*** Pawnee Fiction (225m, V+/Ae), Serra de les Canals, Oliana

Dimarts, 27 de novembre de 2018

Darrerament aquesta via coneix de certa freqüentació, serà que són dates propícies per escalar a la Serra de les Canals? Així, només pel nom, pot costar d’ubicar la mencionada serra, però la seva evidència la fa destacar per damunt la plana que dóna entrada a l’Alt Urgell. Venint d’Oliana ens topem amb una muralla esgraonada que manté a ratlla el pantà barrant el seu flanc oriental.

Espinada grisa que s’alça primer mandrosa, però que es redreça a mitja paret com si de sobte recordés la seva tasca de vigilant i no vulgues mostrar desídia en tal comesa. Comparada amb les formidables parets que s’alcen al seu darrera pot semblar discreta, però sempre hi ha qui veu més enllà de la seva aparença humil i s’embarca en aquest rocam atzarós.

L’Indi és l’encarregat de brindar-nos un itinerari que ens permetrà fer un tast de tan peculiar cinglera, així que un cop més li seguim el rastre. Porto dies sense escalar i són tantes les ganes que ens passem de frenada i acabo enfilant els primer llarg de la Sol de Mitjanit (primera i única via que he trepitjat en aquest indret). Rectifiquem ràpidament trajectòria i ara sí que anem ben encaminats seguint la pista correcta, una renglera de bolts ens indica on la roca és més sanejada i els passos més lluïts.

Quatre tirades que ens cruspim en dues mossegades, enllaçant els llargs i fent metres per aquestes plaques tombades que ens menen fins el punt de la muralla on se li nota el caràcter. S’acaba el passeig i toca escalar, tota la verticalitat que mancava fins ara fa acte de presència i cal combinar el lliure i l’artificial per manegar-la en la mesura que roca i forces la fan accessible.

La paret treu pit, però no es fa de pregar i generosa ens obsequià amb una curiosa fusió de conglomerat transmutat en calcari que guanya qualitat amb l’alçada fins ser realment bo a la darrera tirada. És fàcil pillar-li el truc, artificial amb el punt just, estirar-se fins sortir de darrer estrep i algun pas de contenir alè i quan el lliure és factible encadenar moviments aeris, elegants i potents.

Combinació gustosa si no fos perquè en alguns trams la roca no dóna certesa. Si optem per sortir a la carena cimera pel túnel ja tenim l’anècdota de la via. Enfilats a l’espinada ens sentim amos i senyors de les millors vistes sobre els espadats de l’Alt Urgell. Propietat intangible que abasta territoris verticals bressol de projectes i futurs encontres. En gaudim extensament submergits en la calma d’una llum dòcil que llisca per les carenes.

Certament aquesta escalada s’ha de prendre en conjunt, paisatge i recorregut conflueixen per fer un tot singular i satisfactori que sense cap estridència ni element destacable et descobreix aquest racó de món.

Rastres indis: Itinerari senzill, bonic i diferent pel conjunt, en una serra on no abunden les vies ni la bona roca. Equipada correctament amb bolts, té el segell de l’Indi, cal escalar, però no pateixes, els passos estan sempre ben protegits i en els graus en que vas més just et pots permetre ser atrevit (V+/Ae o si preferiu versió en lliure 6b i 6c+).

La via té dues parts clarament diferenciades, quatre primeres tirades fàcils per rampes ajagudes de roca crostosa (1º i 2º llarg es poden enllaçar sense problemes, però per enllaçar la 3ª i 4ª cal sortir a l’ensamble) i tres llargs més per la part vertical de la muralla on l’escalada pren un altre aire. El 5º i 6º llarg són d’artifo amb un toc de curro i lliure elegant, deslluïts per trams de roca discreta que no permeten apurar tant com voldries.

Al 7º llarg roca boníssima, aspre i adherent, res a veure amb la resta de la via. Val la pena sortir a la carena per la variant del túnel, tan sols cal fixar-s’hi i girar a l’esquerra pocs metres abans del cim. De material és de menester una vintena de cintes i estreps per no petar-se als trams d’Ae desplomats.

Per arribar a la Serra de les Canals cal prendre el trencant que des d’Oliana porta a les Anoves i exactament als 1.7qm trobem a la dreta una explanada gran on aparcar. El camí a peu de via surt a l’esquerra del monticle de terra que tenim davant l’aparcament i s’enfila per l’esquerra d’un torrent en direcció a la paret, al tram final es fa perdedor. La Pawnee discorre pel pany de muralla situat lleugerament a l’esquerra de la creu cimera.

No feu com nosaltres i us confongueu amb la veïna Sol de Mitjanit, aquesta està equipada amb espits i el primer llarg és més dret. Descens rapelant (menys la R1 i R5 la resta de reunions són rapelables), compte que per arribar a la R4 situada a la feixa intermitja cal desgrimpar uns 4-5m fàcils. 

Penseu que la roca de la paret dóna pel que dóna, tot i així l’equipament evita ensurts i a la part superior trobem passos picants i agradablement aeris. Bona via per agafar destresa amb els estreps, tastar un rocam que us farà rumiar i atansar-se a la Serra de les Canals, tants cops vista des de la carretera i sempre postergada!