" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Carrillo-Cantabella (200m, 6a), Leiva, Múrcia

Dilluns, 19 d’octubre de 2020


Carrillo Cantabella, amb un nom tan sonor la via ha de tenir el seu punt, així que la donem per vàlida com a segona ruta de la jornada. Després de la Historia Interminable volem una clàssica que ens mostri una versió més amable de l'espadat. L'encertem de ple, equilibrada proporció de fissures que alegren la fesomia de les plaques i donen aire a l'escalada.



Panys grisos que viren al taronja quan cau la tarda, avisant que els passos seran diferents i que un cim ple de llum ens espera. Itinerari gentil de moviments mesurats, l'escalada lluny de ser explosiva demana subtilesa, tan sols un parell de murs treuen geni per recordar-nos el veritable caràcter d'aquesta serralada.




Serpentegem per la paret amb la naturalitat que brinda un bon traçat que no es priva d'exhibir un tacte exquisit amb ocasionals passos de marbre que delaten la freqüentació de la ruta. Trepitgem per segon cop la carena, definitivament cansats i seduïts de ple per la bellesa serena d'aquest racó de la Serra d'Espuña patrimoni de rapinyaires i escaladors!



Notes d’interès vertical: Carrillo-Cantabella, interessant clàssica que amb senzillesa i encert cerca l’itinerari més lògic per gaudir del caràcter de Leiva amb tranquil·litat. Bonica, variada i ben equipada amb bolts, demana tan sols unes catorze cintes i si voleu algun friend mitja per “alejes” puntuals als trams més senzills.



Grau correcte (V+ obligat) i bona roca llevat d’algun tram fàcil de l’esperó del tercer llarg. La via s’enfila a l’esquerra de la muralla i comença lleugerament a l’esquerra de la vertical d’un característic sostre vermellós colgat sota la carena cimera. Com és habitual en aquesta serra, trobem placa metàl·lica amb el nom a peu de paret.



L’inici de la via és compartit amb la Pequeño Pepillo que s’enfila recte, mentre que la nostra fa una marcada diagonal a dreta fins la base d’un diedre ataronjat lleugerament desplomat. De les cinc tirades, en destaquen dues que són les que exhibeixen caràcter: la segona, una elegant placa fissurada on cal treballar bé la col·locació i la cinquena, més placa, però ara vertical, aèria i tècnica, rematada per un petit desplom amb presses magnífiques.



L’esperó de la tercera tirada és senzill i bonic, li dóna el toc alpí al recorregut. Descens per un sistema de ràpels (pedra amb nom Descenso Panu) que trobem resseguint la carena cap a l’esquerra (oest), el primer ràpel es pot evitar amb una desgrimpada, el segon es troba baixant per la feixa a la dreta.



Des de la feixa on acaben els ràpels (5x30m) fem una curta desgrimpada per la dreta que ja ens deixa a la base de la paret, just davant d’una pintoresca cova. Accés i aproximació a la paret sud de Leiva explicats al post anterior. Carrillo-Cantabella, escalada assossegada d’encant senzill i traçat ben resolt. Et connecta amb la pau que es respira a la vall!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Cap comentari: