ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** nova via PUNXADITS 125m, 6a, Roca Maura, L'Estartit.

ENTRADA 500 AL BLOG, gràcies a tots!

En el mon de l'escalada segurament existeixen parets i sectors que estan de moda, pero sobre tot hi han d'altres que cauen en l'oblit mes absolut sense saber ben be el perquè. Si a mes a mes li sumem una aproximació inexistent, una roca increïble com poques i una paret sobre un enclau turístic de primer ordre , visible a molts quilometres a la rodona, el fet que acabi caient dins el fosc pou de l'oblit el fa mes inexplicable encara. Fa un temps ens vam apropar a fer el nostre primer tast, d'entrada trobar informació acurada per la red va ser una petita odissea, al final vam enfilar per la que estava considerava la mes interessant i factible de la paret, la "directa gresca", la desil·lusio va ser total al trobar una linea on primava l'escalada artificial, plena de vegetació, brutícia i amb equipament certament perillos. Tot aixo ens va fer marxar amb la cua entre cames, pero va ser el detonant perque tot un seguit d'aconteixements en cadena fessin que tornessin molt sovint a descobrir els secrets amagats d'aquesta modesta paret. Una mena de febre aperturista es va iniciar en poc temps amb un denominador en comu, primava l'estètica, el grau moderat i el bon equipament. I aixi quedava definitivament oberta la porta a Roca Maura per l'escalada de consum.


No podia ser de cap altre manera, nomes en Grau es capaç de enviar-me un wap i dir-me: 
-tu, dema tinc lliure i ganes d'obrir alguna cosa llarga, on quedem?- 
Li proposo provar a Roca Maura, pero també es cert que no tinc res ullat. 
-tant es... escalem Poseidon i decidim que podem obrir- 
Dit i fet, ens fixem en una successió de plaques que transcorre paral·leles a aquesta via, adelantem a tota castanya a una cordada que ens trobem pel mig de la Poseidon i que al·lucinen amb la nostre elaborada estratègia aperturista. En no res estem a peu de via amb uns quants encastadors i pitons. Dues hores mes tard ens trobem al cim gaudint de les vistes i fotent-me pressa el company perque vol escalar una tercera via "la del Maño". Simplement es flipant anar a trepar amb un mega-motivat com aquest que com molt be diu... obrir amb taladro, a mes de car, es lent. A la via sols ha quedat un pito, tinc clar que una via tota neta com aquesta, en molt poc temps quedara devorada per futures lineas de xapes. Unes setmanes mes tard m'apropo amb Laura a deixar una via "comercial" i arregladeta que segueixi el tarannà de les seves veines. Dues hores per obrir-la, tota una jornada per equipar-la... Al final resituem les reunions i fem que surti un llarg mes, que ens sera de molta ajuda per evitar el gran fregament de la corda en aquesta roca tant abrasiva i punxant.


1er llarg: S'inicia gairebe en comu amb la Poseidon, marxem a la dreta a buscar una bavaresa lateral que ens deixa al peu d'un diedre exigent ben protegit, diverses opcions per superar-ho i trobem la R1 a la nostre dreta. 20 metres, 1 pont de roca, 1 tasco, 1 pito i 1 parabolt




2on llarg: Enfilem recte amunt per una succesio de plaques que van evitant la vegetacio i la roca dubtosa. 
A la part final trobem una fina placa de peus i equilibri protegida per un pito que ens dona pas a la reunio.
45 metres, 5 parabolts, 2 pitons i un pont de roca


3er llarg: Baixem uns metres fins situarnos al peu d'uns blocs verticals que escalem fins arribar a una curiosa i amplia cova, seguim amunt a traves d'una placa on la textura i les formes de la roca canvia totalment i on caldra protegir. 25 metres, 2 pitons i 2 ponts de roca.





4art llarg: sortida fisica amunt i anem enllaçant curts desploms amb fissures de varies mides, cal parar compte en la part final de la via amb els grans blocs inestables. Curta travessa lateral amb ambient i en no res som al cim de Roca Maura. 35 metres, 4 parabolts i un pont de roca


Acces: de L'Estartit pujem direccio a l'urbanitzacio de Torre Moracha, continuem per carrer que va resseguint la paret i aparquem a un petit espai per tres cotxes des d'on surt amunt un petit corriol que ens deixan a peu de via en 5 minuts
Descens: seguim per la pista ample avall i quan aquesta fa un port gir a la dreta seguim endavant per un estret corriol que ens deixa al carrer que hem aparcat, 15 minuts.


Material: 10 cintes expres, semàfor d'Aliens i Camalots fins el nº1

Una activitat molt recomanable es fer la trilogia de vies noves i on surt una jornada la mar d'aprofitada amb un grau obligat de V+. Cara sud, evitar l'estiu, aixo es un forn! els dies de forta tramuntana aqui ni t'enteres.
L'Armand Ballart en el proper numero de la revista MUNTANYA del CEC ha de publicar una recopilació de vies de la paret, la majoria ben oblidades, juntament amb una aclaridora vista panoràmica per situar-les.




La ressenya:  


Pep Castro La ressenya de Poseidon ja la pots treure d'aquesta pàgina. Pert cert ja heu parlat amb els equipadors de la Via Maño per fer sortir aquesta publicació...


Amb aquest missatge al facebook (be, el primer missatge era amb coaccions i posteriorment eliminat) els equipadors de la via Poseidon m'han demanat que faci invisible una linea que existeix i que en poc temps s'ha convertit en una classica de la zona. 
Poder es el tarannà reservat dels locals?. 
Poder es l'interès de vendre la ressenya?. 
Poder es que es creuen amb el dret de propietat sobre una pedra que esta a prop de casa seu?. 
Poder es que els hi fot que vinguin de fora a obrir?  
Habitualment en la comunitat escaladora s'acaba imposant el dialeg entre tots, pero entrar-hi a algu que no coneixes i en aquest to, segurament no es la millor manera d'entendrens. Nomes tinc un dubte... Si en Ballart acaba fent un monogràfic sobre totes les vies de Roca Maura, faran col·lecta per enviar.li un sicari? (de bon rotllo ehhh).

18 comentaris:

Anònim ha dit...

bufff quines ganetes de tastar-la.i si queda equipadeta,aixins no la trepitxaran com passa sovint!!apalins jabalinillus!!!
sergi.Alella.

Anònim ha dit...

Si s'està tranquil per la zona es perquè no es publiquen les coses per internete...

josep i laura ha dit...

Sergi, ja saps de que va el tema, toca acabar els deures aviat, fotens el toc!.

Sr anonim, unicament divulgo la meva feina. Ahh i sense cobrar per les ressenyes.

tapia i tramuntana!

Fills del Montgrí ha dit...

Ja veig que no cobres ressenyes...molt bé noi.

josep i laura ha dit...

Pep Castro, no, jo em guanyo la vida muntant aixetes i interruptors.
Entenc que un guia com tu es vulgui guanyar la vida amb la seva feina, pero vendre ressenyes es el cami equivocat.
Sr Castro, poder voste li paga al sr Girones una quota per portar clients a la via ferrata de Sant Feliu de Guixols?

Ferran Guerrero ha dit...

Bona feina nois.

Aixi ja que esteu possats en materia i veien les fotos ( i jo estic en recuperació) i ja m'agradaria anar a obrir tres o quatre linies que he vist supremes a les fotos.

Us heu mirat un parell de cosetes que es veuen a les fotos i no passan past per alt, digueu que si va.

Sigui com sigui felicitats i molts records, bona feina per l'Emporda.

josep i laura ha dit...

Ferran, tu no m'estimes!! vols que em declarin persona non grata al Montgri i voltants? jejeje
Tu mateix si vols que ens apropem, crec que nomes ara que estas a mig gas podria seguir-te. Per cert ara llegia la xapussa sanitaria que et van fer al dit. Paciencia i salut!

Ferran Guerrero ha dit...

I tant que us estimo, us tinc en estima i molt respecte, ara mateix soc inservible, en breu començo a escalar, i si no ho obrio vosaltres ja anire a fer una ullada, ja saps en el meu estil, "tot net", pero si ho veieu factible avanti a totta.

Doncs si, mira tu quina xapussa, com tantes que es fan al mon, per aqui dalt he vist que alguna xapussa us intentan fer, feu la vostre que sempre hi ha un criteri i estil envidiable i net ;), segurament fins que jo estigui a puesto passara molt de temps, aprofiteu valents.

Ja us vaig seguint, motivats que sou uns motivats.

MENDIBLOGa ha dit...

Buen curro y a seguir dándole caña pareja.
Prefiero no comentar nada de algunas actitudes, sus palabras les retratan.
Salud y tapia.

PD. Un beso y un abrazo, que os sigo y ya parlo molt be el catalá. jjj

Xabi

nenivan ha dit...

Gran comentari: "Si s'està tranquil per la zona es perquè no es publiquen les coses per internete..." quan parlem d'un lloc on el canibalisme turistic s'ha opoderat del lloc i fa que les vies comencin al jardi de darrera les ultimes cases construides arran de paret.
Mes enllà de tot això, sempre he cregut que les vies, un cop obertes, passaven a ser un patrimoni colectiu immaterial i que a l'aperturista unicament li queda la satisfacció que la via que ha obert agrada als repetidors que venen a darrera. Relacionat amb això, qualsevol tipus de difusió que se'n faci ha de ser positiu per que la via es conegui. Sigui per internet o per qualsevol altre mitjà, la major o menor difusió que se'n faci ha de ser el barometre per mesurar el grau de bellesa d'un itinerari i la sort que tenim per gaudir-lo TOTS. Entenc que mentre estàs obrint vols estar tranquil pero un cop oberta la via el que volen tots els aperturistes que conec és que la gent gaudeixi de la feina, dedicació i esforç que has dedicat a un tros de pedra. Això és fa per amor i entrega incondicional a l'activitat. Mai he entés aquest excés de zel en divulgar algunes vies i això ja és molt venint d'un escalador/aperturista d'Osona amb la fama que tenim d'estranys.
Soc l'ultim romantic que queda?

PD: ningú pensa parlar del martell que fa servir aquest paio (segona foto)? Que ningú no ho ha vist? Proposo crear una cadena de micromecenatge per comprar-li un BD.

Saludus company.

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Felicitats per la feina feta!
quanta incomprensió i talibanisme hi ha per arreu, quin fàstic!

albertganxets ha dit...

Josep ets un gulafrot ple d'il.lusió ... i un gran coneixedor del territori. No se te n'escapa una!

La foto del tros de pedra llaurat per gotes d'aigua és preciosa.

apa, mus veiem company, potser ara que arriba (?) el fred

josep i laura ha dit...

Ferran, alucinaries amb la qualitat de la roca de Roca Maura, alla no tindries ensurts com els de Plecs, amb nivell i sang freda segur que surten lineas increibles sense necesitat de foradar.
Ivan, totalment d'acord en tot el que exposes, hem parlar sovint amb tu d'aixo i obrir una via sobre tot es un acte de generositat envers el colectiu.
Jaume, per un canal de comunicacio com aquest, tot sempre sona fred i agresiu, sembla que les aigues ja estan mes calmades a tot arreu.
Albert, quins pebrots!! que tu em vinguis a parlar a mi de golafreria, d'il.lusio, coneixement del territori i de gotes d'aigua.... aisssss. Eppp que aquest any si que estic ben motivat pel fred, fot-me el toc per fer alguna bona burrada.

josep i laura ha dit...

Pep Castro (aperturista Poseidon)

Gràcies per respectar el criteri de no reflexar la ressenya completa de la via Poseidon tal i com varem acordar el dia que ens varem veure. Ja sé que algun dia la ressenya original sortirà per internet però aquet dia ens agradaria decidir-ho els que la varem equipar.Es el mateix treball que feu vosaltres, equipar, ressenyar i publicar però la diferencia es que nosaltres volem mantenir un temps d'espera per intentar financiar-la a traves del topo i crear una base econòmica per els reequipaments de la zona. El preu dels materials de la poseidon es de 135€ sense contar els caps de setmana de feina. L'objectiu de la venta de la ressenya es per el re-equipament de la zona, no per crear polèmica com està passant. M´ha sapigut greu els comentaris de tots els grans escaladors que t'envolten, estan amb tú. Bueno si vols parlar amb mí directament et passo el meu mòbil XXXXXXXX. Enhorabona per la via "Punxadits". Per cert no sóc guia, sóc ferrer, però em vaig treure el titol per poder ensenyar l'escalada i muntanya als nens i joves de la meva zona. Salut i roca.

- DESPRES DE REBRE AQUEST MISSATGE, PER LA NOSTRE PART DONEM PER TANCADA TOTA POLEMICA -

Bloc Empotrat ha dit...

Ei gent!,aquesta tarda hem anat a fer la vostra via, ben xula!.
M'ha semblat veure en Quico per alguna d'aquestes fotos?, quin perill!!!!!!.
Salut i vies!!!!

josep i laura ha dit...

Eoo Bloquerus, ens alegrem que l'hagueu gaudit, es el que hi ha, vam arribar uns messos tard a la paret jejeje, certament les altres dues tenen un petit plus de major interes. Bona vista per reconeixer al bandarra d'en Kiko.
Salut!

Bloc Empotrat ha dit...

En Kiko és iconfussible amb els pantalons arramangats per anar a fangar, jajaja....
I en Grau amb tejanos carda el seu goig sembla un tio serio i tot,jajaja....
Salut!

Roberto Blasi ha dit...

Hola Amigos,
El último largo de la Punxadits muy recomendable. Pero en dicho último largo hay algún bloque suelto que se debería tirar. Saludos!