Dilluns, 9 d’abril de 2018
Impossible dir-li via a
aquesta successió de petits murs que basteixen maldestres el més incert dels
esperons. Defecte de forma ja que no hi ha lògica que doni continuïtat a al
matxambrat rocós d’aquest vessant que resulta interessant tan sols si sabem
escollir el pany adient.
Però la proposta de
sumar metres sempre és temptadora i mirant la ressenya amb bons ulls és fàcil
caure al parany. Metres las que els hi costa alçar-se en la vertical i sort en tenim que a les
darreres tirades un parell de plaques ben plantades donen aire al conjunt.
N’he sortit amb una
sensació estranya i en certa mida ambigua ja que resulta impossible agafar el
pols a la via. Les feixes i trams de roca discreta trenquen el ritme de tal
manera que no connectes i acabes sumant metres de forma tan aleatòria que el
traçat s’esbarria en cada una de les interrupcions.
Però és dia de retrobada
amb vells companys d’escalada i després del que ens ha costat localitzar
l’itinerari el que compta és escalar i gaudir de l’encert del darrers esperons,
breus, però de presa menuda i tan coqueta que et rendeixes a la ingenuïtat del
seu encant.
Un cop al camí de les
Bateries la Directa del Llençol (35m, 6a+) ens brinda l’exquisidesa d’un mur
contingut en forma i gest que retorna el plaer sobri de l’esforç ben mesurat.
Si algú té curiositat per contrastar sensacions amb un grapat de cintes, bona voluntat i l’ull atent per endevinar per on discorre la via ja farà. I si l’afany de saber va més enllà topareu amb el més interessant de la ruta, descobrir que s’amaga rere la llegenda de Fra Garí. Però això ho haureu d’indagar per compte propi, no us vull minvar el plaer de la descoberta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada