*** Punxadits (125m, 6a), Roca Maura, Estartit

Dilluns, 3 d’abril de 2023

Hi ha vies a les que el pas del temps els hi dóna caràcter. Complau veure'n l'evolució. Fa deu anys vaig ajudar a polir una ruta recent estrenada, la Punxadits i des d'aquell primer tast ja en van unes quantes de repeticions. En el procés li he agafat estima i he pogut comprovar com de la mateixa manera que el traçat anava definint el seu propi espai en aquest penya-segat de secà que és Roca Maura també perdia pitons i guanyava en salabror.

M'agrada el resultat. El tacte segueix sent el del meu record, esmolat fins el recel, però ara reclama un gest més intuïtiu. Roca salvatjada encara, modelada per sol i marinada, que no ens deslliurà d'algun ensurt. Summament atractiva quan es fa atlètica i exòtica en el seu interior, la Punxadits respira.

Traçat fonedís que fuig de l'evidència, certament llueix millor en les distàncies curtes. Víctima de la tramuntana l'experimento un cop més. Quan el vent nordeja no puc evitar tornar!

Notes d’interès vertical: Punxadits (ressenya), sempre costa ser objectiu a l’hora de definir una via, però quan has ajudat a fer-la sorgir el criteri és torna més personal que mai. Deu ser la quarta vegada que escalo aquesta línia, el motiu és simple, m’agrada la senzillesa amb que la Punxadits escull i aprofita lo millor del pany més caut de Roca Maura. El resultat, un itinerari interessant tenint-ne en compte el context, rebuscat a estones, però obert amb una mentalitat clàssica que imprimeix estil.

Fruit d’una jornada de descoberta, quan Roca Maura encara era gairebé verge de vies, va ser oberta el maig del 2013 per en Grau i en Josep Mula amb els mitjans més clàssics, flotants i pitons. Quinze dies més tard en Josep i jo vam invertir una nova jornada en polir-la i equipar reunions i passos claus amb bolts de cara a facilitar futures repeticions.

Així doncs, estem davant d’una via semi-equipada amb bolts, algun pont de roca testimonial i un únic pitó (gairebé invisible) al segon llarg. Reunions muntades (bolts). Parabolts correctes, no acusen rovell, llevat d’una única excepció, el bolt que protegeix el pas de 6a desplomat del darrer llarg, actualment molt malmès. Una ullada a la ressenya basta per constatar que en aquests darrers anys la via ha perdut pitons i guanyat en caràcter i un punt de compromís.

De material necessitem catorze cintes, tòtems/friends (des de tòtem negre fins C2) i tascons, C3 opcional. El nom de la via ho diu tot, calcari amb segell marí i un punt esquerp. Trencat a trams, però amb un tacte corall que el redimeix i el converteix en excepcional, matèria prima de primera qualitat per a l’escalada. Compte al darrer llarg, sobretot al tram final (blocs inestables).

Grau mesurat amb correcció, tots els llargs tenen el seu punt de pebre i compromís (V+ oblig). Roca Maura mira descarada al sud, paret de ple hivern que es converteix en delícia quan bufa la tramunta, abrigats d’ella el mar és espectacle. Traçat, ja ho vaig dir en el seu moment, Punxadits té de tot en petita escala, diedre, placa, cova i desplom. Quatre tirades variades fruit d’un recorregut regirat, però que demostra instint a l’hora de trobar continuïtat en l’escalada.

Unes tènues marques de pintura vermella ajuden a orientar-nos, ja que la via força la dificultat i ara que falten pitons la tendència és anar a buscar el terreny més evident i senzill. En el segon llarg cal gestionar bé les cordes per evitar fregament. Segona meitat de la via molt bonica, guanya en tot, ambient i caràcter.

Accés, des de l’Estartit pugem per la urbanització de Torre Moratxa fins el carrer Atlàntic, aparquem just sota la paret, en un petit eixamplament on hi ha caben un parell de cotxes (enllaç maps). Si aquest està ple podem continuar carrer amunt i aparcar ja que la baixada és per aquí mateix.

Aproximació, gairebé nul·la, des de l’aparcament surt un sender que puja directe a la paret (5min). La Punxadits s’ubica a la vertical de la gran cova esbiaixada de mitja paret, just a la seva esquerra trobem la via més popular de l’indret, la Poseidón.

Descens, des del cim prenem la pista de darrere les antenes en direcció oest fins un petit coll on neix un sender a l’esquerra que baixa cap a la urbanització. Poc abans d’arribar-hi ignorem un trencant a l’esquerra que porta a la zona d’esportiva (absolutament recomanable, enllaç amb info) i en no res som a al final del carrer on hem aparcat (15min).

Punxadits és una via que fuig de l’evidència i s’entesta en trobar la verticalitat. Se’n surt en el propòsit amb una part final aèria, atlètica i molt ben resolta. El tram de la cova és una perla subterrània al bell mig de la paret. Balcó de mar i tramuntana que s’escola en l’escalada.

conspiradorsdelavertical:Albert&Alba

π