ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** Trabucaires, 245m, 6a, Roc Cabrerola, Vallclara, Les Guilleries

dimarts, 8 d'octubre del 2013


Poc a poc anem pervertim a en Kiko, ara que te tant de temps lliure per fi s'ha deixat convencer que hi ha parets mes enlla de la cara nord de Montserrat, Montrebei o Ordesa i l'anem portant a llocs que ens encanten, per tal l'etiqueta de lloc "raro" ja la te assegurada. Recordo que fa mes de tres anys va ser a ell el primer que li vaig ensenyar una vista mal impresa d'aquesta paret, li vaig mostrar com si per mi fos un petit secret i era cosncient que en aquell moment entreobria el meu cofre dels tresosrs perque algu hi fiques el nas. 
-Aqui vols obrir una via?
Va ser el seu exceptic comentari al no veure cap linia evident per obrir. Temps despres no amagava la seva sorpresa en veure com havien tret "petroli" d'una paret com aquesta. Era el moment de descobrir-li les Guilleries mes amagades.







La tardor es una data perfecte per perdres per aquets boscos disfressats de calida llum i fulles de castanyer que ho envolten tot. Refem les fites on no ha quedat cap de peu i fem cami cap a la via. Primers metres que no engresquem ni al mes motivat i mho demano jo, un llarg de tramit que dona pas ara si a una paret lluminosa i agraïda d'escalar. Ara es en Kiko qui agafa la punta calenta de la corda i gaudeix fins el cim de l'escalada a una via que tot i el taranna esportiu que desprem pel seu equipament, en tot moment tenim la sensacio d'estar a un terreny salvatge i ben poc modificat. Queda clar que les vies cal valorar-les sobre el terreny i mai deixar-nos enganyar per un tros de paper per molts colorets i puntets imaginaris que tingui.





4 comentaris:

en Girbén ha dit...

Aquest solemne castanyer ferit pel xancre, aquestes boscúries verticals d'avets de Douglas..., l'encís de la llunyania que suposen, on poder sentir-los? A no gaires indrets. Aquí a Vallclara, també a les Roques del Rei, i para de comptar.

josep i laura ha dit...

Girben, porto dies rumiant una resposta a l'alçada del teu comentari i com sempre no la trobo...
Alla on molts veiem arbres, uns pocs veieu avets de Douglas. Alla on altres veiem pedres, tu veus art sublim, enhorabona per aquesta mirada privilegiada i curiosa.
Fins aviat mestre!

Anònim ha dit...

23 de novembre tot i ser un dia fred vam poder gaudir d'aquesta via. Gràcies,

Família Otis.

Grifone Pyrenees ha dit...

Hola! He vist el teu blog i tot el que fas. Crec que tens el perfil perfecte per ser el Grifone dels Pirineus. Saps de què es tracta? www.grifone.com/grifone