Aquest passat setembre part de les vacances van ser, per dir-ho en conceptes actuals, de proximitat. Tan sols ens va caldre creuar a l’altra vessant del coll del Portalet per endinsar-nos en valls que no podien ser més exòtiques, Pirineu atlàntic en estat pur. Llargues aproximacions, bromes i verd constant, roca clara i un munt de passes verticals van ser la tònica d’uns dies sense cap altra obligació que vagarejar i escalar. Gourette, Ansabere, massís Balaïtous van ser part del periple... dies de perfecta simplicitat. Així doncs, aquí teniu un petit resum visual d’aquests jornades alpines.
Culpable i autor declarat del vídeo: Pep Jané
Merci Pep per fer-me’n memòria, regals que molen un munt!
2 comentaris:
Quina passada! i quina putada la pedregada sota la Torre de Costerilloú; jo la vaig pujar pel vessant de Respomuso fent tota la cresta fins el Balaitous.
Jaume,
la pedregada més inoportuna que et puguis imaginar, o no! Això mai ho sabrem, em quedo amb la bellesa agrest i solitària de l'indret perquè no se m'oblidi tornar-hi pel camí que sigui!
Salut, tàpia i alegria (ara més que mai)
laura
Publica un comentari a l'entrada