ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** Redrum, 275m, V+/Ae, Cap del Ras, Ager

dissabte, 16 d'octubre del 2010
Avui ens dirigim a unes parets que gairebe no coneixem, les de Cap del Ras a sobre d'Ager. Avui es un dia de retrobaments, hem quedat amb en Javi de Zaragoza per acabar de perfilar la gran moguda que tenim previst pel proper finde aqui a prop (al final la mala meteo ens va xafar la guitarra...), amb ell tambe arribem 4 o 5 cordades d'aquelles terres que estona mes tard invadiran la paret. Entrem força tard degut a que una espesa boira no convida gaire a enfilar-se, cap de nosaltres coneix be el peu de via i ens d'orientar a crits amb les altres cordades en mig del nuvol pixaner.

Un cop situats a l'evident i vertical fissura d'entrada, al nostre costat trobem a la Lux i en Gatsaule, que fa una estona hem conegut al bar, es força curios aquest mon blogger, on sempre abans coneixes a fons l'activitat que fa molta gent i poder despres d'un llarg temps poder coincideixes a un peu de via o al bar i sembla com si l'amistat vingues de lluny. I poder just per aixo m'avisa que em prepari en aquest primer llarg que tinc per davant, peleon i que no te res a veure amb la tonica de la resta de via que tenim mes amunt

una genial fissura vertical amb petits passatges de placa que no dona treva fins l'aeria reunio, un llarg que gaudeixo moltisim a pesar que els braços quedan a caldo amb aquest comencament tant explosiu. Darrera ve Javi amb Carla i es quan es veu tot l'ambient de la tirada a traves de la fissura, llastima que Carla te fobia a les travesses i es clar... al veure el tercer llarg, avall que marxem!

La seguent tirada es tambe molt vertical i despres de fer un curt cop d'ull, Laura de nou en torna a sorprendre, mentres en roba el material que s'ha colocant al seu arnes disposada a fer-ho ella.
Doncs res... no li discurtire! canto, lajas, bavareses a dojo, tot un festival fins la reunio!

I arribem a la mitica travessa del tercer llarg tant fotogenica i coneguda, portada de unes quantes guies verticals (viva l'imaginacio!). els passatges mes finets son nomes començar, despres tribem una allargasada fissura de mans que ens dona una confiança total a pesar de l'alegria entre xapes. Ben mirat ja podem baixar, l'objectiu d'avui era fer-nos aquesta foto, missio complida!

Pero be... ja que hi som seguirem una estona mes, no?, ara sortida sobre una fina placa que li obliga a Laura a treure els pedals per fer un parell de passes i despres segueix l'espectacle per un diedret fins muntar la seguent reunio.

el festival de la fissura continua, ara una roca abombada ens regala una bonica bavaresa invertida no gaire complicada a equipar al gust del consumidor. Passat aixo la via ja podria acabar aqui, ara el tarannar canvia radicalment, primer un llarg tram de rampa de tramit i despres la superacio de varis sostres que ens exigira una mica de pedaleig

A la setena tirada, just abans dels sostres cal canviar el xip per complet, passatges de finura, adherencia i sobre tot el cap fred per navegar entre les assegurançes tant separades con estan aqui,3 expansions en 35 metres on cal escalar de veritat despres de venir del festival del canto!

A les darreres tirades ens caldra superar petits desploms, ballant sobre bolts que es belluguen i algun camalot que tambe pateix parkinson. Precios darrer llarg on els darrers metres de nou tornem a gaudir de generosa presa, tant bons agarres que gairebe algun ens fa un tall als dits. Durant tota l'escalada hem anat escoltant els comentaris de totes les cordades mañes que han invadit la paret i sense necesitat de ressenya que ens hen fet una ideia força exacta del tarannar de cada via veina.


Mentres recollim i baixem no podem de deixar de contemplar aquesta allargassada muralla i tota la feina que tenim per endavant per anar descobrint poc a poc els seus petits tresors amagats, ni mes ni menys com aquesta preciosa via que acabem d'escalar.


Ara la foscor arriba d'hora i les nits son llargues, que seria del gremi vertical sense aquest moments tant agradables de sopar mentres expliques batalletes i fas mil projectes amb els amics envoltats de cervesses...

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Diria que la foto del flanqueig us va sortir una mica massa torta, he, he!

A veure si m'envieu les fotos!!

josep i laura ha dit...

Eii gat! jejeje, carai noi un dia que em vull fer el xulu i em vols xafar la guitarra! el problema que vam tenir es que totes les fotos que vam fer alla estaven escorades cap a el mateix canto i alguna teniem que posar...
Les fotos te les acabo d'enviar.

salut, fred i alegria!