*** Apatxe Rebel (175m, 6a+, Ae), Paret Bucòlica, Oliana

Dimecres, 31 de maig de 2023

La Bucòlica és tacte, el seu és un calcari de textura exquisida constel·lat d'incrustacions minerals. Muralla de dimensió nuclear, no és una paret de grans línies, lo seu són les distàncies curtes. Vol proximitat, cal tocar-la per sacsejar-li la letargia que la submergeix en la grandesa del paisatge.

Per mi sempre ha estat una porta oberta a les bones sensacions, és hora de tornar-hi. Apatxe Rebel, passes noves que revolucionen la placidesa de l'indret i demostren que amb astúcia encara hi ha camí per fer. La via més jove de la paret, encetem la coneixença. Rastre d'escletxes mínimes, en copsem el detall i fugim amunt, destí únic.

El traçat ens sorprèn, apura la línia recta sense que la verticalitat l'intimidi de la mà d'una lògica oculta en la claredat d'aquest calcari esvelt. Lliure que cal saber llegir. La paret és una pell que llisca sota les nostres mans, línies vives que parlen de la bellesa de l'escalada i l'alegria de ser-ne part. Mentre... la tempesta espera!

Notes d’interès vertical: Apatxe Rebel (ressenya Indiclimb), la franquesa d’aquest itinerari n’és la millor carta de presentació, és una via concebuda pel gran públic, apta per gaudir de l’escalada i accentuar l’atractiu d’aquest calcari peculiar. No se n’està, però d’un punt de rebel·lia i amaga el veritable interès dels passos rere un pany d’aparença monolítica, la lectura del detall ens donarà la clau. Sòbria i assenyada, sap trobar el seu lloc en la paret.

El nom en delata l’autoria, Joan Vidal, l’Indi, la va obrir en solitari en diversos atacs aquest passat abril (2023). La via està perfectament equipada amb bolts, pitons i ponts de roca. Totes les reunions muntades (bolts) i la R2, R4 i R5 són rapelables. Amb aquestes premisses és senzill endevinar que no ens cal massa material per escalar-la, catorze cintes i estrep són suficients, friends petits i mitjans absolutament opcionals, però útils per si desapareix algun dels pitons.

La roca és l’autèntic luxe de la via, calcari en forma de mur compacte que només resoldre’m amb fissures que s’endevinen al tacte i adherència. Tècnic i vertical, es gaudeix. Roca trencada tan sols en trams puntuals concentrats en petites feixes on la dificultat baixa. Grau correcte que s’acull a les prerrogatives de la clàssica, mesura i llegir bé els passos perquè tot quadri (6a - Ae obligat). Compromís baix, gràcies al bon equipament i les possibilitats de rapelar. La Bucòlica mira al sud, l’escalf del sol és presència constant.

El seu és un traçat intel·ligent, que busca i sap trobar. Sense masses girs enfila la paret pel dret i aprofita amb seny regletes i fissures per bastir un lliure elegant. Adherència no faltarà, passos lleugers i aeris que ens prenen a la paret amb subtilesa. Sovintegen, però trams atlètics molt ben resolts. L’artificial és de bon fer, distància justa per equilibrar l’interès i acrobàcia raonable. La darrera tirada té un plus, cal afinar en la navegació i mantenir el pols.

Accés, decisió complicada, venint d’Oliana per la C-14 en direcció la Seu d’Urgell abans s’aparcava en un lateral de l’antiga carretera que sortia just a la dreta de l’entrada del tercer túnel (túnel de l’Obaga Negra) i es deixava el cotxe just davant el barranc d’accés a la paret. Actualment, tot i estar la carretera oberta, trobem rètols prohibint circular-hi. Si no volem infringir la normativa hi ha l’opció de continuar per la C-14 i un cop creuat el darrer túnel trobem una gran explanada de terra a mà esquerra on aparcar (enllaç maps).

Aproximació, just davant de l’explanada, a l’altre costat de la C-14 trobem l’antiga carretera que voreja l’embassament, caminem per ella uns quinze minuts fins arribar davant la Paret Bucòlica, la sobrepassem i al peu d’una marcada canal trobem una fita que ens indica l’inici de la pujada. Remuntem el barranc sense sortir-ne fins el primer terç, atents a trobar a la dreta la fita que ens indicarà el moment d’abandonar-la i encarar el corriol de puja en diagonal cap a la paret (fites).

L’Apatxe Rebel discorre pel centre de la paret (foto Joan Asín), uns cent metres a la dreta de la clàssica Terra de Dinosaures (TD gravat a la roca). Les lletres AR pintades en blanc i un pont de roca marquen l’inici de la nostra via, des de peu de paret també es veuen els bolts del final del primer llarg a l’esquerra d’un curiós sortint en forma de xampinyó. Si aparquem sota la Bucòlica l’aproximació són 20min, des de l’explanada de terra passat els túnels compteu 40min. Abans d’enfilar la canal és interessant localitzar la via per orientar-nos millor (croquis vies Bucòlica).

Descens, acabada la via passem al vessant contrari i remuntem cap a l’esquerra (oest) la senzilla aresta que ràpidament ens deixarà en una vira boscosa on es dibuixa un sender que alterna entre els dos vessants. El sender és curt i en un moment estem a la pintoresca feixa rocosa del costat sud per la que baixem seguint un estret corriol (fites). En un moment donat la feixa s’estreny, però les fites marquen el pas.

La feixa ens deixa al capdamunt del barranc pel que hem pujat al matí, baixem per ell. Dret i amb trams esllavissats, una corda fixa ajuda on el terreny és més relliscós i erosionat. A mida que baixem el camí millora, fins enllaçar amb el sender d’aproximació que ens deixa a l’antiga carretera (30min).

Qui busca troba i l’Apatxe Rebel n’és un bon exemple, l’instint de l’Indi ha donat forma a un nou itinerari que es suma al ventall de clàssiques benaventurades d’aquest pany de paret. Vies que amb senzillesa i bon fer són i seran escola. Escalar-les et connecta a les bones vibracions de la Bucòlica.

Companydeviatgeiatzars:Lau

π