**** Calçotets (320m, 6c), Pic de Sant Cugat, Sopeira

Dimarts, 9 d’abril de 2024

Hi ha pics que no són tal, el de Sant Cugat n'és un, extensa muralla de silenci i espadats on tots els itineraris són singulars. Aquí no hi trobem la grandesa del cim, però sí una roca personalíssima que fa del tacte una revolució. Costa escollir-hi ruta, l'evidència de la línia mai té continuïtat, però el traç fugaç de la fissura de la Calçotets és suficient per temptar-nos.

Fet el primer pas de trobar la via, toca descobrir com escalar-la. La vista es perd en la confusió de la paret, perfil bicolor de murs impenetrables a tot el que no sigui adherència i imaginació. Però tenim fe en la promesa dels seus cantells roms i esbrinem que rere aquest nom tan poc prometedor, Calçotets, s'amaga una elegància que és d'una altra dimensió. Escalada on res és el que sembla, perquè lluny de la monotonia que aquest calcari insinua cada tirada és una descoberta que enlluerna per astúcia i bellesa.

Afinem la tècnica explorant límits nous, com més amunt millors són els passos i més intensa la sensació d'estar subjectes al no res. Més que mai prenem consciència de que tot és subtil, tot és incert i precisament aquests dubtes són l’al·licient que sacseja l'instint de la vertical. I de sobte tot encaixa, tot és al lloc on toca i escalar és harmonia. És la via que estava necessitant.

Notes d’interès vertical: Calçotets (ressenya RomanticGuerrer), magnífica via que ens permet explorar l’amplitud d’àmbits que abasta l’escalada en placa. L’exotisme l’aporta una roca que fa del color la senya d’identitat de la muralla i es reserva l’exclusivitat d’un tacte portentós. Elegància en estat latent, una línia que vols escalar sense presses per allargar-ne l’experiència.

- Oberta amb habilitat i un estil impecable el març del 2006 per Ademir Castillo i Luis Alfonso.

- Es tracta d’una via pràcticament equipada i pensada per fer escalar. Seguros sense excessos i col·locats on toca, tan sols on la dificultat baixa o en breus trams de transició les assegurances s’espaien i és necessari complementar amb flotants.

A les tirades trobem bolts, uns pocs pitons i algun pont de roca. Totes les reunions són rapelables (bolt amb anella), excepte la R2 i R4. Els bolts inicialment tenien un toc de color vermell que avui en dia ni s’aprecia. De material necessitem setze cintes i un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3).

- Calcari suprem que desperta sensacions noves. Roca ultra compacte on el tacte és la millor eina, l’adherència s’imposa en totes les seves variants. Predomini net i rotund d’una placa de cantells mínims i textura peculiar, és com tenir velcro als dits, tan sols l’esvelt arc de la quarta tirada trenca la seva hegemonia. Fissures romes i unes poques regletes salvadores marquen els passos.

- Grau correcte i posat amb seny. L’escalada destaca per tècnica i dificultat sostinguda de les tirades. Tot i l’equipament el caràcter de la via no es doblega i trobem trams exigents en el sisè (6a+ oblig).

- Compromís baix gràcies a la possibilitat d’abandonar rapelant i l’equipament, sempre però, que portem material per completar els alejes que donen un aire més clàssic al conjunt. En cas de no dur flotants, exposició i compromís pugen un graó.

- L’orientació sud i la protecció que brinda la muralla garanteixen un ambient càlid, reserveu la via per dies de temperatures baixes.

- No és un recorregut que s’apreciï a simple vista, estem davant d’un traçat àgil i ben confeccionat que demana proximitat per captar-ne la línia. L’hegemonia de la placa el fa hermètic a la intuïció i, tot i que els bolts marquin per on navegar, l’itinerari és poc evident. En general cal aventurar-se en els passos per descobrir la lògica amb que està buscat el recorregut.

La primera tirada ja deixa clar el caràcter ferm de l’escalada. La intriga de les plaques arriba al màxim al sisè i vuitè llargs, exigents, intensos i elegants, mantenen les pulsacions al màxim i espremen tècnica i cervell per fer-se entendre. La quarta tirada és una meravella, fissura que marca la diferència, visual i estètica. En els llargs de cinquè grau el picant es suavitza, però no perd el foc, fan escalar.

- Accés, des del tranquil poble de Sopeira. Venint de Lleida per la carretera N-230 en direcció Pont de Suert, agafem la segona entrada que indica Sopeira i sense entrar al poble baixem directes al fons de la vall per la pista asfaltada que porta a la central. Aparquem en un eixamplament de la dreta, just abans de creuar el riu (enllaç maps).

- Aproximació, creuem el riu per l’antic pont de pedra i anem a la dreta pel camí que voreja la central elèctrica. Pugem a l’esquerra per unes escales enganxades a la tanca de la central i tot seguit baixem un nou tram d’escalons, quan aquest acaba trobem un trencant a l’esquerra (fita) on neix un sender que puja en direcció les parets traçant una llarga diagonal (marques vermelles desdibuixades). Teòricament el sender ens deixa gairebé a peu de via, nosaltres ens vam perdre i vam fer un camp a través per corriols i vires (30min).

Per orientar-nos és important localitzar la via, la Calçotets discorre pel centre de la paret i un gran bloc rodó que sobresurt al final del primer llarg és el que permet identificar-la (foto BlogEmpotrat). Com a referència la via acaba en el pic d’una de les dues agulles bessones que sota el cordal del cim es retallen ben visibles, el gran “bolo” del primer llarg és a la seva vertical.

El peu de via es troba en una vira a la que s’hi accedeix per la dreta. No trobem cap marca, ni inscripció que indiqui que som a la Calçotets, tan sols veure’m la línia de bolts, bastants metres a la seva dreta discorre la Jamón de Pato.

- Descens, sis ràpels per la via. Les reunions que marquen els ràpels són sempre de dues anelles, tan sols ens saltem la R4 i R2. Un cop a peu de paret desfem camí (1h30min).

La Calçotets és una via que et demostra que amb lo mínim i una roca sputnik es pugen les parets més dretes amb estil. Muralla amb sensacions pròpies, el Pic de Sant Cugat em sorprèn en positiu cada cop que hi torno. Seu és el buit que la sustenta.

companydeviatgeiatzars:Lau

π