ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

* Esperons de Fra Garí (235m, V+/Ae), els Graus, Montserrat


Dilluns, 9 d’abril de 2018


Impossible dir-li via a aquesta successió de petits murs que basteixen maldestres el més incert dels esperons. Defecte de forma ja que no hi ha lògica que doni continuïtat a al matxambrat rocós d’aquest vessant que resulta interessant tan sols si sabem escollir el pany adient.



Però la proposta de sumar metres sempre és temptadora i mirant la ressenya amb bons ulls és fàcil caure al parany. Metres las que els hi costa alçar-se en  la vertical i sort en tenim que a les darreres tirades un parell de plaques ben plantades donen aire al conjunt.




N’he sortit amb una sensació estranya i en certa mida ambigua ja que resulta impossible agafar el pols a la via. Les feixes i trams de roca discreta trenquen el ritme de tal manera que no connectes i acabes sumant metres de forma tan aleatòria que el traçat s’esbarria en cada una de les interrupcions.





Però és dia de retrobada amb vells companys d’escalada i després del que ens ha costat localitzar l’itinerari el que compta és escalar i gaudir de l’encert del darrers esperons, breus, però de presa menuda i tan coqueta que et rendeixes a la ingenuïtat del seu encant.



Un cop al camí de les Bateries la Directa del Llençol (35m, 6a+) ens brinda l’exquisidesa d’un mur contingut en forma i gest que retorna el plaer sobri de l’esforç ben mesurat.

  
Si algú té curiositat per contrastar sensacions amb un grapat de cintes, bona voluntat i l’ull atent per endevinar per on discorre la via ja farà. I si l’afany de saber va més enllà topareu amb el més interessant de la ruta, descobrir que s’amaga rere la llegenda de Fra Garí. Però això ho haureu d’indagar per compte propi, no us vull minvar el plaer de la descoberta!