, els hi recomano la canal amagada i cap alla que marxen.

Mentres pujem la costaruda rampa d'acces aixeco la vista i veig mig amagat un estret i vertical fil de neu/gel que penja just a la dreta de les dificultats de la canal de l'aresta N.O. I automaticament li faig una agossarada e irrebutjable proposta a en Costa... “ vols que obrim avui via...?” ho rebutja d'entrada, mes tard s'ho rumia i en pocs minuts es deixa seduir i en diu que si, pero amb condicions, - d'acord, anem , pero jo tambe vull fer algun llarg de primer-, em sembla un pacte just i cap alla que anem mentres ens acomiadem dels companys.

Mentres faig una bona banyera a peu de la linea escollida, m'ho miro un i un altre cop, es un llarg que s'intueix exigent i delicat, perfecte!! un ampli sonrriure s'em dibuixa als llavis, quin començament mes genial de temporada tindre!. Un cop punxo a la paret m'adono que la neu endurida es acabada de formar i caldra pujar amb suma delicadessa, busco i rebusco per colocar al menys un bon parell de bones assegurances en una roca completament leprosa, al final despres de varies triangulacions, m'enganyo de que allo es completament solid, pujo amb suavitat, repartint be el pes, i sense gaires aturades per colocar asegurançes testimonials, la confiança per aquest tipos de terreny el primer dia que em calço els pinxos encara no hi es i el millor es evitar fer la vista avall gaire sovint, una delicada travessa a esquerras i per fi punxo gel de veritat, ara m' animo i segueixo fins apurar la corda amunt, amunt...

La reunio es laboriosa en aquesta roca, pero cal estar segurs ja que tinc dubtes de quin pot ser el comportament del company en aquest terreny tant delicat i mes si no ens podem veure. Pero en poca estona puja com un campio fins la meva alçada, si vam haver crits de panic no els vaig escoltar!.

A partir d' aquí la pendent es suavitza i la neu dura dona pas a la acabada de caure, es el moment d'en Costa, en la seva cara es dibuixa l'incertesa i l'il.lusio d'enfrontarse per primer cop a un terreny incognite mai trepitjat abans,

s'enfila amunt i avança, intenta asegurar els primers metres pero es troba el pa que aquí es dona, per sort el canvi de pendent fa una mena d'aeria aresta que permet fer de proteccio natural davant d'una improvable relliscada, el recorregut que dibuixa ara es ben curios, al peu d'una petita paret, la neu es queda parapetada a la bauma.

La corda s'acaba i el vent ens impedeix escoltar-nos de nou, surto al ensamble al seu darrera i en poca estona a la nostra dreta ja podem veure a la mateixa alçada a en Jordi seguit de Natalia com van progresan per l'esbelta aresta

que dibuixa la canal amagada en la seva part alta, la visio es de gran paret i d'un buit suprem, nosaltres amb la corda recollida per la solejada, estable, endurida i redondejada aresta i ells a prop pero amb un ambient ben diferent.

La creu del cim del petit Fajol es testimoni de la nostra alegria fins ara mantinguda, els companys no trigan gaire en arribar i tots junts i cofois avancem en baixada a tota aresta sota un assolejat mati, realment ha estat un perfecte DIVERTIMENTO dominical que a mes ens fa agafar males ideies de les bones condicions que tapissan aquestes parets del Alt Ter.