Dimecres, 7 d’abril de 2021
Hi ha vies que costen de repetir, encara tens ben present la intensitat de les seves tirades i saps que cal serrar dents i tirar amunt amb decisió relativitzant grau i equipament. Però la seva bellesa és un reclam poderós i ve de gust veure-la reflectida als ulls del company.
Així que em mentalitzo per tibar i gaudir per igual amb l'incisiu traçat de la Capitán Veneno. La coneixença prèvia et posa sobre avís del caràcter de la ruta, en certa mida rebaixa tensió a la par que t'esperona a apurar al màxim l'essència clàssica de les fissures i sintetitzar l'expressivitat ferotge de les plaques als passos precisos.
I la via et sorprèn amb una perspectiva capgirada per la llibertat que dóna solcar la seva fesomia entenent la paret. Aquest cop exploro els seus matisos, no vull tan sols pujar, vull escalar fins on les forces i tècnica permetin i... funciona.
Arribo al cim de la Pala Alta amb la sensació d'haver fet una via nova, més atrevida, més complerta. El seu record s'ha ampliat, l'espontània valentia del seu traçat ara en forma part.
conspiradorsdelavertical: Lau&Angèlica
Notes d’interès vertical: Poc a afegir al que ja vaig dir en el seu dia, si us ve de gust repetir-la penseu que segueix faltant el pitó del darrer llarg pel que el pas és ben obligat (6a+/6b). Itineraris atrevits que poc a poc es van copsant en la seva versió més lliure!
buscanttrespeusalgat:Laura&Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada