*** Héroes del Silencio (85m, 6b), Pala del Coll, Montroig

Dimarts, 6 de desembre de 2022

Montroig i hivern que arriba, l'encert de lloc i moment. La boira sura a les valls, però l'alçada modesta de la Pala del Coll és territori del sol i silenci. Bellesa acollidora que es pren a la mirada, m'hi quedo. L'escalfor de la roca, però em retorna a l'immediat d'un perfil abrupte que reclama la nostra presència.

Héroes del Silencio, s'explora des d'un tacte aspre com la via mateixa, dipositària d'una verticalitat que s'ha de pair poc a poc. Cantells gustosos, tallants i eixuts, baumats tan sols a estones, els hi seguim el joc. El fred no existeix. Traçat nuclear, exigu i concís, no el recordava tan encertat.

M'agrada. La brevetat de la paret li accentua el caràcter, encara s'hi percep el geni de les primeres escalades. Certament un espadat peculiar aquest, capaç de fer el cel més gran i ensarronar la lluna.

Notes d’interès vertical: la intensitat no està renyida amb la longitud, la Pala del Coll allotja un bon nombre d’itineraris breus i picants i Héroes del Silencio (ressenya Luichy) és un bon exemple de com fer les coses ben fetes en pocs metres. Estil i caràcter sota la batuta d’una verticalitat franca i una roca on cada cantell compta.

Escalada minimalista, feta d’un únic perfil i gest agressiu. Oberta el setembre del 90 per J. Gutíerrez, JL. Ruíz, Espinete i J. Agnera, la ruta neix sota el signe de l’esportiva, el resultat, una via de paret perfectament equipada amb bolts, espits i algun pitó. Tres primeres reunions muntades i amb anelles, en totes elles hi trobem espit/s i com a mínim un bolt. Darrera reunió (R4) d’un arbre.

De material necessitem catorze cintes i estrep a discreció (L2: 6b o V+/Ae). Tot i estar correctament assegurada el Tòtem negre i alguna altra peça petita poden ser útils pel primer i darrer llarg, sobretot si anem justos de grau.

La roca juga al nostre favor, calcari aspre i incisiu que dicta camí des del tacte. Predomini de plaques de franges on regletes i preses menudes marquen la pauta. Algun tram de romos ratifica la magnífica adherència d’aquesta roca, per lo general compacte i amb tan sols passatges puntuals on cal parar atenció.

Grau ajustat (6a/6a+ oblig), tirades sostingudes i verticalitat sempre present sumen un plus, especialment al primer i darrer llarg on el sisè s’expressa amb contundència. Orientació sud-oest i capaç d’acaparar tot el sol que a l’hivern s’apropa a aquestes parets, magnífic reducte pels dies freds.

La via ostenta un traçat directe que solca amb habilitat el pany més arrogant de la Pala del Coll (vista), l’únic que s’alça sense la interrupció de desploms i ens brinda una magnífica escalada per unes plaques que fan rumiar cada pas. Quatre tirades intenses, atlètiques i aèries que saben mantenir el pols de l’escalada al llarg de tot el recorregut.

No hi ha llarg sobrer. Primera i darrera tirades les més exigents i obligades, dos murs magnífics que no donen treva i meravellen per l’encert amb que fan sorgir la línia més lògica. Segon llarg diferent i bell quan trobem el moviment que el fa factible, cal confiar. Tercera tirada de tarannà més clàssic, honesta i elegant. La via té ambient i és un bon exemple de l’esperit que impulsa les escalades en el Montroig.

Accés, des de Vilanova de la Sal prenem la pista que surt un cop creuem el poble i puja en direcció a l’ermita de Montalegre (rètols). Trobem alguns trencants, nosaltres seguim sempre per la pista principal en general en bon estat i amb indicacions de l’ermita. Abans de la darrera pujada a l’ermita, en un marcat gir de 180º deixem la pista principal i anem a la dreta per una pista planera i pedregosa que ràpidament arriba en una petit eixamplament on aparquem (enllaç maps).

Aproximació, seguim per la pista que després d’una breu pujada creua per sota la Pala Alta i arriba al Coll de Porta. Davant nostre la Pala del Coll, resulta fàcil ubicar el nostre itinerari. Amb aquesta referència prenem un corriol a l’esquerra que ens porta ràpidament a peu de via (15min).

Una H gravada a la pedra i una línia de bolts prop d’una marcada fissura ens indiquen que estem davant del primer llarg. No confondre’ns amb les vies veïnes, en la Héroes la primera assegurança és un pitó.

Descens, un cop acabada la via anem a l’esquerra (est) vorejant el cingle fins trobar un sender fressat (fites) que baixa directe cap al Coll de Porta, des d’on tornem al cotxe (25min).

Directa, la força de la línia et colpeja de ple i com és el meu cas, t’incita a repetir. Reincideixo i de nou em rendeixo al seu tarannà, elegància i potència a parts iguals que fan de l’escalar el gest més natural.

companydeviatgesiatzars:Lau

π