*** Songoku Krilin (75m, 6b), Esperó Remacha, Sant Llorenç de Montgai

Dissabte, 30 de març de 2024

Hi ha vies on t'ho passes bé, la Songoku Krilin és una d'aquestes. Descomplicada, però amb passos que són com un cop de puny ben donat, et posen a lloc. Una ullada ràpida des de peu de paret no desvetlla els secrets del traçat. És curta, això ho sabíem des de bon principi, però la dimensió dels sostres només la captes quan hi ets pel mig. Intensitat i ambient.

Verticalitat que tendeix al màxim i obliga a afinar tècnica, sense descuidar la potència. Ens hi apliquem amb ganes, aquesta roca sacseja la mandra i parla a través d'un tacte que a vegades tendeix a mínims. Escalada panoràmica no apta per incrèduls. L'esperó Remacha té el seu caràcter.

Notes d’interès vertical: Songoku Krilin (ressenya RomanticGuerrer), escalada en format reduït, però amb un atractiu tan rotund que la fa completa de cap a peus. Ràpida, atlètica i ben equipada resulta una excel·lent opció si anem escassos de temps. La seva és una acurada brevetat a la que no li falta de res, satisfà.

- La via es troba completament equipada amb bolts i un pitó anecdòtic al primer llarg, record de temps passats. Reunions rapelables fàcilment identificables per unes grans anelles d’època. Tot i l’equipament es manté la concepció clàssica de l’itinerari, les assegurances protegeixen els passos, però per sortir-ne toca escalar.

- De material necessitem deu cintes, l’estrep és opcional en funció de com gestionem els desploms de 6b.

- Roca, calcari del bo, compacte i amb bona adherència, tan sols alguns passos del segon llarg acusen desgast i tacte polit. En general roca aspre que mossega els dits, les fissures arriben a tallar i permeten reposos als desploms. Plaques on verticalitat mana i que es converteix en senya d’identitat en la part superior on destaquen sostres de roca taronja esplèndida.

- Grau posat amb decisió, potent com els passos mateix (6a+ oblig).

- Compromís baix, equipament i logística de la via minimitzen l’exposició. Escalada per apretar-li convençut.

- Orientació sud i amb les millors vistes a l’esquena, el pantà il·luminat per un sol que no faltarà.

- Traçat dinàmic, resolt amb audàcia i enginy. Sorprenent com busca els desploms i els integra en l’escalada amb inesperada naturalitat. Tirada inicial més clàssica i les dues restants més atrevides i amb una concepció esportiva de la dificultat que combina tècnica i potència a la perfecció. En aquestes darreres els bolts ens guien envers una lògics impossible d’endevinar des de la reunió. Línia acrobàtica i aèria, et deixa encès.

- Accés, des de Sant Llorenç de Montgai prenem la carretera LV-9047 en direcció Camarasa i aparquem en algun dels eixamplaments del voral a l’alçada de les parets (enllaç maps).

- Aproximació, caminem per la carretera fins plantar-nos just davant de l’Esperó Remacha, una corda i uns graons metàl·lics permeten remuntar el curt desnivell que ens deixa a la base de l’esperó (5min). Una gran placa de marbre marca l’inici de les vies, la Songuku Krilin és la de més a l’esquerra. Un cop escalant cal estar atents, perquè a l’alçada del segon o tercer bolt la via es bifurca i la nostra marxa a l’esquerra, la de la dreta correspon a la via Normal (croquis Luichy).

- Descens, bonic camí pel vessant oposat. Des del cim de l’esperó caminem en direcció contrària a la paret (nord) fins trobar un sender que va baixant fent zetes fins gairebé la plana, abans d’arribar-hi, però gira a la dreta i planeja per una antiga pista. El camí es va difuminant, estem atents a trobar una fita a l’esquerra que indica la baixada fins la pista principal. Un cop a la pista anem a la dreta i baixem a la carretera vorejant per sota la Paret de l’Os i retornem a l’aparcament (20min).

Desconec qui són els oberturistes, però són gent amb traça, resulta sorprenent com la línia troba el pas pel perfil més desplomat de l’esperó. Una via on cansar braços i passar-ho bé escalant sempre que vingueu amb ganes de tenir molt d’aire sota els peus. Ambient i brillo en pot petit!

companydeviatgeiatzars:Lau

π