" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

** Esportiva versàtil... les Arenes, Sant Llorenç del Munt

Dijous, 30 de setembre de 2021


Escalada endreçada, de presa menuda i polida, estem en territori Santllors i el llenguatge d'aquest conglomerat és una partida d'escacs a l'enginy. Les Roques d’Aguilar passen desapercebudes a l'ombra de la Mola, petit cingle de baumes calmoses i murs panxuts on cada moviment compta, perquè aquí es tracta d'escalar assossegats i amb l'equilibri com a mesura.



Costa endevinar quin d'aquests infinits cantells que semblen fusionar-se en un sol pla és el que farà bons els passos. La perspectiva vertical altera la mirada, però no el tacte que sap escollir la peça adequada. Avancem en el joc, cada línia una estratègia, apostes breus que es guanyen amb ball de peus i fe que adherència i gest no els regalen. Bon lloc per aprendre, la placidesa de l'entorn juga al nostre favor per una grata jornada en la que els plaers són senzills.



Notes d’interès vertical: Les Arenes, petita escola d’interès local ubicada a la modesta cinglera de conglomerat negrós de les Roques d’Aguilar. El 2017 el sector rep una nova empenta amb l’obertura d’un grapat de vies i re-equipament de les existents. Actualment compta amb una vintena llarga d’itineraris, alguns d’ells fins i tot de dues tirades, però sense que es vegi alterat el seu tarannà esportiu.



Totes les línies estan perfectament equipades amb bolts i reunions rapelables, llevat d’alguna via més antiga on encara trobem espits i algun burí. Plaques metàl·liques amb el nom ens ajuden a localitzar sense problemes la major part de línies. Bon recull de croquis al blog de Santllors, per informació més al detall el blog de Jaumegrimp.



La roca és el conglomerat típic de Sant Llorenç, còdol petit i forats amb petites crostes que fan parar atenció. La tònica són breus panys verticals amb bona presa combinats amb d’altres de més tombats on prima l’adherència, intercalats amb baumes o panxes amb passos durs de bloc ben protegits.


L’escalada és tècnica i fina, però la dificultat no és sostinguda i en general poc obligada. Orientació oest, tindrem sol a partir del migdia. Accés, per la carretera B-124 en direcció Sant Llorenç Savall, passat el punt Km 12, en una recta trobem a la dreta l’àrea d’esbarjo de Les Arenes. Entrem a l’àrea i continuem a l’esquerra, travessem un pont i aparquem en una explanada a la dreta.



És important NO aparcar a la urbanització de Les Arenes per evitar conflictes amb els veïns. Aproximació, pugem per una pista cimentada fins l’entrada de la urbanització i just abans de la primera casa, a la dreta trobem un camí que puja per bosc. El camí es converteix en sender i puja fent ziga-zagues, una primera fita indica el trencant per anar a l’Aresta de la Sardana.


Per arribar al pany principal de paret seguim pel camí fins una segona fita que ens marca el corriol que puja a la cinglera (20min). L’entorn és agradable, en plena sintonia amb l’escalada, amable, però el particular conglomerat de Santllors li aporta un punt sofisticat que la salva de la monotonia. Esportiva de primeres passes!



Notes d’interès inquiet: El veïnat que dóna nom a l’escola, les Arenes, és considerat per alguns com la urbanització més antiga d’Espanya. Nucli d’estiueig de principis del segle XX, es va regir per canons modernistes, el resultat pintoresques torres amb decoracions ceràmiques a les façanes que mereixen una visita. La calma de l’indret el manté ancorat a un temps en que somiadors i utòpics creaven arquitectura.


conspiradorsdelavertical:Angèlica&Raimon


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Molt ben explicat Laura. Una petita zona que els de la zona ens estimem. En tant poc tros podrem gaudir de vies clàssiques, de vies a treballar amb flotants com la Diedre de Mitjanit dels germans Masó, imprescindible, de caire esportiu com la majoria i fins i tot un sostre per penjar-se d'estreps. Al pany mes Nord hi ha nascut una zona de mes grau amb vies d'una sola tirada.

laura pi ha dit...

Merci Jaume,

de fet haig de donar-te les gràcies a tu, una amiga em va parlar de les Arenes i curiosejant el teu blog em van entrar ganes d'anar-hi. Una cinglera petita, però amb un munt de possibilitats- Ens va fer passar un dia molt agradable i ja ens va fer escalar també que pels qui no estem acostumats a aquest conglomerat menut els passos tenen els seus secrets. Hi ha dies en que escalar esdevé un plaer senzill i molt gratificant, seguiré indagant en la descoberta.

Salut, tàpia i alegria!