*** Esportiva des de la mesura, els Roures, Perles

Dimecres, 16 de febrer de 2022

Hi ha parets que et sorprenen, allunyades de tota grandesa comparteixen amigables el seu espai amb bosc i cel. D'aspecte dòcil, reserven temperament per qui les vulgui escalar. Del sector dels Roures n'havia escoltat parlar, però cada cop que visitava Perles la menuda cinglera sabia passar desapercebuda. Avui la improvisació ens hi porta. Excel·lent consellera.

Descobreixo de primera mà aquests murs de roca exquisida i qualsevol recel que la seva brevetat pugui suggerir s'esvaeix davant la fermesa de les vies. Línies esveltes, sorgides amb una naturalitat que es trasllada al gest i fa de l'escalada una dansa. Atrapats en aquests traçats incisius les hores fugen fins fer cap a l'incendi del capvespre.

Notes d’interès vertical: els Roures, petit sector que concentra en un mur d’excel·lent calcari vies rodones malgrat la seva brevetat, capaces de despertar un interès inesperat. La paret és curta, l’extensa franja rocosa que s’inicià al Roc d’en Solà conclou en el seu extrem dret en aquesta discreta cinglera.

Clar predomini de la placa, el primer que crida l’atenció és el seu gris, subtil i de matisos delicats, però retallada amb fermesa per franges horitzontals que auguren una escalada tècnica i expressiva. Verticalitat, regletes i pressa menuda és el que abunda, alguna que altra fissura, petit sostre o diedre aporten varietat a la cinquantena de vies del sector.

Línies curtes (10 - 20m), però ben resoltes i sostingudes, la majoria entorn del sisè. Nom i grau escrit a l’inici d’algunes vies. Assegurances correctes (bolts) i un peu de via idíl·lic garanteixen una agradable jornada. Orientació sud, però cal tenir en compte que la paret és immersa en una bonica roureda que dóna ombra als primers metres.

L’únic que resta popularitat al sector és l’aproximació, un xic costeruda, però per bon camí. L’accés és des del petit poble de Perles (Alt Urgell), aparquem sense entrar-hi en un eixamplament al lateral de la carretera L-401.

Les parets són visibles per sobre els nostres caps, caminem uns metres per la carretera en direcció Alinyà i ja passada l’entrada del poble trobem l’inici del sender (fita) que enfila pel dret cap a elles.

Al poc ignorem un camí que marxa a la dreta planejant i seguim pendent amunt. El sender passa al costat d’un dipòsit i segueix fent ziga-zagues enmig de bosc, pugem sempre amb tendència a la dreta i en poc més de vint minuts som al sector.

L’escalada té encant en aquest racó de món. Tacte rugós i passos intrigants, la mesura de tot és la contenció.

companydeviatgeiatzars:Lau