*** Pas d’Estrès, (190m, 6b+, 6a oblig) , Paret Bucòlica, Oliana

Divendres, 18 de febrer de 2022

Hi ha vies que en un moment donat estan de moda, lloades àmpliament pels amics no te'n pots estar del desig d'anar-hi. Popularitat, però que té aparellada una òbvia conseqüència, tothom les ha escalades i la via en qüestió queda arraconada tossudament a la llista de projectes pendents.

Aquesta és la meva relació amb la Pas d'Estrès des que me'n vaig baixar fa uns anys i per fi, ara que el seu esplendor llueix amb una intensitat més moderada, hi puc tornar. Quin plaer alçar la vista i saber que els murs grisos de la Paret Bucòlica ens mantindran apartats de l'hivern. M'agrada aquesta roca, aspre com el seu caràcter, però d'una noblesa que et guanya.

Avancem sols, immersos en un matí radiant que porta el cel a la muralla. Passos durs, bells, aeris...creem el buit. Espremem cada llarg amb la fam que dóna l'enyorança de la via llarga i sentim de nou el pols de la paret. Ara, des de la coneixença m'alegro del temps d'espera, n'havia d'aprendre.

I el camí segueix, vertigen oscil·lant que no cessa!

Notes d’interès vertical: Pas d’Estrès, esplèndida clàssica de paret en versió esportiva. Sorprèn, oberta l’any 97, no acusa desgast, el pas del temps no ha fet més que confirmar la seva reputació i donar ímpetu a un traçat que obliga en totes les tirades. La línia busca la dificultat i la troba amb encert.

Magnífics murs verticals que conjuguen tècnica i potència amb un punt picant que trenca tota monotonia, res és forçat ni banal, el resultat una via intel·ligent, elegant i atrevida. L’excel·lent calcari de la paret Bucòlica, aspre i amb peculiars incrustacions de sílex, juga al nostre favor. Placa amb predomini d’adherència i equilibri alterna amb breus desploms i panxes rabiüdes (passos de bloc i cantells roms), les estilitzades franges horitzontals solen ser clau de pas.

La via està completament equipada amb bolts, tan sols necessitem 12 cintes, tot i que estrep i alguna peça petita són útils per trampejar els passos més exigents quedant una via de 6a obligat. Reunions rapelables. Orientació sud-est, bon itinerari per dies freds.

Accés, decisió complicada, venint d’Oliana per la C-14 en direcció la Seu d’Urgell abans s’aparcava en un lateral de l’antiga carretera que sortia just a l’entrada del tercer túnel a la dreta (túnel de l’Obaga Negra) i es deixava el cotxe just davant la canal d’accés a la paret. Actualment, tot i estar la carretera oberta, trobem rètols prohibint circular-hi.

La nostra opció, continuar per la C-14 i un cop creuat el darrer túnel trobem una gran explanada de terra a mà esquerra on aparcar. Aproximació, just davant de l’explanada a l’altre costat de la C-14 trobem l’antiga carretera que voreja l’embassament, caminem per ella uns quinze minuts fins arribar davant la paret Bucòlica, la sobrepassem i al peu d’una marcada canal trobem una fita que ens indica l’inici de la pujada. Remuntem la canal per un sender ben traçat atents a trobar la fita que ens indicarà el moment d’abandonar-la i encarar la pujada cap a la paret (40min).

La Pas d’Estrès discorre a l’esquerra de la muralla, les referències que ens permetran ubicar-la són el característic sostre de la tercera tirada i la marcada diagonal que recorre la paret, la via s’inicia a la seva esquerra. A peu de via trobem una fletxa i les lletres PE picades a la roca.

Descens, la via acaba en una pintoresca feixa per la que baixem en direcció l’oest per un estret corriol (fites). En un moment donat la feixa s’estreny, però les fites marquen el pas. La feixa ens deixa a l’inici del barranc pel que hem pujat al matí, baixem per ell fins enllaçar amb el sender d’aproximació (40 min).

Les vies fan camí i nosaltres amb elles, ha estat un luxe sumar la meva experiència a la història d’una línia amb tant de recorregut. Passes que sumen!

companydeviatgeiatzars:Lau