ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Casanovas-Pera, 190m, 6a, Plecs del Llibre, Montserrat


Avui toca navegar en un mar invertit, el blau per damunt els nostres caps i la terra lluny de ser destí és mitja per arribar-hi. Som pirates, corsaris que solquen rutes no sempre franques en busca d'un tresor que de tan efímer no som capaços ni de definir. Podem semblar intrèpids, però res més lluny de la veritat, doncs defugim l'evidència de la bellesa, temorosos dels paranys que aquesta amaga. 


Coneixem massa bé els seus cants de sirena ja que altres els han tastat i tenim clar que encara ens calen moltes batalles abans no ens veiem capaços de fer-hi front. El full de ruta esdevé senzill de desxifrar i certament no menteix quan afirma que només cal endinsar-se al cor d'aquests bastions perquè l'oratge sigui benèvol. 



Sentinelles de pedra ens encerclen obligant-nos a mirar sempre amunt, però a despit de la calculada indiferència de les seves alçades, sabem que allà serem a recer de les tempestes que capgiren l'esperit obligats com estem a mantenir-nos ancorats a la certesa de camins prou equipats. 



Esdevenim argonautes immersos en aquestes onades de dolç relleu i tarannà netament femení doncs no hi ha cap forma que no sigui corba. Cantells arrodonits que emmascaren una verticalitat que reivindica el seu dret al vertigen amb tal contundència que resulta impossible d'ignorar. 



Però quin plaer rendir-se sense fer ni el més mínim amag d'oposició a la delicadesa d'aquesta dansa que porta implícita la contradicció, doncs cal fermesa per no vacil·lar en el pas i subtilesa per enlairar-s'hi. Crestalls de plom i remansos de calma s'alternen en aquest aquest mar de plaques encavalcades pel que navegar no pot ser més senzill. 




Tot i així, no caigueu a la trampa, perquè per més que la ruta sigui clara de seguir, la brillantor del metall emmascara la dificultat de la singladura i allà on enlluerna hi trobareu l'entrebanc que fa intensa la travessa. Però no us heu d'amoïnar, doncs tan sols cal llegir amb atenció aquest bé de deu de còdols escampat a la vertical per esborrar les fronteres que traça el buit. 




I al final constatem sorpresos que un únic horitzó és possible, aquell al que mai arribarem, perquè quan creiem que el tenim a l'abast descobrim rere seu el proper que la imaginació cobeja. Tot plegat un miratge que ens té atrapats i esdevenim nàufrags irredempts d'aquest mar d'agulles. 



5 comentaris:

en Girbén ha dit...

Rendit davant la bellesa dels Plecs, recordo haver escrit:
...faig un recés, i aprenc amb l'obligada lectura dels Plecs del Llibre. És la gran escriptura, la veu dibuixada dels meteors i del temps.
I això que només en conec l'Arcarons!

Jaumegrimp ha dit...

Una via molt maca i més quan saps la història de aquí va dedicada...al darrer llarg sobta quan voldries anar cap a l'aresta, ocupada per la via del sol, i tornes a la vertical superant un ressalt amb desplom a sota....molt ben trobada en un racó d'ensomni.

josep i laura ha dit...

Girbén,
només..... i et sembla poc conèixer la més selecta! Un simple adverbi i tot el que és capaç de suggerir!

Jaume,
el racó, la via, l'indret, tot suma per anar un pas més enllà de l'escalar i emplenar l'esperit de sensacions que per més que ho intentis no es poden reflectir en tota la seva brillantor. Però qui ha recorregut aquesta línia ja les coneix!

Salut, tàpia i montserrat!

TRanki ha dit...

Fotos espectaculars i un escrit ben místic...

Salut

josep i laura ha dit...

Ei Tranki,

merci, hi ha llocs que tenen quelcom especial i aquest va saber desvetllar sensacions que van una mica més enllà de l'escalada. Realment Montserrat té magia i alguns dels seus racons encara més!

Salut, tàpia i alegria