*** Ravier (150m, V+), Pic du Ramougn (esperó Nord), massís Neouville

Dimarts, 6 de setembre de 2022

Fa temps se'm podia dir alpinista, camins que ja no freqüento. L'essència però, perdura i una Ravier, per modesta que sigui desferma la fam. Aventurar-s'hi suposa sortir-se de l'habitual, per rendir-se al dictat de la paret. Coneixedors de que en ella rau tota la saviesa aquests germans demostraren un instint infal·lible a l'hora acatar-la. Sorgeix la bellesa.

La Ravier del Ramougn és una línia avantatjada que elimina tot lo superflu per centrar-se en aquest granit eixut. Resseguim la solitud de l'esperó... mirada, tacte, escoltem el seu silenci i pas a pas sorgeix la coneixença. Nuesa minimalista de cara nord. Fascinats per la sobrietat de diedres i fissures, ens sentim escollits per aquest traçat. Breu, categòric... dono fe de la seva elegància atemporal. Pirineista de cor, no esperava menys!

Notes d’interès vertical: Esperó Nord del Ramougn (3.011m), obert el maig de 1965 pels germans Ravier esdevé una lliçó d’estil i de lo perfecta que pot arribar a ser la senzillesa. Preciosa línia encabida en un marc magnífic, on menys és més, tan sols disposem de granit nu que ens proveeix de tot el necessari per coronar el cim. L’escalada va un pas més enllà, no és només la via, sinó el conjunt que ens porta a ella, en aquest itinerari el concepte de clàssica cobra un potencial imparable.

Tot i que modesta en longitud i dificultat, estem davant d’una via d’aventura i com a tal l’equipament és merament testimonial, escassos pitons en punts claus i reunions a muntar o reforçar. De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (des de tòtem0.5 a C4, aquest últim triomfa), repetir C1 i C2, tascons i bagues llargues. Opcional repetir C0.5 i C0.75. A principi de temporada poden ser necessaris grampons.

Orientació nord total, no veure’m el sol en tot el dia, amb el que això suposa, fred i roca castigada per l’hivern, però noble sempre que prestem la deguda atenció. Predominen fissures i diedres, tot i que algun tram de placa que cal saber llegir aporta emoció al conjunt. Dificultat homogènia i sostinguda en el cinquè, però no per això la ruta deixa de tenir ambient i compromís, el grau passa a ser secundari enfront el saber navegar per la paret.

La lògica i verticalitat del traçat són innegables, la via comença al punt més baix de l’esperó i s’enfila pel diedre de l’esquerra, evitant del diedre/canal d’aspecte humit i fosc de la dreta. En el primer llarg cal anar amb compte amb els blocs de l’inici i trobem un únic pitó gairebé al final de la tirada. Més aèria i atlètica del que esperàvem, et va posant en situació. Muntem R1 en una replà a la dreta de l’aresta aprofitant un bloc/llastra peculiar.

En el segon llarg cavalquem les plaques de l’esquerra de l’esperó, toca orientar-se i escalar sense poder gairebé protegir fins l’únic pitó que calma nervis. Escalada d’equilibri i d’estar atents als punts on la placa està neta que és el que dóna la pista. Elegant i vibrant. La R2 està sota un sostre, baga i pitó. El tercer llarg és una petita meravella, a la dreta de la reunió comença un diedre de manual protegit per un parell de pitons que fa gaudir de principi a fi. R3 en replà al final diedre, un pitó.

La quarta tirada ens rep amb un mur de passos potents (V+) ben protegit amb un parell de pitons i acaba amb un curiós estretament que ens deixa a l’aresta cimera, R4 blocs. Una breu grimpada entre grans blocs (II/III) ens deixa al cim, el punt i final perfecte per aquesta escalada de caràcter innegablement alpí.

Accés, des de l’aparcament del llac Aubert (2.150m). S’hi arriba des del poble d’Aragnouet on surt l’estreta carretera D929 que puja cap a la reserva de Neouville. A l’alçada del llac Oredon prenem la bifurcació de la dreta (D177) que puja als llacs Aubert i Aumar. En aquest darrer tram (D177) de juny a setembre la circulació està prohibida des de les 8:30h fins les 18:00h, en aquest horari hi ha servei de bus. L’aparcament del llac Aubert és de pagament (9 euros) i tan sols es pot pagar amb tarja, està prohibit dormir amb furgo, però és permès acampar.

Aproximació, creuem per sobre la presa que delimita el llac Aubert i prenem el camí normal del Neouville i Ramougn (comú fins el tram final). El sender remunta uns pendents herbosos fins un pla on girem a la dreta per encarar la pujada a la bretxa Barrios (2.439m). Un cop a la bretxa canviem de vessant i sense perdre massa alçada flanquegem per sota la cresta per una incòmoda pedrera (fites), quan sembla que hem d’accedir grimpant a la conca superior, tracem una llarga diagonal a la dreta per evitar al màxim possible el terreny de blocs.

Guanyem alçada progressivament fins que la pedrera es fa més transitable i podem fer un gir l’esquerra (fites i intuïció) per creuar-la en direcció la base del Ramougn ben visible al nostre davant (2h30min). L’esperó nord, recorregut per una pintoresca veta taronja al seu inici, és inconfusible, mentre que el Neouville ens guaita tancant el circ per la dreta.

Descens, per la via normal del Ramougn, una aèria desgrimpada per l’aresta oest fins trobar una canal de baixada (II/III) que ens deixa una mica per sobre del camí pel qual hem aproximat.

O bé com nosaltres que per descuit seguim fites que ens porten a baixar pel vessant est amb desgrimpades delicades (III) fins deixar-nos en una marcada vira que seguim cap a la dreta fins trobar una instal·lació de ràpel (cordinos). Amb un sol ràpel (50m) arribem al peu de la cara est i baixem pel circ delimitat per la cresta Barrios i la cresta de les Laquettes.

Baixem sempre amb tendència a la dreta (fites ocasionals) fins trobar un sender que flanqueja per sota la cresta Barrios fins enllaçar amb el camí d’aproximació a l’alçada de la bretxa que hem creuat al matí i ja per sender conegut retornem al llac Aubert (3h).

Escalar una Ravier és sucumbir a la bellesa més clàssica. L’esperó nord n’és la joia secreta.

companydeviatgeiatzars:Lau