Divendres, 27 de març 2020
Sempre he dit que la muntanya és el meu espai de llibertat. Avui m’està prohibit, però els llibres i el cinema segueixen sent dos reductes infal·libles.
Així que, com diu Camus, cal ser conscient que l’alegria està sempre amenaçada, però... el món s’enfonsa i nosaltres ens enamorem (Casablanca, eterna).
La imaginació ens fa lliures!
Dies estranys, dies en que el temps s’ha convertit en un espai petit, íntim. Microcosmos de pensaments s’encadenen amb la llibertat de qui es sap amb el dret de divagar a plaer. És temps de buscar altres finestres al món, de reflexionar i aprendre a valorar una normalitat avui absent. Aquest article d'Eva Piquer (https://llegim.ara.cat/opinio/enamorem_0_2416558363.html) m’ha emocionat, sempre hi ha qui té la capacitat de posar en paraules l’extraordinària complexitat dels homes. Els llibres sempre han estat companys de viatge, ara per un temps seran el viatge.
- tempsdalquimistes -
4 comentaris:
Peus sans, ungles roges,
com si fes temps que no dus peus de gat...
cuida't i ens veiem a la vertiKKKKal
Albert,
és momento de mimar el detall i un toc de color sempre dóna alegría. Gats descansant i imaginació més activa que mai, curiós contrast entre el ritme pausat d'aquests dies i la intensitat creixent de l'anhel d'aire lliure, cims i horitzons que no entenen de fronteres.
Cuidem-nos i somiem més alt que mai.... espero que arribi ràpid l'aviat!
Salut, tàpia i alegria
pagaré les birres gustosament
i com qeu tothom diu el mateix... s'anticipa una borratxera d'escalades i alcohol memorables
I tant que sí,
ebris de roca, alcohol i llibertat... serem imparables!!!
Publica un comentari a l'entrada