Dimecres, 8 de setembre de 2021
- Estètica, doctrina filosòfica que s'ocupa de resoldre els problemes que es plantegen quan observem objectes bells -
Ayuso-Espías, geometria lineal que desvela el model original de la bellesa. L'atractiu d'aquest diedre és tal que no dubtes en assumir l'esforç que exigeix la sòbria perfecció del seu traçat. Succinta línia que s'obre camí enmig de les majúscules columnes de la Punta Maria Luisa. Força bruta convertida en evidència.
Escalar-lo no serà fàcil, però m'hi veig obligada, m'ha seduït des de la primera mirada. Immersos en la seva simplicitat descobrim que el gest ha de ser precís, granit auster que demana calma en la lectura. Entre els seus murs tan sols existeix l'angle recte, verticalitat i boira.
Escalem, aprenent en aquestes enèrgiques fissures la saviesa del granit i que la bellesa també és una expressió d'audàcia. Resolta l'equació ens lliurem a la plaent elegància de la Game. Itinerari clàssic amb estètica pròpia que des del cim de la punta Tonino Re ens descobreix una nova perspectiva del galayar.
Sensació d'avidesa davant tal desplegament d'agulles, torres i baluards. No en va la paraula estètica ve del grec, aisthèsis: sensació... i que és escalar sinó un cúmul d'emocions.
Notes d’interès vertical: Ayuso Espías, el DIEDRE, esplèndida línia que no necessita més presentació que la seva estampa. Clàssica imprescindible, aquest diedre fanàtic domina el galayar amb la seva poderosa presència. Perfectament visible a la cara oest de la Punta Maria Luisa, l’escalada s’inicia en el sòcol a la vertical del diedre i ell mateix defineix la ruta.
Aproximació, des del refugi Victory (1.950m) tan sols cal baixar fins la base de l’agulla (15min). Via desequipada, tan sols trobem alguns pitons a les tirades i un parell d’espits a la tercera reunió, la resta de Rs netes. La seva austeritat reclama material, 16 cintes, doble joc totems/friends fins C4, un parell de micros i tascons, tricams no imprescindibles, però molt útils per estalviar friends a les Rs.
La bellesa de les tirades és parella a la seva severitat i compromís, escalada bàsicament de fissura, vertical i atlètica demana bona tècnica en granit. Segona i tercera tirades brutals, diedre perfecte de simplicitat i exigència creixents, quarta tirada amb interessants passos de placa i desplom seguits de la curiosa xemeneia del cinquè llarg, fa tibar.
Descens, des del cim de la Punta María Luisa desgrimpem pel vessant oposat en direcció el Torreón fins un collet on baixem uns metres per la profunda canal que mira al refugi fins trobar una instal·lació de ràpel (2 bolts amb cadena). Podem baixar amb un sol ràpel (60m) i una senzilla desgrimpada fins la base de la paret o bé fer-ne dos.
Escalada intensa, però breu que ens permet tastar una segona via de grau més modest, però amb el mateix esperit clàssic. De nou lògica i fissures manen a la Game de l’Agulla Tonino Re.
Esvelta línia que amb discreció i fermesa guanya el cim de l’agulla pel vessant oest que sembla formar un únic mur en el conjunt de puntes situades a l’esquerra del Torreón. De fet l’escalada comença per una xemeneia situada tan sols uns metres més amunt de la vira de la baixada del Torreón (15min aprox des de refugi).
Com és habitual equipament escàs, alguns pitons a les tirades i reunions a reforçar (R1 i R3 pitons) o muntar (R2), llevat de la darrera (R4) on trobem un parell de bolts del ràpel de descens. De material convé 15 cintes, un joc tòtems/friends fins C4 i tascons, tricams opcionals, repetir peces petites/mitjanes també és útil.
Ràpida, variada i amb els passos claus protegits amb pitons és una excel·lent opció per començar a rodar en aquest terreny. Diedres, plaques, fissures, xemeneies i un elegant esperó final són la millor escola per aprendre d’aquest granit rude i agrest, però amb una adherència que el torna noble.
Descens entretingut, des de l’última reunió fem un ràpel amb tendència a la dreta cap a una canal. Fem un segon ràpel per la canal des d’un gran bloc amb cordinos, és possible fraccionar-lo per evitar que s’enganxin les cordes. Seguim desgrimpant per la canal que s’ajunta amb la baixada normal del Torreón.
Cal parar compte a les primeres desgrimpades per la canal del Torreón i quan la canal s’eixampla seguim per la seva dreta flanquejant per unes vires que ens deixen a tocar de l’inici de la via.
Encertada combinació per anar coneixent els matisos de l’escalada en aquest festí de granit. Un jardí d’agulles que preserven la puresa de la seva identitat, tan sols cal buscar-la en les fissures que les defineixen. Escalar-hi és seny i rauxa!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada