Dilluns, 24 de febrer 2020
Quin tip de roca i de la bona! Encara sento als dits l'aspror del calcari de la Bucòlica. Llegir-lo és un plaer i els dits esdevenen la millor eina per desvetllar el camí. Prescindim de la vista, la mirada avui es perd indolent, té masses elements on vagarejar, tan aviat és seduïda pel reflex lluminós del pantà com divaga inconstant pels bastions que semblen sostenir la claredat del cel. Nosaltres concentrem esforços en esbrinar els passos que ens duran amunt, moviments pulcres i decidits.
Avancem convençuts de la franquesa de la roca, imantats a aquest pany de paret en el que és difícil escollir via perquè totes ens tempten. Les forces donen per gaudir de dues línies agermanades en verticalitat i ferma elegància, en les que l’únic que cal és no dubtar i deixar-se portar per la sensació de lleugeresa que ens brinden. El cansament dels braços dóna fe que avui hem participat de ple dret de l’atractiu de la Bucòlica.
Notes d’interès vertical: Vies de tarannà esportiu amb un equipament (bolts) que ens permet ser atrevits amb la dificultat. Situades a la part esquerra de la Paret Bucòlica, són fàcils de localitzar, tan sols hem de fixar-nos en l’evident diagonal que solca la paret i anar uns metres a la seva esquerra, trobem les inicials PT gravades a la roca donant el tret de sortida. Les dues línies comencen al mateix punt, la Pedra Tartera marxa lleugerament a la dreta i la Treintaitantos deriva a l’esquerra.
En les dues trobem reunions rapelables i amb unes catorze cintes ja farem, podem afegir un estrep per trampejar algun pas si anem justos de grau. La tònica són plaques de roca aspre amb les curioses incrustacions segell de la paret, passos rabiosament verticals per no dir desplomats, magnífiques regletes de dits que a vegades cal buscar i treball de peus garantit per una adherència infalible.
La Pedra Tartera té trams de roca taronja on el tacte deixa una mica que desitjar, als trams difícils els passos costen de llegir i et deixen una mica descol·locat, però mai són obligats, amb un V+ ben posat la gaudirem. La Treintaitantos és una preciositat, és d’aquelles vies tan aèries que et fan levitar paret amunt amb passos tan ben trobats que semblen un truc de màgia, pica una mica més que la seva veïna, cal portar el 6a après per assaborir-la com es mereix.
El darrer llarg és comú en les dues, nosaltres hem començat per la PT i des de la penúltima reunió hem fet dos ràpels (50m) per la Treintaitantos per escalar-la tot seguit. Un cop acabades el descens és caminant per la feixa que baixa en diagonal per l’esquerra de la paret fins l’ampla canal que porta a peu de paret.
Elegant combinació que ens demanarà esprémer forces i tècnica a parts iguals, un conjunt equilibrat per la sensació diàfana que traspua la llum d’aquest petit bastió urgellenc. Un plaer massa temps posposat!
companydelavertical: Ferran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada