*** Comici, sortida directa (225m, V+), Punta Col de Varda (2.504m), Gruppo di Cadini, Dolomites

Dissabte, 10 d’agost de 2024

Les vies amb segell Comici destaquen per la manera de tornar elegant una verticalitat que mai falta. I ho fan d'una forma tan lògica que que tot passa a segon pla llevat de l'esveltesa de la ruta. La fissura nord-oest de la Punta de Col de Varda en dóna fe.

Línia única que enfila pel centre de la paret fins clavar-se al mateix cim. Intensament clàssica, manté l'essència i ens obliga a indagar un traçat entestat en desplomar. Simple, neta i amb una roca d'escàndol, és impossible no gaudir-la.

T'hi sents escalador de la vella escola. Anells de cims que semblen fortaleses ens envolten, però al fons de la vall la bellesa del llac de Misurina adquireix una nova profunditat. És el nostre descans.

Notes d’interès vertical: Comici o fissura nord-oest (ressenya final post), clàssica atemporal i satisfactòria on la bellesa de la línia ho pot tot. Popular i plena de possibilitats gràcies a la tremenda lògica del traçat i les múltiples alternatives que ens brinda a l’hora de protegir-lo. Dificultat còmoda, però mai mancada d’elegància ni ambient fan que aquesta via sempre sigui una bona opció.

- Oberta pel gran Emilio Comici i Sandro del Torso el dia 1 de setembre de 1934.

- Semi-equipada, amb el mínim de material, tan sol uns pocs pitons i ponts de roca en passos concrets, manté l’autenticitat d’una via de paret. Reunions de pitons vells units amb corda, convé reforçar-les.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i tricams.

- Bona roca, dolomia de tacte ferm que sorprenentment no acusa desgast tot i la freqüentació de la ruta. Verticalitat constant compensada per l’abundància de cantells de mida generosa i la facilitat per emplaçar-hi flotants. Predomini de diedre combinat amb xemeneia d’una amplada propicia al buit. Part final on la placa reclama presència.

- Grau posat amb criteri, sempre que no ens deixem impressionar per una verticalitat que es norma. Tirades atlètiques, però agraïdes (V+ obligat).

- Compromís mitjà, tot i la noblesa que demostra la ruta a l’hora de protegir, l’austeritat en assegurances imprimeix caràcter. Baixada entretinguda que demana atenció.

- Orientació nord-oest, ombra durant la major part de la jornada, reservar-la per dies calorosos.

- Traçat definit per una única i superba fissura que travessa pel bell mig la paret. La línia és tan obvia que fa sobrera la ressenya i encaixa en tots els patrons estètics de l’escalada tradicional (foto blog OrmeVerticali). La via tan sols abandona la fissura a la part superior de la paret, on els desploms obliguen a serpentejar entre sostres per mantenir la lògica que fins ara ens ha fet de guia.

En aquest tram final la ruta descriu un llarg flanqueig a esquerra per evitar els desploms més marcats. Nosaltres hem optat per la sortida directa, afegint un plus de picant i atractiu a una ruta amb la que és fàcil connectar (ressenya Rockfax final post).

- Accés, aparcament estació del telecadira Col de Varda que des del llac de Misurina (1.752m) puja al refugi de Col de Varda (enllaç maps). Aparquem al voltant del llac de Misurina, tenint en compte que els aparcaments gratuïts són a certa distància del llac i és fàcil trobar-los plens. Si pugem fins el refugi amb telecadira podem aparcar al pàrquing de les seves instal·lacions.

- Aproximació, a l’aparcament del telecadira surt una pista que amb fortes llaçades puja per bosc i en una hora escassa ens deixa al refugi de Col de Varda (2.115m). Un cop al refugi prenem el sender Bonacossa (núm. 117, rètol) que avança cap a l’oest fent un llarg flanqueig en lleugera pujada que l’apropa a les parets. La Punta de Col de Varda és la robusta agulla que tanca el cordal per l’extrem dret i destaca, aïllada de la resta per la seva forma piramidal.

Un cop a la vertical de la Punta Col de Varda estem atents a trobar un sender secundari que pugi pels pendents d’herba i grava fins la seva base. La Comici comença lleugerament a l’esquerra de la marcada fissura que recorre el centre de la paret (1h 30min).

- Descens per la via normal. Des del cim baixem cap al sud fins un petit coll (II, possibilitat de ràpel curt). Girem a la dreta (sud-oest) i baixem uns pocs metres per una xemeneia (III) i en sortim a l’esquerra seguint per vires i cornises colgades del flanc de la muntanya en direcció a un amplia canal pedregosa (I-II, fites). Un cop a la canal la creuem en diagonal i baixem per la incòmoda i llarga tartera directes cap al refugi visible als nostres peus (1h).

La Comici és una via per la que no passen els anys, l’evidència de la seva línia manté intacte el seu atractiu. Franca, directe i aèria acumula bones vibracions. Love climbing en versió clàssica i dolomítica.

conspiradorsdelavertical:Lau&Pere

π

 ressenya Mauro Bernardi

ressenya Rockfax