*** Atomes Crochus, 155m, II/4, Merens d'en Haut, Ariege

divendres, 9 de març del 2012

Aquest cop les nostres passes marxen cap a les muntanyes de l'Ariege, un desti gens habituals pels buscadors de gel vertical. Pero una perla com la que ens ocupa no ha pogut passar desapercebuda als ulls inquiets i curiosos d'un cul inquiet com en Grau quan es tracta de trobar gel a llocs no coneguts per la majoria de nosaltres. En la seva trucada ens la defineix com una "Islandis" pero mes facil, ja tenim  prou motius per ser seduits.

De Merens cal anar fins al nucli d'haut on trobem una magnifica i sorprenent mostra d'art romànic i d'alla cal resseguir el riu uns tres quarts d'hora fins que aquesta cascada de nom tant sonor, ens dona la benvinguda. Per qui estigui interessat en arribar al blog d'en Gaston ho explica força be. Donem per fet que estarem sols a aquesta desconeguda (fins aquesta setmana) cascada, pero es el que te viure en l'era d'internet, que les noticies i novetats van a velocitat de vertigen i tant punt arribem, al nostre darrera apareix una cordada de la Garrotxa i un altre del Bergueda.

Una arrogant i estreta torrentera vestida de glaç es el nostre desti d'avui, escalada poc mantinguda, pero amb ressalts on caldra apretar. En Jordi, no es pot estar i comença al seu aire, el que per nosaltres sera mes de  dues hores d'escalada ell s'ho ventilat en poc mes de 20 minuts, amb la conseqüent llarga espera a l'ombra que se li ha fet eterna i moooolt freda.

Tots els llargs tenen el seu pas de pebre, a destacar la goulotte estreta i delicada del segon llarg i sobre tot el ressalt final, llarg, generos i mantingut. Aquesta via sembla ser que es munta sovint i que els locals l'escalen força i ja no cal portar tota l'artilleria que diu la ressenya original, ara totes les reunions estan equipades amb parabolts i anella i amb nomes un grapat de cargols tindrem prou per gaudir de valent.

Tranquila passejada de tornada gaudint de la neu que tant hem trobat a faltar aquest hivern al vessant sud i de la primavera incipient que ja truca de nou a la porta amb força. Furgo i nova quilometrada cap a la "meca", l'hivern s'acaba i toquen examens de fi de curs a la universitat de tot glaciarista Pirenaic. Al cap mil idees, pero sobre tot amb la voluntat de gaudir i passar-ho el millor possible fent allo que tant ens emplena amb bons amics. 

Hem quedat amb en Grau, aquest apareix amb en Pau, que no ha trobat company per les seves excursions  verticals de cap de setmana a Alps. Jordi i Laura portem al cap Adrenaline, que aquest any esta "catxonda" i  

Grau,  Pau i jo marxarem cap al segon pis a Alps Juliennes. Pau esta esta content i molt xerraire, diu que un finde de "relax" tampoc li anira malament del tot. Al arribar a l'Hostelerie, la mirada d'en Pau queda fixada en la "Dame du Circ" que ja havia escalat 2 anys enrrere en condicions molt mes justes.

 -sagals, aixo es un regal de cascada que no podem deixar passar- 

Realment es veu increïblement ben formada l'estructura i es ara quan descobreixo la hipermotivacio de la que s'alimenta permanentment aquest gran glaciarista, ens vol convencer d'anar tots plegats amb la següent idea i que nomes pot sortir d'algu com ell:

- Pujo jo de primer, munto un top rope i pugem tots la Dame, gasss a Overdose a fer el friki!!-

Laura no ho veu gens clar, tanta gent alla sota tantes tones de gel d'Overdose amenaçant a centenars de metres per sobre la nostre vertical. Al final ella i jo optem per anar a Fluido i gaudir en vies al nostre nivell. Mentres Laura fa cua, jo em dedico a peu de la "Dame" a fer fotos i mes fotos, tot un espectacle veure a en Pau progresar per aquest mantingut i exigent desplom. Un autèntic mestre! La resta de l'historia es coneguda per tothom...