***** Vinatzer (350m, 6a), Terza Torre de Sella (2.696m), Dolomites

Dissabte, 17 d’agost de 2024

A Dolomites la meteo sempre és dubte, però hi ha vegades que cal arriscar, la Vinatzer s'ho mereix. La Tercera Torre de Sella marca la diferència i avui miraculosament la tenim sencera per nosaltres. Matinem, són molts metres per davant i un recorregut que obliga a navegar. Ens hi submergim.

Cara oest, roca que encara manté la humitat de la darrera tempesta, però com sempre de cantell tan generós que la verticalitat es torna benèvola. La línia de la fissura ens obre camí creant llargs memorables. Sostres i desploms, com no, formen part de l'escalada. Escalem tensos, atents a núvols i un rastre de pitons que acompanya les nostres passes.

Passada la feixa de mitja paret, la roca es torna daurada i perd la fermesa que tant ajuda, però la més perfecta de les fissures ens aguarda. Intensitat plena d'elegància que no cessa fins el cim mateix. Dalt tan sols solitud i un únic silenci, és d'una grandesa que impressiona.

Et sents molt lluny del món, impossible no preguntar-te com tornar-hi. Descens tan vertiginós i fascinant com la via mateix. Per fi a terra, sensació d'admiració absoluta, la Vinatzer és immensa de principi a fi. Arrampicare preziosa!

Notes d’interès vertical: Vinatzer (ressenya final post), clàssica dolomítica per excel·lència, grandiosa en recorregut, elegància i estil. Incansable, navega l’imponent pilar de la Tercera Torre pel dret fins donar continuïtat a la magnífica fissura que ens guiarà a cim. Tenaç i directa, rescata una forma d’escalar centrada en lògica i bellesa. La seva fama la precedeix, però és el conjunt el que la fa imprescindible, torre, via i caràcter.

- Oberta el juny de 1935 per Vicenzo Peristi i Giovanni-Batista Vinatzer.

- Semi-equipada a l’estil tradicional, territori lliure d’expansions. A les tirades trobem escassos pitons i ponts de roca protegint passos puntuals on la dificultat o verticalitat té un plus. Reunions de pitons, convé reforçar-les. La majoria d’un parell de pitons, tot i que alguna és d’un sol pitó i/o pont de roca.

- De material necessitem 14 cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i tricams.

- Dolomia fosca, d’aspecte llòbrec que torna a la calidesa del groc de mitja paret en amunt. Part inicial roca consistent i amb bones gandes, tot i que sempre demana atenció. Per sobre la vira central apareixen trams roca delicada amb blocs trencats i llastres inestables.

En conjunt però, la roca és bona i de més qualitat del que aparenta, sempre pensant que ens movem en una gran paret de caràcter alpí. L’escalada es desenvolupa a l’entorn d’una gran fissura/canal que a partir de la feixa s’afina i dóna pas a diedres més marcats. Sostres i xemeneies no faltaran, algun tram breu de placa completa el conjunt.

- Grau alpí, demana una ment oberta. Tot i que la dificultat és sempre moderada, és important saber moure’s en aquest entorn perquè el context encaixi. Verticalitat i sensació de gran paret que impressiona i condiciona. Cal dominar el cinquè amb classe per moure’s amb comoditat (V+/A1 obligat, tot i que amb el 6a es gaudeix plenament dels passos i s’avança amb més rapidesa). Llarg clau, el primer després de la feixa, esplèndida fissura de dits barrada per un sostre (6a).

- Compromís alt, recorregut que s’ha de saber interpretar, poc equipament i descens tan complex com la via mateix. Tot i així no es tracta d’una via exposada, permet protegir bé amb flotants.

- Orientació plenament oest, vessant ombrívol com la roca mateix, sol de tarda únicament.

- Traçat portentós, en plena sintonia amb la majestuositat de la Torre (foto final post). La línia es clava al cor de la torre i avança amb una lògica i fermesa admirables. Les tirades centrals concentren verticalitat, atreviment i una brusca elegància que et posa a lloc. A l’inici i final de la via el terreny brinda més possibilitats i encertar la fissura correcta demana navegar i serpentejar per la paret, l’orientació prima per sobre la dificultat.

El llarg després de la feixa central és una joia, una fissura de dits perfecta, de moviments tècnics i polida en alguns passos que acaba en un sostre amb un únic punt feble. Es seu és l’atractiu de l’evidència.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (30min). Des del coll seguim uns metres per la carretera en direcció Vall de Gardena i a l’alçada d’una cabana de fusta agafem el sender núm. 649 que porta a la via ferrada de Mésules. A l’alçada de les Torres ens desviem a la dreta per un trencant que porta cap a elles, pugem per una tartera fins plantar-nos sota la Segona Torre i tot seguit flanquegem a buscar la base de la Tercera Torre.

La Vinatzer comença uns vint metres a l’esquerra de la profunda canal que delimita la torre per la dreta, en una zona de plaques tombades a l’esquerra d’un sostre groc i negre (croquis Ballart). El primer llarg traça un flanqueig ascendent a l’esquerra.

- Descens, llarg i compromès (2h). Des del cim caminem en direcció nord-est (sender i fites) fins trobar un graó rocós a l’esquerra que desgrimpem fins una instal·lació de ràpel (claus cimentats amb cadena i anella). Fem un ràpel de 25m fins una terrassa i baixem molt atents cap al vessant oest seguint marques vermelles i fites que ens guien per un sender aeri i delicat que amb alguna desgrimpada curta ens porta a una nova instal·lació de ràpel (cordinos amb mallon).

Una sèrie de quatre ràpels curts, tots ells de cordinos, ens porten a la gran vira que creua en diagonal la cara oest (important ràpels amb una sola corda per poder-la recuperar sense ensurts). Baixem per la vira fins la gran canal que separa la Segona i Tercera Torre. Seguim canal avall baixant per una sèrie de grades amb curtes desgrimpades fins que un tallat ens barra el pas.

Una travessia descendent cap a l’esquerra ens deixa en el primer dels tres ràpels que ens permeten seguir avall per una canal cada cop més encaixonada. Els dos primers ràpels són de 20m, el tercer ràpel és de 55m i ens deixa en al costat d’una petita congesta perpètua. Sortim de la canal uns metres per sobre d’on hem començat l’escalada, tan sols queda desfer camí fins el Pas de Sella.

Vinatzer, la gran clàssica de Sella, se’ns dubte una de les vies més repetides de Dolomites i avui hem tingut el luxe de tenir-la sols per nosaltres. Alguna cosa estem fent bé en aquest viatge. Des de dalt de la Tercera Torre el món sembla molt lluny!

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya blog PlanetMountain

croquis blog Sassbaloss