Postals occitanes

26 de març  - 2 d'abril 2018

Dies de vagarejar immersos en una primavera capriciosa que desgrana les primeres passes dubtant de quin vestit li escau millor, si l'ocre dels penyals o un blanc que lluny de cedir terreny amplia conquestes cap a valls amarades de boira i vent.

Dies de castells que el temps passa per alt i que imposen el ritme pausat propi dels llocs que n'han quedat al marge. Ritme compassat al fluir d'un riu que t'endinsa en un congost fet de passes verticals i cel de cotó. Catedrals de conglomerat que fan de marc a ermites desolades i coves serpentejants
.

Racó de món feréstec esculpit per mans sàvies que s'estimen aquesta terra de pedra basta, bosc salvatge i aigua desfermada.

 

 

Camins que apunten directe al nord, del Pallars a l'Aran, seguint el rastre de l'ós. Petjades fugisseres que delaten la força d'una presència ancestral.

Camins antics per passes noves que ens traslladen en un viatge imaginari cap altres èpoques i altres sons. Les esquelles dels ramats, la fressa en les bordes i la veu dels vilatans quan el seu tràfec saltava de vall en vall prescindint de cap altre frontera que no fossin els cordals nevats que les delimiten.

Pobles antics pintats amb els colors de l'hivern, però que parlen de noves coneixences, nouvinguts que els tornen a emplenar de vida sense minvar els seus modals austers. Sobrietat concisa i mesurada en cada façana, revol o pati, truncada per inesperades febleses que esdevenen  tocs d'acolorida complicitat.

Viatge cap al nord a través d'una llengua estranyament familiar, malgrat que ignorada, l'occità. Pausa de cims i muntanyes, el relleu s'endolceix contagiat de la docilitat del Garona. Llum tenyida del roig dels maons i capvespres que fan ombra als colors vibrants de Tolosa.

Terres de càtars amb infinits senders que descobrir i valls en les que et pots perdre mil vegades perquè sempre esdevenen diferents. No sé per què, però en l'Ariege el verd és sempre més profund.

Viatjar, deixar-se portar, intuir la lògica que ens guia que no és cap altre que el plaer de la descoberta. M'agraden aquests dies en que tot el temps del món és al teu abast!