*** M. Speciale (440m, 6a), Piccolo Lagazuoi (il Trapezio, 2.450m), Dolomites

Dimarts, 13 d’agost de 2024

Gran part de les Dolomites va ser duríssima línia de front durant la Primera Guerra Mundial i algunes escalades permeten resseguir-ne les petges. Tot l'entorn del Passo de Falzarego és un museu d'història a l'aire lliure, perforat per túnels i trinxeres arreu afloren finestres que en un primer cop d'ull un pren per immensos forats a la paret. Al vessant oest del Lagazuoi Piccolo un d'aquests forats marca l'inici de la nostra via, una ruta de nom tan sonor com el pic, Mauricio Speciale.

Escalada especialment bonica que fa justícia al nom. Aèria, directa i amb una roca de forats i gandes tan bons que et porten a l’èxtasi. Un canvi de registre respecte el que portem escalant aquests dies i no per equipament que segueix sent clàssic a més no poder. Un rastre de pitons i ponts de roca que aquest cop, enlloc de guiar-nos per diedres i fissures, enfilen murs d'un tacte i fermesa increïbles.

Roca negra, impenetrable en la distància, però a la que la tens a les mans resulta feta per gaudir de cada passa. Amb la seva guia naveguem la paret. Elegant i certa, la via se'ns fa curta. A les portes de la tempesta, unes vistes que fan el cel encara més gran i un descens pintoresc amb pinzellades històriques incloses completen qualsevol mancança. Quina jornada més encertada.

Notes d’interès vertical: M. Speciale (ressenya final post), escalada directa i atractiva per murs de relleus submarins i verticalitat ben mesurada, la paret és el seu habitat. Franca en dificultat i bona d’assegurar, s’ha convertit en una clàssica popular entre els qui busquen escalade du plaisir en versió dolomítica. Recomanable i gratificant.

- Oberta per M. Barbiero, M. Doglioni, G.Signoretti i A. Zannini l’any 1986, collita gairebé contemporània.

- Semi-equipada segons cànons tradicionals amb pitons i ponts de roca. Assegurances escasses als trams senzills i correctes on la dificultat augmenta. En general bona per fer treballar flotants. Reunions amb pitons units amb cordino, algun pitó cimentat i/o ponts de roca.

- De material necessitem 14 cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i tricams.

- Roca particular, dolomia fosca d’aspecte intimidador i trams fabulosos per la generositat i encert de bústies i gandes. Predomini net i clar de la placa, tot i que les fissures de diferents mides aporten varietat i lògica al recorregut. Compacta en general, excepte quan baixa dificultat i verticalitat (blocs trencats i llastres).

- Grau ponderat pels estàndards dolomítics, escalada atlètica i amb trams aeris, però sempre noble en el pas. La dificultat no és sostinguda, tirades més obligades a la part final de la via (V+ oblig).

- Compromís mitjà, punt just d’equipament i vires de descens delicades determinen caràcter.

- Orientació oest, el sol queda relegat a la tarda.

- Traçat competent, dóna forma a la línia més directa mantenint la lògica i elegància natural del recorregut. El mur inicial de roca negre i aspecte amenaçador és l’estrella de la via, ens reserva una tercera tirada entusiasmant i única per la configuració de la roca. Llargs bonics en els que les múltiples possibilitats que brinda aquesta dolomia fan fàcil navegar. Una terrassa intermèdia i una feixa a la part superior són l’únic que trenca el ritme de l’escalada. Ambient i picant a de les darreres tirades, toc de qualitat a un itinerari ben concebut i gestionat.

- Accés (enllaç maps), des de l’aparcament situat al costat d’un antic fortí (museu Forte Tres Sassi) al Passo de Valparola (2.168m), a tocar del Passo de Falzarego.

- Aproximació, ràpida i evident (foto final post). A l’altre costat de la carretera surt el sender Kaiserjäger, un dels senders històrics que ens recorden les passes de la Primera Guerra Mundial en aquest territori que va esdevenir primera línia de front. El seguim en direcció a la base del Lagazuoi, quan estem a prop de la muralla estem atents a trobar un trencant que puja entre pedreres fins el peu de la muralla (20min).

La referència per ubicar la via és una immensa xorrera negra, la M. Speciale comença a la seva vertical, per una xemeneia situada a la dreta d’una característic forat colgat a uns metres del terra. El forat és en realitat una de les múltiples obertures del complex sistema de galeries i trinxeres que perforen la muntanya.

- Descens, acabada la via remuntem uns metres cap a la dreta (direcció sud) atents a trobar un seguit de vires i cornises estretes, però senzilles (fites) que ens permeten flanquejar cap el vessant est de la muntanya fins enllaçar amb la part superior del marcat sender Kaisejäger (visible durant els flanquejos). No trobem cap desgrimpada compromesa, però el flanqueig té passos aeris i roca solta, cal parar atenció constant.

El sender Kaisejäger baixa cap als pendents de la base del Piccolo Lagazuoi, durant el descens trobem ponts i cables que protegeixen els passos més vertiginosos. Ja a la falda de la muntanya estem atents per trobar el sender secundari que trenca a la dreta i ens retorna al Passo Valparola vorejant sota el vessant oest del pic (1h).

Atractiva i amb una elegància casual, M. Speciale és una via on passar-ho bé escalant. Dins una perspectiva de moderació, Dolomites també sap ser gran paret.

conspiradorsdelavertical:Lau&Pere

π

ressenya blog Bergsteigen

vista, aproximació i descens blog Bergsteigen