Diumenge, 03 de febrer de 2019
Viatge Astral, un nom que et fa rumiar, m’imagino una subtil invitació a una aventura sideral projectats de la mà de la Paret de l’Ós. Fa uns mesos l’enlairament es va veure truncat per mancances tècniques inesperades. A la segona tirada el pitó que t’alliberava d’un vol incert s’endevinava malmès i davant la falta de control en l’aterratge vam optar per canviar de rumb i seguir el traçat sense sorpreses de la Isaac Gabriel.
Però ja fa dies que pel ciberespai corrien rumors que havien fet una posta a punt a la via i estava de nou en condicions per emprendre el viatge galàctic amb garanties. Cal tenir present que la ruta té com a norma tirar pel dret, tan sols les dues primeres tirades flaquegen en aquesta dèria i és precisament per anar a buscar el rotund desplom del tercer llarg, punt d’inflexió que ens endinsa de ple en una nebulosa vertical.
Fantasiejar des del terra està bé, però a la que t’enlaires el viatge esdevé una realitat que t’obliga a estar ben atent per no ser desallotjat. Cal saber bellugar-se en aquestes plaques de tacte estrany i moviments que requereixen convenciment.
Els cantells mai estan prou ben definits perquè la brusquedat hi tingui cabuda i l’escalada esdevé elegant a la par que fluida, sempre que sapiguem interpretar el que la paret vol transmetre.
L’equipament està en perfecte estat de revista, la visió de pitons ben ferms i expansions lluents ens dota d’un atreviment mesurat que ja sabem com les gasta aquesta paret i per davant tenim el primer dels desploms. Ballem sobre el buit, però portem massa ferralla per sentir-nos ingràvids.
Pes necessari, doncs tot i que equipada la nuesa de les fissures es respecta amb bon criteri i sempre s’agraeix una certa prudència en l’espai contingut entre dues assegurances, especialment quan la verticalitat que impera fa difícil rectificar qualsevol errada en els moviments. Ens enlairem tenaços, estudiant els passos amb una brevetat que els braços agraeixen i resolent-los en funció del que força i tècnica permeten a cada qual.
Fa estona que l’adherència ha donat pas a cantells i bústies imprescindibles per guanyar el pols al buit i em pregunto com una paret d’alçada modesta pot allotjar una escalada tan variada en passos i recursos. Agradable tirada final que permet recuperar la calma i arribar al cim amb l’esperit seré i ple. Un viatge que et connecta amb el temperament adust de l’indret, inequívocament terrenal!
Quadern d’astres: Clàssica amb solera dotada de tots els elements que mantenen íntegre el seu prestigi (verticalitat, bona roca, elegància) i dotada encara de la capacitat de sorprendre’ns per l’encert del seu traçat. Potent i ben trobada, una lliçó d’estil i escalada sincera.
Equipada on cal, però mantenint fissures netes per preservar el tarannà i donar un toc d’emoció per si no ens feia vibrar prou. Si teniu el grau gaudireu de passatges ben picants (6b+), en cas contrari haureu d’esmerçar recursos i demostrar solvència per resoldre’ls acerant. Exigent, tot i trampejar la dificultat obligada no baixa del V+/6a.
Pel viatge necessitareu quinze cintes, friends (0.5 - 2), semàfor d’alien, joc de tascons i estreps i el punt de partida es situa pocs metres a la dreta de la Isaac Gabriel que ja acusa el desgast de la freqüentació. Viatge Astral, un recorregut complert, vertiginós i alliçonador, d’aquelles vies que tenen un plus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada