*** No te tires que hay cristales (90m, V), Pasaba por aquí (105m, V+), Torre de Marfil (Ampriu), Benasc

Diumenge, 11 de setembre de 2022

La Torre de Marfil, records d'estius a casa l'àvia que no tenen res a veure amb l'ullal de gneis que s'alça al meu davant. La Història Interminable ha quedat al calaix dels somnis, línies de regularitat absoluta són les que tempten ara la imaginació. La perfecció d'un diedre m'hi ha dut, imatge poderosa.

Avui és dia de gaudir. Felicitat austera encabida en la bellesa simple d'aquestes fissures de manual. Cedim al seu saber. Que generosa que pot arribar a ser la roca, ni ens cal mirar la ressenya. Passes certes, ens fem livians al caire d'un cel impol·lut. Blau de tardor que vol arribar!

Notes d’interès vertical: No te tires que hay cristales versus Pasaba por aquí (ressenya), dues excel·lents línies de tarannà clàssic amb l’estètica com a principal motor. El grau passa a ser secundari front el poderós atractiu d’unes fissures que defineixen el traçat amb rectilínia precisió.

La seva lògica absoluta i dificultat moderada les converteixen en un manual de fissura per a principiants, perfectes per iniciar-se en les vies d’autoprotecció. Pasaba per aquí també surt ressenyada amb el nom de Alan Parsons Project, misteri per resoldre.

Les dues vies estan pràcticament equipades amb bolts, però la distància entre assegurances aconsella portar ferralla. No te tires que hay cristales, bolts de color blanc, Pasaba por aquí, bolts grocs. Totes les reunions rapelables. De material necessitem, dotze cintes i joc friends/tòtems (des de tòtem negre fins C4), tascons opcionals.

La Torre de Marfil és una discreta agulla de gneis, roca poc habitual que en aquesta ocasió ens brinda elegants plaques de regletes, bones fissures i diedres que són tot un espectacle. Roca de qualitat, compacta i d’adherència que cal treballar, tan sols demana parar atenció en les zones de blocs de la part superior de la torre.

Orientació nord-est, la paret ràpidament queda a l’ombra i si li afegim l’alçada a la que escalem estem davant d’una bona opció per dies calorosos. Dificultat assequible, ambdues sostingudes en el cinquè grau i amb trams més exigents la segona (V+) on la verticalitat i tècnica tenen més relleu.

Pel que fa a la primera, No te tires que hay cristales, el fotogènic diedre de la segona tirada és una petita meravella, la seva perfecció t’agafa desprevingut. La segona via, Pasaba por aquí crida poderosament l’atenció per la marcada fissura que estructura el seu traçat. Vigorosa i atractiva, ostenta una notable varietat, des d’offwitch, xemeneia o diedre fins bavaresa, escalada complerta i visual.

Accés, des del poble de Cerler prenem la carretera A-2617 que puja a les pistes d’esquí d’Ampriu, passat el km 8, just abans del torrent d’Ampriu en una corba tancada a esquerra trobem una explanada on deixar el cotxe. Des de l’aparcament la Torre de Marfil és visible al nostre davant.

Aproximació, sense creuar el riu pugem al seu costat per prats seguint un sender poc definit (fites) que s’enfila pel lateral d’una primera tartera i entra a bosc. Arribem a una pista que seguim uns pocs metres a l’esquerra fins trobar nou sender (fita) que s’enfila pel dret per una segona tartera fins arribar al peu de la torre (20min).

Les dues vies estan a la banda dreta de la paret (vista) i són de les primeres que trobem, l’evidència del diedre de la No te tires i la fissura dentada de la Pasaba por aquí les fa fàcilment reconeixibles. En les dues el primer bolt està força amunt, cal pujar un petit sòcol per arribar al seu inici (delicat)

Descens, en la primera escalada, No te tires que hay cristales, vam optar per fer dos ràpels (R3 a R1 i R1 a terra) aprofitant les reunions paral·leles a les de la via. També és possible escalar un llarg més que ens deixi al capdamunt de la torre i després d’una breu desgrimpada cap al vessant oposat baixar caminant per la marcada canal/tartera situada a la dreta de la paret (fites).

Si no volem escalar fins el cim de la torre també podem fer un ràpel curt que ens deixi a la canal. La segona via, Pasaba por aquí corona la torre, la millor opció de descens és baixar caminant per la canal/tartera de la dreta de la paret. En quinze minuts som de nou a peu de vies.

Dos itineraris absolutament recomanables per una jornada de plaers sobris. Quedem presos de la bellesa de l’angle recte, que sofisticada que pot ser la seva simplicitat.

companydeviatgeiatzars:Lau