Dilluns, 15 de gener de 2019
Hi ha llocs que converteixen l’hivern en primavera plena de colors vibrants, Roca Maura n’és un. Talaia discreta, resta impassible sota la vigilància constant de les Medes, però a nosaltres no ens reca gens ni mica destorbar la seva calma. Tinc un bon argument que justifica la intromissió, la ressenya d’un nou itinerari que fa no res ha caigut a les meves mans reclama noves coneixences.
La Via de la Peseta, pintoresc nom per un traçat curt, però rabiós que encalça pel dret les plaques de l’esquerra de la concorreguda Poseidón. A primer cop d’ull no semblen tenir res d’especial, però a que les tastes te n’adones que la roca és tremenda i el traçat li va a la par. Es nota que la via acaba de sortir del forn, calcari amb un toc mediterrani gairebé sense estrenar, tacte abrasiu i punxós, però quan toca afinar compte que alguna llastreta pot saltar.
Perquè no hi hagi cap dubte de per on va l’itinerari una pesseta n’indica l’inici, més gràfic impossible. La via es resol en tres tirades que no donen treva, verticals sense concessions i sostingudes en el grau, resulten tècniques i atlètiques alhora, un combinat que ens fa anar ben concentrats.
La primera és la més explosiva, un breu desplom de presa menuda i moviments gens evidents ens deixa clar que Roca Maura no és tan calmosa com vol donar entendre. El segon llarg és per gaudir de l’escalada, placa d’aspecte arriscat, però on tots els passos surten. Panys de roca coral·lina i oportunes bústies et donen aire quan la lògica del traçat es travessa i et permeten resoldre l’entrellat dels moviments.
Un nou desplom enmig d’una bauma que ens obliga a treballar elasticitat i adherència posa punt i final a la via. Encara falta un bon tros per atènyer per la carena, així que enfilem les dues darreres tirades de la Poseidón, ànima bessona per tarannà i equipament, tot i que un xic més dòcil que la que avui ens ocupa.
Enllestim la feina com cal, sortint per dalt i respirant a fons aquest aire carregat de mar, el millor tònic per músculs adolorits i mans esgarrapades per aquesta roca esquerpa. Escalades que sumen i meravellen, que et fan pensar, tot i que la pregunta que em ve al cap sempre és mateixa: serà blava la tramuntana!
Catàleg de moneda: Bona via que afegeix interès al ventall cada cop més complert d’aquest espadat abrupte i en petit format que és Roca Maura. Encaixada entre la Poseidón i la Patafísica, té el caràcter esportiu de la primera, però amb un grau més collat (6a+/6a obligat).
Clar predomini de la placa amb roca de tacte abrasiu que fereix els dits, malgrat que li falta sanejar en algun tram per apurar en lliure tranquil·lament. Equipada amb bolts tan sols demana vuit cintes, tot i que és útil algun friend mitjà per arribar al primer seguro, un estrep tampoc va malament per trampejar els desploms més marcats (6b+).
Localitzar la via és senzill, un cop al peu de la Poseidón, tan sols cal remuntar uns pocs metres a l’esquerra per peu de paret fins trobar una vira herbosa que flanqueja a dreta i ens deixa a l’alçada de la placa per on discorre el primer llarg de la Poseidón (bolts visibles). Trobareu una pesseta clavada a la paret a peu de via, no hi ha R0, toca improvisar-la.
El traçat es concentra en tres tirades, un cop escalades podem sortir per dalt escalant els dos darrers llargs de la Poseidón. Des del cim, baixem caminant per la pista que surt darrere les antenes fins coll poc evident, atents a les fites que ens indiquen el sender de baixada pel vessant de paret que hem escalat. Concentrada, exigent i plena de força, en surts motivat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada