Visita obligada a la casa de guies i fem una ullada a les noves vies obertes darrerament, ens crida l'atencio una nova i elegant ruta, directe i mantinguda a un lloc que mai haviem fixat les nostres mirades i que trascorre just paralela a la classica Parat-Seigneur. Els tracta del Pilier sud est a l'Aiguille de Praz Torrent, una via no gaire llarga ideal per estar "teoricament" al migdia a Chamonix. Aquesta tarda Reinhold Messner fa una conferencia i ens agradaria anar per coneixer a l'escalador que va trencar tots els limits fisics i mentals establerts fins els anys 80. Passat el Col de Montets trobem el llogarret de la Poya que te una petita pista d'esqui per debutants, al bellmig d'aquesta surt un estret corriol que ens fa guanyar en menys de dues hores els mes de 800 metres de desnivell, sens cap mena de dubte un dur i bonic peatge a pagar i mes per un dia de descans com ens haviem plantejat avui.
Un cop a peu de paret, allunyats de masificacions, agafem forçes gaudint dels seus moradors habituals i sobre tot gaudim de les fantastiques vistes sobre el massis de Montblanc. Al nostre darrera la paret escollida deixa insinuar que avui no sera precisament una pasejada tal i com l'haviem plantejat. El seu inici no te perdua, es a tocar al costat de la gran classica d'aquesta paret la Parat-Seigneur.
En Ferran enceta l'escalada, comença per uns passos ben curiosos, sobre gneis llis, de cantos arrodonits i una capa de liquen que ens fara anar molt insegurs durant l'inici. Veiem que aqui el grau tampoc no ho regalem el mes minim i les assegurances tot i estar col.locades al lloc exacte, cal escalar de valent entre elles i saber trobar qualsevol petita fissura per l'autoproteccio. Despres d'una finisima placa llisa, arriba un petit i intens desplom que ens deixa a la primera reunio. Avui caldra suar de valent aqui.
El segon llarg tot i semblar mes suau en cap moment ens podem relaxar, en tot moment l'escalada es mantinguda al voltant del sise grau, per sort a messura que guanyem metres, guanyem confiança en l'adherencia sobre la molsa i els cantells poc definits i gairebe sense adonar-nos el buit es deixa notar a sota nostre. En Ferran avui no te el dia i per acabar-ho de arrodonir una gran butllofa al peu fa que opti per anar avall.
El tercer llarg comença ben potent, les xapes ens enviem pel bellmig de les plaques, pero optem per anar a buscar un diedret desequipat i precios d'escalar, ara per fora, ara per dintre, ara per no se on.... Per acabar de rematar aquest bonic llarg una finisima travessa per arribar a la reunio amb els cantells justos per pasar i sortir airosos d'aquest bonic i estetic passatge.
El quart llarg comença al mes pur estil "Ordesa" una ximeneia generosa i exigent a equipar per complert, en Pere un cop mes fa una demostracio de bon fer i puja gairebe xiulant per aqui. Mes amunt terreny de "buscatlavida", pero a messura que hem anat guanyant metres i confiança en aquesta curiosa roca, ens trobem mes a gust.
El darrer llarg d'aquesta via es força mes assequible que els que hem escalat fins aqui, aquesta tirada pertany per complert a la gran classica de la paret i optem per seguir amunt. Laura no s'ho rumia un moment i en no res es planta al capdamunt del promontori d'aquest contrafort rocos tant vertical. Unes fotos amb vistes sobre un fons d'escandol i amb 3 rapels marxem avall. Un cop a peu de via ja no cal correr, el veloç Messner ha anat de nou mes rapid que el nostre horari.
2 comentaris:
Es veu dura aquesta via...., tot i que escalar a les Rouges sempre és agradable, sobretot comparat amb l'altra costat de la vall!
Aneu forts!
Gat, Si, si la via va sortir mes dura del que voliem, pero aquestes sorpresses sempre et deixam amb un molt bon sabor de boca, lloc salvatge i molt recomanable.
salut i bones escalades!
Publica un comentari a l'entrada