Dissabte, 9 d’octubre de 2021
Bagasses s'expressa en majúscules. Paret única que es desplega cerimoniosa sobre el congost de Terradets i fa seu un espai inexistent, el buit aquí té nom. Nom i camins, ja en conec uns quants dels seus viaranys, però no me'n canso d'aquestes passes veraces en un sol pla, el vertical.
Aquest matí de tardor Sergio mana i ho fa amb la fermesa de qui es sap segur del seu estil, franc i directe, deixa que les plaques expliquin la seva història i les fissures dels llargs superiors en confirmin el caràcter. Metall només on cal i roca que a vegades sembla per estrenar ens fan anar centrats.
Collita dels 80, atractiu incisiu que persisteix i com a bona clàssica si en volem la perspectiva correcta toca escalar. Elegància terrenal la d'aquest traçat.
Notes d’interès vertical: Via del Sergio, obra d’Arcarons i Picazo (1980), compleix sobradament amb les expectatives que desvetllen els oberturistes, seny i rauxa. Escalada contundent amb aquell toc rústec que li dóna acomodar-se a les virtuts de la paret, però elegant en l’execució final.
Compta amb les premisses necessàries per haver esdevingut una clàssica de referència: traçat directe, bones possibilitats d’autoprotecció, lògica i enginy a parts iguals, dificultat raonable, magnífiques plaques (L5 i L6 espectaculars) i un final montrebenià. Curiosament, ha restat en un tranquil segon pla, el que ens permet gaudir d’una roca aspre, polida tan sols en passos puntuals.
Aproximació senzilla i ràpida (15min), des de l’aparcament de la Font de les Bagasses anem a buscar l’antic pont romà que creua el riu i pugem fins la via del tren (cable). Seguim per la via en direcció nord (dreta), travessem un primer túnel i abans d’entrar al segon anem a la dreta.
La Via del Sergio comença en el pany a tocar del túnel i comparteix inici amb la Reina Puig i la Desenlace Inesperado. Restaurada amb criteri l’any 2000, actualment es troba semi-equipada amb bolt, pitons i ponts de roca. Austera en assegurances, la majoria es troben en plaques i passos compromesos, quedant els trams senzills i les fissures netes.
Reunions de bolts i fins la R6 rapelables. Al cinquè llarg falten dos pitons i al vuitè llarg trobem el primer bolt aixafat. De material necessitem 14 cintes, joc de totems/friends fins C3, tascons i tricams opcionals.
La part inferior de la Via del Sergio esdevé senzilla, neta i indefinida, ens demana atenció i saber navegar. A mida que la paret es redreça entrem al regne de les plaques, belles i sofisticades, de passos felins i sobrada adherència, hi levitem.
De la falsa feixa en amunt entrem en una altra dimensió, s’imposen fissures, verticalitat creixent i una roca roja a estones dubtosa. L’escalada canvia de tarannà, se’ns revela atlètica, impulsiva i amb clar predomini d’encastaments, les assegurances s’esvaeixen. La via conclou amb un diedre final magnífic i tens.
Acabem a la Feixa per la que es baixa caminant per un sender ben marcat que ens porta fins la carretera (30min). El soroll del riu ens retorna a la quotidianitat, però la mirada segueix presa a la paret. Bagasses patrimoni vertical!
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada