**** Delenda Carthago (180m, 6b), Prima Torre de Sella (2.533m), Dolomites

Dimarts, 20 d’agost de 2024

Delenda Carthago, nom dels clàssics llatins per una via de concepció moderna i sensacions intenses que ens permet experimentar el sisè grau dolomític. Escalada sofisticada concentrada en l'esplèndid mur de la primera Torre de Sella.

Escollim un vessant sud confiant en un sol que no arriba, per sort la potència de la via manté braços calents i el cap centrat. Aquest cop comptem amb el luxe d'expansions que permeten arriscar en una verticalitat constant de moviments mai evidents. La Delenda Carthago obliga a navegar, a cercar el proper pas confiant en una roca de tacte superb.

L'elegància li és innata. Ràpida, directa i sostinguda ens permet tastar una altra versió de Sella. Ens ha encant la seva l'audàcia plena de seny. Bon comiat d'unes parets que ens han fet créixer una mica més com escaladors.

Notes d’interès vertical: Delenda Carthago (ressenya final post), esplèndida via on la placa és reina, concebuda per fer lluir el gest. Dificultat i elegància com a trets distintiu d’un itinerari que només sap ser vertical. Exhibeix una lògica moderna que amplia registres.

- Oberta l’any 2002 per R. Galvani i M. Maceri, tot i que als tres primers llargs ressegueix parcialment el traçat de l’antiga via Bruno Bertoldi oberta per R. Callegarin, L. Luchetta, L. Filippi i S. Prandini el juliol de 1977.

- Completament equipada, tan sols el primer llarg, comú amb la clàssica Schober-Kleisl, es troba semi-equipat. Ben protegida amb bolts col·locats per fer escalar, al lloc que toca en els trams més durs, però amb certa alegria quan la dificultat cedeix. Algun pitó anecdòtic sobreviu com a testimoni d’altres èpoques. Reunions equipades i rapelables.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams. Els flotants són pel primer llarg i per suavitzar distàncies quan la dificultat baixa i les assegurances s’espaien.

- Dolomia modèlica, robusta en tacte i cantell. Predomini absolut de la placa, murs d’elegància i verticalitat incontestable que fan navegar. Breu trams de fissura i diedre al primer llarg.

- Grau ben estructurat. Sisè sostingut, requereix tècnica i bona gestió de la potència (6a oblig).

- Compromís mitjà/baix, via ben equipada i rapelable resulta perfecte per dies en que la jornada ha de ser curta o bé la meteo és incerta. L’exposició queda reservada a la baixada, que sense ser complicada requereix atenció a les desgrimpades.

- Orientació sud, en dies freds és una bona opció per escalar al sol.

- Traçat impecable, una lliçó de navegació en paret (foto final post). La lògica de la línia sorgeix des del gest i demana recursos per interpretar correctament els passos. Ens movem en placa amb certa tendència al desplom que la via gestiona amb estil i solvència. Escalada tècnica i amb ambient, colpeja fort.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (25min). A l’aparcament just abans de l'hotel (pujant de Canazei) prop de la parada d'autobús (post) comença el camí que s'enfila per pendents d’herba cap a la Primera Torre i el Piz de Ciavazes. Arribant al vessant sud de la Primera Torre trobem un camí que deixa el principal i s’enfila fins la base de la paret.

Delenda Carthago discorre pel pany central del vessant sud, delimitat per dos imponents pilars on discorre la Tissi a l’esquerra i la Trenker a la dreta (croquis vies Sassbaloss). Els primers metres, comuns amb la Schober-Kleisl (foto), discorren per terreny indefinit per anar a buscar un evident diedre inclinat.

- Descens, per la via normal de la Primera Torre, delicat i aeri, però sense ser realment exposat. Del cim baixem cap a l’est fins el marcat coll entre la Primera i Segona Torre, aquí NO anem avall, sinó que pugem uns pocs metres per seguir el sender que en direcció est creua per sota la Segona Torre cap al Piz de Ciavazes. Trobem una marcada cruïlla (fita gran) i anem la dreta, baixant pel sòcol de les Torres per un sender que amb desgrimpades aèries, però nobles (II/III, fites) ens deixa als pendents de la base.

Poc abans del final del sòcol podem anar a l’esquerra i fer un ràpel o bé girar a la dreta, per una canal de roca trencada que amb una desgrimpada final ens deixa a peu de paret sense haver de rapelar. Un cop al peu de la paret trobem un marcat sender que vorejant la Primera Torre ens retorna a l’aparcament (50min).

Delenda Carthago, frase estrella per tancar discursos al Senat romà, fa referència a l’estratègia profunda que hi ha darrere cada pensament tàctic. Encaixa com una guant amb el tarannà de la via. L’excel·lència de la placa a la nostra disposició.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya Alpinisti Apennino

foto traçat Sumit Post