Dilluns, 21 de setembre de 2020
Hi ha parets que només admeten un mode, l'imperatiu: escaleu! No hi ha altre camí, alternativa o opció que escalar des del primer metre fins al darrer dels cinc cents del flanc del lleó dormit. Ponoig, prodigiosa muralla solar a la que no li donem temps a intimidar-nos amb la seva feréstega amplitud.
Hi entrem decidits, la tria està feta des de fa dies, CociditoMadrileño, nom contundent per una via que no desmereix en absolut la potència del plat. No hi ha llarg fàcil, no hi ha llarg banal, una urpada despietada que t'empeny paret amunt amb energia vertiginosa. Malgrat el metall, la ruta no està domesticada, al contrari, desferma el seu tarannà més salvatge entomant pel dret plaques i desploms.
Explorem la pell de la fera, meravellats pel contrast entre el seu tacte rude i l'elegància del gest que ens hi aferma. No l'amansim pas, ni ho volem, ens agrada tal qual, ferotge, intensa, com les sensacions que desvetlla. En sortim cansats de l'encontre, però plens d'una l'alegria indòmita que ens fa una mica més lliures, una mica més lleugers!
Notes d’interès vertical: Via de caire esportiu amb clar predomini de les plaques, verticalitat constant n’és el tret distintiu. Breus trams desplomats i un sostre la fan decididament aèria. Elegant, sostinguda en el sisè grau i sempre tècnica esdevé una ruta homogènia en dificultat i bellesa.
La roca mereix menció a part, tacte que arriba a ser tallant i cantells sempre encertats en el moment oportú, bona ganda als desploms i relleu menut que cal treballar als murs més tècnics. Completament equipada amb parabolts i reunions rapelables demana poc material, tan sols 16 cintes i estrep pel sostre de la sisena tirada.
Alguna peça mitjana i aliens són interessants per protegir un parell de trams puntuals, l’arribada a la R9 (diedre net) i la placa del darrer llarg (únic tram exposat de la via, fissura menuda difícil d’equipar).
La via es troba al sector central de paret, cal remuntar el barranc pel marge dret, creuant una seguit de bancals amb senders indefinits que ens porten a peu de muralla, trobem l’inici just a la dreta de las Hadas (fletxa i inscripció amb nom) (30min aproximació).
Els tres primers llargs són comuns amb la Heroes del Silencio, a partir de la R3 la Cocidito es desvia a la dreta i cerca el seu propi camí. El descens és llarg, des del cim resseguim el cordal cap a l’esquerra, voregem per darrera la Torre de Murcia i baixem per la segona canal que trobem, la que separa el Tozal i la Torre (ample i evident).
Cap al final de la canal seguim fites cap a l’esquerra fins una cornisa on comença el primer dels tres rapels de parabolts amb argolla (15-35-30m). El darrer ràpel (volat) ens deixa a peu de paret, remuntem uns metres per sota el Tozal fins poder creuar a l’altra banda del barranc on trobem el camí de retorn (1:30h).
Jornada intensa, escales tan concentrat que no és fins passat uns dies que copses el vigor de la via i és llavors, quan les sensacions s’aposenten que te n’adones que hem assaborit tota la bravesa del lleó dormit entomant-la pel dret!
conspiradorsdelavertical: Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada