Divendres, 10 de setembre de 2021
A Galayos totes les vies són clàssiques, la trama de fissures d'aquestes agulles no admet altra concepció, però hi ha itineraris que s'integren amb tal sincronia en la roca que s'apropien del terme. L'Oeste de la Aguja Negra n'és un. Ja l'havia tastat i és el seu record el que m'empeny a repetir-lo.
La meva memòria no abarca ni passos ni recorregut, sinó tan sols la sensació d'assenyada elegància amb que sorgien. Amb l'ascetisme propi de qui no té res a demostrar cerca el traçat natural de la muralla i ens condueix amb serena eficiència fins el cim de la imponent agulla.
Intuïm la línia, ens endinsem a la paret amb ella i de la seva mà la solquem sense estridències confiant en el criteri de qui ha sabut aprofitar les febleses d'aquest flanc per fer-ne camí. Escalada austera d'encaixos que prenem forma de xemeneia o diedre, plaques i arestes en canvi ens obliguen al buit. Gravitem, òrbita perfecte de cel i granit, embolcallats en un teixit permeables de núvols. El record existeix de nou!
Notes d’interès vertical: Bessona de la Torre Amezua, la Aguja Negra és l’altre gran bastió de Galayos, autèntica muralla en aquest regne d’agulles. La via Acuña-Brasas-Rivas (MD sup) o com la coneix tothom Oeste de la Aguja Negra, oberta l’any 1957 reflexa la valentia i destresa dels aperturistes, el pas dels anys no ha fet més que reafirmar la solera del recorregut.
Clàssica amb estil propi, és una magnífica ruta per anar prenent-li el pols a les particularitats d’aquest granit. Franca de protegir, la via no busca la dificultat, sinó la lògica el que ens permet gaudir de la verticalitat de l’agulla des de la seva perspectiva més amable.
Pràcticament desequipada, tan sols trobem alguns pitons a tirades i reunions, la majoria col·locats amb encert en plaques o llocs clau. Reunió al Jardín de los Botánicos (on es bifurquen les dues torres separades per una profunda canal) d’uns curiosos “cancamos”.
La ressenya original ressegueix la via en deu tirades, però és possible fer-la en sis llargs enllaçant els primers. Material necessari: 16 cintes, doble joc tòtems/friends fins C4, joc de tascons i tricams opcionals.
Aproximació (20min), des del refugi Victory anem a buscar la base de la Punta María Luisa, la voregem i pugem per la profunda canal de la Aguja Negra. Després d’uns 50m de grimpada ens plantem sobre un bloc encastat de color blanc que ocupa tota l’amplada de la canal, la via comença per una fosca i a vegades humida xemeneia/diedre (pitó).
Escalada variada, tècnica a les plaques i que en certs moments demana cop de gas, tot un exercici de navegació en paret. La primera tirada (60m) discorre per una marcada canal/xemeneia que ens diposita en una vira. L’inici de la placa resulta exposat en els primers metres, després van apareixen pitons amagats i fissures per protegir.
Interessant escalada que juga entre placa, diedre i xemeneia extravagant fins el Jardín de los Botànicos. La Aguja Negra es converteix en torre i els tres darrers llargs recorren la majestuosa columna sumant verticalitat i ambient.
Des del cim de la Aguja Negra desgrimpem la part cimera pel vessant sud-est (corda fixa o possibilitat ràpel 15m) fins un coll on trobem ràpel (40m) que ens deixa en una ampla canal. Remuntem la canal fins arribar a l’Espaldar (fites) on trobem sender que entre trepades i blocs ens porta a la Portilla del Gran Galayo des d’on baixem a l’ampla canal que entre aquest i el Torreón mena al refugi Victory (1h).
Graus clàssics que no reflecteixen la capacitat d’aventura d’aquesta via, a Galayos qualsevol escalada és feréstega i bella. Un plaer escalar de nou la Oeste i gaudir-la, però com si fos el primer cop!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada