" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** La Gran Fisura (60m, 6a), Punta Margarita, Galayos, Gredos

Diumenge, 13 de setembre 2020


Si una cosa m'ha captivat de Galayos és que té línies que fan sobrera tota ressenya. La pròpia pedra és qui decideix l'itinerari i nosaltres no fem més que confiar en el criteri de tan destre arquitecte. El nom mateix d'algunes vies ja és tota una declaració d'intencions, Gran Fisura, mai l'evidència havia resultat tan atractiva.


Fa dies que la vista es perd en la profunda escletxa que s'obre pas al bell mig de la ferma geometria de la Punta Margarita. No ens deixem enganyar per la puresa de formes de la torre, sabem que els seus perfils rectilinis amaguen una escalada complexa. Ens hi perdem convençuts, indaguem incansables noves formes d'encaixar-nos en la netedat del traçat destriant moviments en els que hi participa tot el cos.



Avancem lleugers i pesats alhora, comprimits dins la dimensió canviant de dues parets que convergeixen fins l'esclat del cim. Suspesos al caire de l'esvelta agulla, observem aquest particular univers petri que ens envolta... lliure, salvatge, ens hi sentim acollits. No hi ha comiat, sabem que hi tornarem!



Notes d’interès vertical: Fissura directa com una sageta que solca la cara oest de la Punta Margarita definint la via per si sola. Dues tirades intenses on desplegar tot un ventall de tècniques en funció de l’amplitud del pas: xemeneia, encastament, diedre, offwitch o desplom, tot hi té cabuda en petites dosis.


Bona opció per una jornada curta o bé com a segona ruta al baixar d’escalar el Torreón, ja que la Gran Fisura comença just per sota del coll que separa ambdues agulles. Equipada amb una sobrietat parella a la línia de la ressenya, fareu bé en dur material: 15 cintes, dos jocs de friends fins el 3, un 4, dos joc micros i tascons.



Els passos més durs és concentren a la primera tirada, així com els tres o quatre únics pitons del recorregut. Muntem la primera reunió aprofitant un pitó en un petit nínxol al bell mig de la fissura.



La segona tirada està completament neta i té l’al·licient de l’offwitch final, en acabar-lo no anem al cim, sinó que abandonem la fissura a l’esquerra per anar a buscar una vira/plataforma on muntem reunió (R2 neta, blocs).


El descens és amb dos ràpels de 35m per la cara nord-oest/oest, al primer s’hi arriba per una curta aresta (II) en direcció Punta Don Servando.



Fascina el traçat meridià de la ruta que fa innecessari navegar, però que exigeix endinsar-se de ple en la fissura fins descobrir la forma d’escalar-ne cada tram. Breu, severa i ben resolta... en resum, pot un viot tenir tan sols dues tirades: rotundament sí!


companydeviatgeiatzars:Lau

Cap comentari: