El primer llarg te tots els ingredients Monserratins de sang freda i gaudiment a l'hora, grau baix i roca excel.lent que fa que naveguem tastant amb dolçor cada un dels codols on ens agarrem. Primera tirada neta i decidim seguir amunt un altre llarg apurant la corda, ara pel costat esquerra d'una gran llastra, d'escalada plaent que caldra equipar al gust del consumidor.
El llarg estrella de la via es el tercer i Laura fa dies que s'ho te demanat, una estetica travessa ascendent sota la berruga de la trompa. D'inici desagradable per la roca lliscosa i poc relleu, poc a poc va guanyant qualitat i ambient a messura que avançem. Trobem un correcte assegurament fixe, facil d'aumentar si ho creiem convenient. A l'arribada a l'aeria reunio, no podem disimular cert punt d'euforia pel llarg escalat.
Sortida de pedals per terreny vertical, en flaqueig i equipat amb el cul que en no res ens deixa en un petit bosc penjat on gaudirem imitant a Tarzan. Tota la via ha estat reequipada amb anclatges inox, pero de tant en tant anem trobant expansions reventades que havien estat col.locades al costat de les fissures, l'etern joc de fer i desfer, on l'unic perjudicat es el rocam.
Ja estem sota el pas mes dur de la via, un allargasat diedre obert. Laura esta guerrera i vol intentar el "rockpunt", a la que duu pocs moviments, s'adona que un cop mes les graduacions en lliure sovint estan fetes per vacilar a la classe baixa, doncs res... tornada als origens A1 i amunt! a la sortida del diedre no hia trampes possibles i obliguen a escalar.
Darrer llarg per navegar, serpentejar i no mirar avall, en la trentena de metres gens facils i sense assegurances dignes del seu nom. Arribada a cim i reunio amb cert regust classic, o sigui a cos... Feia 12 anys que no trepitjavem aquest cim i ja no recordavem el seu descens, una desgrimpada a cops sobre roca sobada i peus desplomats amb força buit per sota. Un descens que en cas de fer-ho amb pluja, de nit o amb companys inexperts ens podem donar un bon ensurt (per dir-ho suaument). Personalment crec que ja que s'han restaurat a les seves partes un parell de vies no fa gaire, no costava gens haver deixat un rapel per qui ho creies convenient.
Un cop mes ens hem passat d'optimistes amb els horaris i ens toca corre escales i curves avall, per arribar sobre la botzina a la feina. Recomanable via amb el regust dels classics del massis.
2 comentaris:
La Gede és una variant de la Cerda -Pokorski. Per tant el llarg que ens agrada molt a tothon el segon és de la Cerda. Per vostres comentaris veig que tots tenim les mateixas sensacions quan fem la via. Felicitats per el bloc i per les escalades.
Hola anonim, L'Elefant sempre ha estat un monolit ple de vies i cert caos a l'hora de resenyar-les i malauradament el que sempre surt perdent es la fidelitat historica dels primers que van passar per alla. Be... sigui com sigui amb bones o males ressenyes vam gaudir.
salut i alegria!
Publica un comentari a l'entrada