divendres, 22d'octubre del 2010
Avui tinc el dia lliure i a l'Enric que es deixa enredar per anar a fer alguna coseta, ara que per ser fidels a la veritat no es fa de pregar gens ni mica i ni tan sols pregunta on anirem, es refia completament de mi. Així li va, amb l'excusa de que està al costat de casa seva acabo portant-lo a una de les ferrades més llargues i exigents que he fet.
Avui tinc el dia lliure i a l'Enric que es deixa enredar per anar a fer alguna coseta, ara que per ser fidels a la veritat no es fa de pregar gens ni mica i ni tan sols pregunta on anirem, es refia completament de mi. Així li va, amb l'excusa de que està al costat de casa seva acabo portant-lo a una de les ferrades més llargues i exigents que he fet.
Però no hi ha cap problema perquè l'Enric és tot un expert i aquesta és ja la seva segona ferrada! Això li passa per no preguntar, tot i així crec que en va sortir prou content, tant que jo diria que encara repetirà en una tercera ocasió i això si que és moral!
On anem, doncs? A la ferrada de les Agulles Rodones, encertada, llarga i atlètica, perfecte per agafar soltura rapelant, creuant ponts de mico, tibetans o el que faci falta.
Val a dir que tot i ser una ferrada cal anar lleuger en maniobres i tenir certa soltura en trams desplomats, doncs el camí acostuma a tirar pel dret, buscant descaradament els trams més verticals sense fer-li fàstics als desploms, per ni parlar de la diversió que suposa haver de fer bones tibades, però cap avall.
Trobarem tot tipus de material que ens guiarà en la nostra excursió per aquestes assolellades parets: els omnipresents graons, cables tensats per sobre el buit, maromes generoses, cadenes discretes i lleixes, cantells i relleus rocallosos amb que jugar.
Sembla mentida que algú hagi sabut treure tant joc d'unes parets amb aparença tan modesta i és que aquesta ferrada no us meravellarà pas per la seva alçada i la sensació de buit als peus, sinó pel seguit de passos aeris, incerts i exigents que enllacen una agulla rere l'altre en aquest petit racó de món que són els Carcaixells d'en Dalmau.
Per cert, l'Enric en sortí encantat i absolutament sorprès de tenir la diversió tant a prop de casa i no haver-la descobert fins ara. No, si al final fins i tot farem alguna cosa de profit amb aquest noi i és que de moment apunta maneres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada